Blog 
Ahir, Descans Dominical de Pep Garcia
RSS - Blog de Pep Garcia i Orri

L'autor

Blog Ahir, Descans Dominical de Pep Garcia - Pep Garcia i Orri

Pep Garcia i Orri

És l’hora de sumar. De ser crític i sumar. De ser exigent i sumar. D’acompanyar i sumar. De deixar-se endur per l’humor i el bon sentit de l’humor i sumar. Rient sumem més. Multipliquem. Temps d’ajudar i deixar-se ajudar. De competir, no per guanyar sinó per sumar. I ser feliços. Això si, la felicit...

Sobre aquest blog de Les columnes

Escric per no haver d'anar al psquiatre. Per això el meu psiquiatre està molt decebut. M'enyora. No para de dir-me que deixi d'escriure. Escric el que em passa, tal qual. I el que no em passa, faig que em passi per poder-ho explicar.


Arxiu

  • 14
    Gener
    2018

    Comenta

    Comparteix

    Twiteja

    Catalunya Central Les columnes banc de sang donar sang Khaled Khatib

    Posem que parlo, amb agraïment, de khaled Khatib

    Es va presentar una tarda al meu despatx sense avisar. Jo no el coneixia. La Rosa em va dir, a fora hi ha un home molt simpàtic que diu que t'ha de veure. Què vol? No ho sé, sembla important. Qui és? Sembla metge i sembla estranger. L'home era Khaled Khatib. L'home que m'ha fet ser donant incondicional de sang. Va entrar se'm va asseure al davant de la taula i em va explicar apassionadament el que feia al banc de sang de Manresa. I els plans que tenia. No sé què vols, li vaig dir, però la resposta és si. Ell venia amb una idea al cap, fer una bona campanya de sensibilització del banc de sang. Aquella conversa va acabar amb una trucada al Natxo Tarres de Gossos. Al cap d'uns mesos, la campanya ja era una realitat i els Gossos cantaven a favor del banc de sang. En khaled feia realitat les idees. Jo vaig començar a donar sang i encara ho faig ara i ell va seguir apareixent de tant en tant pel meu despatx. Pel meu i per tots els despatxos que trobava perquè el seu cap no parava de generar idees, reptes, i ell sabia teixir complicitats amb uns arguments irrefutables i una causa noble. Potser la que més. Donar sang. Sempre li deia, hola Khaled, la resposta és si, què vols? Diumenge un infart se'ns ha endut aquest tros d'home. Tenia 58 anys, nacionalitzat " manresà" i libanès d'orígen que ha estat Khaled Khatib. Tenaç, convincent, convençut de la seva causa i que aspirava a millorar els resultats tangiblement i fer que donar sang no fos un accident fortuit d'un dia de bon cor sinó un hàbit integrat. No el coneixia més que el que van donar de si les nostres trobades sempre " interessades" però la meva sospita s'ha confirmat en el moment de la seva inesperada mort: En khaled era / és un tipus moolt estimat. Molt. D'aquells que et conviden a fer un gir en la teva mirada social. D'aquells que et fan treure el barret. D'aquells que et reconcilien amb les causes que serien causes perdudes sinó hi hagues activistes infinits com ell que les mantenen, les eleven i les fan triomfar. Ara els parlo d'ell, del Khaled incesant però ell no voldria que ocupés la resta d'article parlant d'ell sinó que em diria: Va Pep, fes un spot. El faig: Són donants de sang? No ho han fet mai? Facin´ho. No ho deixin córrer. És una de les accions altruistes que més beneficis els pot generar. Justament avui comença una setmana-marató de donantsde sang. Del 12 al 19 de gener ( www.donarsang.gencat.cat). Donar sang perquè algú la rebi just quan més la necessita. No s'ho pensin, donar sang és un gest molt petit que ens fa grans. En Khaled n'ha estat molt de gran, perquè s'ha dedicat als gestos petits. El trobem a faltar, el podem homenatjar com es mereix cada cop que donem sang. Donar, gran paraula. Per això la resposta sempre és si. Gràcies Khaled

     

     

     

    Compartir a Twitter
    Compartir a Facebook