«Quan et diuen que a una alumna de la teva classe li han diagnosticat leucèmia, no tens ni idea de què has de fer», assegura Teresa Costa, tutora de segon de primària de l'escola Alfred Mata de Puig-reig. Els alumnes i professors del centre de primària puig-reigenc han hagut de fer front, aquest curs, a una realitat totalment desconeguda: conviure amb una malaltia i empescar-se-les perquè aquesta afectés tan poc com es pugui la vida acadèmica de la Judit, en tractament per superar la leucèmia.
En moltes ocasions, dels problemes en surten oportunitats, i així ha quedat demostrat a Puig-reig. Els alumnes de segon de l'Alfred Mata s'han adaptat a una realitat desconeguda i han fet front a una situació, al principi, incòmoda per a tots. «Com expliques als nens de 8 anys que la seva companya té una malaltia i que no podrà venir a classe? Què s'ha de fer en aquests casos? On tens el límit com a mestra?», es va preguntar Costa. «La situació la vam conèixer a l'estiu, i des del principi de curs ja vam parlar amb la família de la Judit per veure què podíem fer perquè no perdés classes i mantingués el contacte amb els companys, dins de les possibilitats», explica. La primera idea va ser connectar a la classe una càmera, d'una manera molt rudimentària, perquè la Judit pogués seguir el temari i parlar amb els amics. «Al principi fèiem connexions curtes, de tant en tant, perquè els nens i nenes li poguessin explicar què feien», recorda Costa. «Al principi costava molt, perquè els nens tampoc no sabien exactament què explicar-li. Potser feia estona havia passat una cosa interessant per explicar-li, que al cap d'unes hores ja havia perdut la gràcia i no calia», afegeix.
En poc temps la proposta inicial va evolucionar, i gràcies a la implicació de les famílies i de l'AMPA, vam poder tenir un ordinador portàtil i dues càmeres per fer videoconferències: una de fixa i una altra de mòbil per poder-la adaptar a tot arreu. «A partir de llavors, vam iniciar connexions més freqüents perquè la Judit pogués compartir el dia a dia a l'escola, les assignatures, fer treballs en grup i, fins i tot, algun dia sortir al pati o anar d'excursió amb els companys».
Les professores Teresa Costa i Gemma Fígols han recordat que l'actitud dels alumnes ha canviat. «Al principi no acabaven d'entendre què li passava a la Judit i els costava relacionar-s'hi a través de la pantalla. Més endavant, la Judit ha acabat sent una més del grup classe tot i no ser-hi físicament, i es connectava des de l'hospital o des de casa», expliquen.
Una experiència «vital»
Per a l'equip docent ha estat una experiència «vital», així com també per als alumnes. «Estem segurs que els nens han après molt d'aquesta situació, perquè han pogut normalitzar una malaltia com la leucèmia, i han après que si un dia es troben pel carrer un nen o una nena amb els cabells molt curts perquè està en tractament, ja sabran de què va». Els alumnes han organitzat tallers de candeles i altres activitats, com la realització i edició d'una auca, per recollir diners per a la investigació del càncer infantil a través dels projectes de Sant Joan de Déu.
Projecte en comunitat
A més a més, el cas particular de l'aula de segon de l'escola Alfred Mata s'ha acabat convertint en un projecte de poble i ha estat l'eix central de les primeres accions del programa Aprenentatge i Servei al municipi. Les dues escoles de Puig-reig, l'escola bressol, associacions de pares, entitats i Ajuntament han realitzat accions conjuntes per fer pedagogia sobre el càncer infantil i, a la vegada, organitzar activitats plegats per recaptar fons. Justament aquesta setmana uns tres-cents escolars han posat punt final al projecte d'enguany. La malaltia ha servit per unir els dos centres per una causa solidària. «Ho valorem molt positivament», assegurava Ricard Roca (vegeu desglossat). El president de l'AMPA ha explicat que, després de trobar-se amb aquest cas particular, s'han posat en contacte amb institucions i associacions educatives per «intentar exportar el nostre projecte a altres centres educatius que es trobin en situacions com la que vivim actualment», ha explicat. «Els professors van trobar-se que no hi havia cap eina per fer-hi front i seria útil traslladar-ho a altres escoles i professionals. Creiem que hi ha poca informació al respecte».
