Falten onze mesos perquè s'esgoti la legislatura i hi ha moltes incògnites per resoldre. L'alcaldessa de Berga ha de decidir si vol presentar-se o no a les eleccions del maig del 2019, una decisió, però, que estarà condicionada per les actuacions que prengui a partir d'ara en l'àmbit judicial, un cop s'ha conegut la sentència que la condemna a sis mesos d'inhabilitació. Venturós pot elegir presentar un recurs a la sentència o acatar-la; o també pot decidir desobeir-la ara mateix, desobeir-la més endavant o acabar renunciant a la desobediència. Cada decisió té unes conseqüències diferents, tant judicials com, de forma inevitable, polítiques.
1. Acatar ara la sentència
L'alcaldessa pot renunciar a presentar un recurs a l'Audiència de Barcelona, de manera que la sentència seria ferma des d'ara mateix. Si optés per acatar-la, Venturós hauria d'abandonar tots els seus càrrecs públics, tant el d'alcaldessa com el de regidora del ple municipal. Per aquest motiu, un cop transcorreguts els sis mesos d'aplicació de la inhabilitació, no podria tornar a ser elegida alcaldessa, perquè ja no seria membre del consistori. A la pràctica, doncs, acatar ara la sentència significaria no poder acabar els onze mesos que li falten de mandat. Això sí, es podria presentar sense cap problema a les eleccions del maig, perquè ja hauria passat de sobres el termini de sis mesos.
2. Desobeïr ara la sentència
Si la sentència fos ferma des d'ara mateix perquè Venturós renunciés a presentar recurs, l'alcaldessa podria optar per desobeir-la (que és una possibilitat que no descarta). Desobeir significaria que ella continuaria atribuint-se les funcions d'alcaldessa malgrat que, legalment, ja no ho seria. Si això succeís, el jutge de guàrdia de Berga o la fiscalia podrien denunciar Venturós quan fes el primer gest com a batllessa. Per exemple, signar un decret, presidir un ple o, simplement, asseure's al despatx d'alcaldia. La denúncia seria per trencament de condemna, que suposa penes d'entre sis i dotze mesos de presó, i s'iniciaria un nou procés judicial contra ella.
3. Presentar recurs i esperar guanyar-lo
L'opció més probable a hores d'ara és que la defensa presenti un recurs a l'Audiència (sempre que Venturós ho acabi validant). El recurs anirà previsiblement a la secció cinquena de l'Audiència, que té una mitjana de temps de resolució entre quatre i sis mesos. Si l'Audiència donés la raó a Venturós i tombés la sentència, podria esgotar tot el mandat i elegir lliurement si vol o no presentar-se a les eleccions municipals.
4. Presentar recurs i acatar si el perd
Però, si perd el recurs, no podrà esgotar els escassos mesos de mandat que li quedin i, molt possiblement, no podria concórrer a les eleccions. La raó és aquesta: la presentació de candidatures finalitza el 22 d'abril (34 dies abans del dia dels comicis). La llei electoral impedeix que una autoritat condemnada a inhabilitació pugui presentar candidatura en unes eleccions durant el temps d'aplicació de la pena. Perquè Venturós pogués fer-ho, doncs, la condemna ferma de l'Audiència s'hauria de produir abans del 22 d'octubre. D'aquesta manera, sis mesos després, el 22 d'abril, ja s'hauria esgotat la pena i ella tindria temps de concórrer a les eleccions. Però és difícil que l'Audiència resolgui el recurs abans del 22 d'octubre, ja que rarament resol una apel·lació en menys de quatre mesos (i menys amb l'agost entremig). Tot i així, a causa de la rellevància del cas, l'Audiència també podria optar per afanyar-se, prioritzar el recurs de Venturós sobre els altres i tenir-lo enllestit en poc temps. L'altra possibilitat és que l'Audiència deixés passar el temps i permetés Venturós acabar els onze mesos de mandat, però, en cas de condemna ferma, ja no podria presentar-se a les eleccions.
5. Presentar recurs i desobeïr si el perd
En aquest cas, succeiria el mateix que en el supòsit 2, amb l'afegit que li seria impossible presentar-se a les properes eleccions, ja que la Junta Electoral no l'admetria.
