Blog 
Ahir, Descans Dominical de Pep Garcia
RSS - Blog de Pep Garcia i Orri

L'autor

Blog Ahir, Descans Dominical de Pep Garcia - Pep Garcia i Orri

Pep Garcia i Orri

És l’hora de sumar. De ser crític i sumar. De ser exigent i sumar. D’acompanyar i sumar. De deixar-se endur per l’humor i el bon sentit de l’humor i sumar. Rient sumem més. Multipliquem. Temps d’ajudar i deixar-se ajudar. De competir, no per guanyar sinó per sumar. I ser feliços. Això si, la felicit...

Sobre aquest blog de Les columnes

Escric per no haver d'anar al psquiatre. Per això el meu psiquiatre està molt decebut. M'enyora. No para de dir-me que deixi d'escriure. Escric el que em passa, tal qual. I el que no em passa, faig que em passi per poder-ho explicar.


Arxiu

  • 10
    Setembre
    2017

    Comenta

    Comparteix

    Twiteja

    Catalunya Central Les columnes Escoles reunions de pares grups de paes whatsapp

    De les reunions de pares als grups de WhatsApp

    Camino pel carrer i miro enlaire. Hi ha un veí amb la música a tot drap que et fa venir ganes de pujar i  dir-li de tot menys guapo.  A més la música és objectivament horrorosa. No m'ho puc creure. Quan torno a enfocar els ulls al terra veig un  grup de persones davant un centre. Una mani, penso. El centre és una escola i les persones són pares i mares. Per ser precisos, més mares que pares. Això és un clàssic. S’esperen per entrar o potser s'esperen després d'haver sortit i la fan petar. L'inici del curs ho té, això. La majoria d'edat dels meus fills m'eximeix per primera vegada, després de molts anys, del ritual de les reunions de pares. He anat a totes i  ara i aquí confessaré una cosa: no recordo haver-me quedat mai fins al final d'una reunió de pares. He marxat sempre abans. Sempre hi ha, en les reunions de pares, un moment precís en què la reunió es desintegra. És quan un dels pares –o mares– fa una pregunta, comentari o dubte amb el seu fill com a protagonista. Quan passa això i es comença a parlar de nens concrets, la reunió s'ha acabat. Ja pots marxar.  I jo me n’he anat sempre. Els mestres se les preparen, les reunions, sí, amb més o menys encert, amb més o menys gràcia a l'hora de torejar la munió de pares que, no ens enganyem, fan veure que els importa tot, quan realment no els importa res més que el «seu» fill. I els mestres ho saben, però tot i així solen caure a la trampa i la reunió, en principi endreçada i amb ordre del dia, se'n va en un tres i no res a can Pistraus. Se levanta la sesión. Tant se val si l'escola ha pres mesures com fer seure els pares en unes diminutes cadires i taules de P-3 per això de tenir-los més dòcils. Tant se val. Sempre hi ha un pare o una mare a punt per posar-se  a la boca el nom del seu fill, això sí, com si parlant del seu parlés dels de tots. No cola. No sé què passa després del guirigall i això m'ha privat, és cert, de l'altra gran actuació de la nit, que va sempre, sempre, a càrrec d'algun sofert representant de l'Ampa que procura amb ganes, i de vegades i sovint amb poques taules, convèncer el respectable de la bondat i necessitat de fer-se de l'Ampa que sempre he pensat que era una batalla gua-nyada i perduda alhora. Tinc la teoria que els mestres hi posen bona cara i el millor dels seus somriures però, realment, temen aquestes trobades inicials. Per a ells és com la vacuna.Un tràngol que s'ha de passar d'entrada i que en cada etapa té temes estel·lars i «punxeguts» que el bon mestre tutor ha de saber gestionar i que ja sap que es trobarà. Que si es pot portar brioixeria. O mòbil. Que si el bullying. Els avanço quin és el tema delicat d'aquests darrers anys: els grups de Whats-App dels pares. El mestre, la senyoreta,  mentre els explica detalls de com anirà el curs, i les excursions, i com es faran els aniversaris i de si es posaran deures a casa sap, irremissiblement, que quan acabi aquesta reunió de consens, aquests pares que ara té al davant, abans no hagin sortit del recinte escolar, hauran creat un grup de pares i mares al Whats-App en què el mestre o la mestra, sense ser-hi, serà protagonista. I això fa... iu-iu!

     

     

    Compartir a Twitter
    Compartir a Facebook