regio7 » Blogs »

Manresa

  • Manresa

  • Blog
    05
    Juny
    2017
    Avui 17 de maig, dia internacional contra la LGTBfòbia, m’ha vingut al cap un tuit que va penjar en Salvador Cardús el dia 1 de maig on es feia aquesta pre...
  • Blog
    09
    Maig
    2017
        Passejant pels carrers i places de Manresa es poden detectar diverses olors; algun dia en parlaré. No sé si us hi heu fixat, però, en una que es va sentint cada cop més: és l’olor de marihuana. Hi ha un interessant debat, encara no acabat, sobre el seu ús terapèutic. Però em refereixo a l’ús no terapèutic, al que alguns anomenen recreatiu. Tenim altres productes també addictius que fa temps que gaudeixen de més acceptació social, com per exemple l’alcohol i el tabac.  Les substàncies addictives sempre són un problema social i de salut. Afortunadament, la llei que ha aconseguit reduir el nombre de fumadors, i sobretot de fumadors passius, ha estat un èxit absolut. Tothom coneix els efectes negatius del tabac i la recomanació de no fumar pel seu alt poder addictiu. També es recomana no beure alcohol i, si se’n beu, que sigui en dosis acceptables per a la salut. L’alcohol pot provocar també greus disfuncions en les relacions entre persones que comparteixen feina o habitatge, i juntament amb el tabac, és un potent carcinogen.  La marihuana té el problema del seu comerç no regulat, tot i que s’estan obrint clubs d’usuaris. Aquest comerç ocult provoca diverses adulteracions o qualitats que es tradueixen en dosis ignorades i l’atractiu irresistible de transgredir, d’anar contra les regulacions. Però potser no s’està informant de forma correcta sobre els seus efectes secundaris. La majoria desapareixen a curt termini, però el consum abusiu pot provocar ansietat, depressió, psicosi, pànic, alteracions de la conducta i síndrome d’abstinència. Un estudi longitudinal fet a Nova Zelanda va demostrar que l’ús freqüent i persistent de marihuana, començat a l’adolescència, té una relació amb una pèrdua d’una mitjana de 8 punts de coeficient intel·lectual mesurat a l’edat adulta. També hi hauria degradació de la memòria per alteració de la informació processada al cervell. Aquest impacte més gran i a llarg termini de la marihuana en joves seria perquè el cervell dels joves continua creant noves connexions i madurant.  Tanmateix, el consum entre joves està molt estès i sovint els missatges institucionals, sobretot els més alarmistes, estan totalment desacreditats entre ells. Materials preventius endegats ja fa temps com el "Que ruli..." o accions nocturnes amb joves mediadors semblarien accions més adients.   Pere Culell Oliveras, metge Publicat a El Pou Digital, abril 2017   ...
  • Blog
    03
    Abril
    2017
        Ara fa un any vaig fer un article sobre el Centre Històric de Manresa (CHM), coincidint amb el debat del Pou sobre "Nous plans per revifar el Centre Històric" i el nomenament d’Adam Majó com a Comissionat del Centre Històric (@ComissionatCH). Entre d’altres coses, hi deia que “s’ha acabat la crítica en negatiu i el menysteniment que neix, sovint, del desconeixement i de l’apatia”.Un any després, veiem com l’activitat al CHM i els projectes que s’hi fan augmenten, que s’hi guanyen espais públics i que hi ha gent que treballa per millorar-lo i dignificar-lo. Que surten informes i estudis desmentint visions negatives que arrossegava el barri: poca llum, pocs comerços, poca activitat... Que es fa un balanç positiu del primer any de feina de l’Adam Majó com a Comissionat del CHM. De fet, el CHM té més comerços que Girona o Vic, i és més gran i dinàmic i funciona més bé que a la majoria de ciutats del país, de mida similar.  Ara, és cert, queda moltíssim per fer. La majoria de propietats són privades, i molts pisos buits no són habitables. És el gran problema del CHM: l’habitatge. De fet, és el gran problema dels barris antics d’altres ciutats, i no es pot resoldre només des de l’Ajuntament. Caldrà fer com d’altres ciutats: esponjar, rehabilitar i facilitar l’habitatge i l’aparcament. El Comissionat va presentar recentment un document amb 65 accions en les quals treballa, en coordinació amb veïns, entitats i institucions. Som-hi!   Pere Culell Oliveras Publicat a El Pou Digital, març 2017 ...
  • Blog
    25
    Febrer
    2017
     Amb la reactivació dels moviments socials, s’ha posat de nou els polítics en el punt de mira. Són la causa de tots els mals? Ens representen? De fet, Podemos neix una mica del moviment 15-M, culpabilitzant la resta de partits de no representar la ciutadania. La democràcia participativa és un bon sistema per governar, i la integració en el sistema, de partits nous, o que abans només participaven en les eleccions municipals, ho confirmaria. És cert que hi ha una minoria de persones molt actives que no creuen en els partits, encara que siguin dels nous, i plantegen un canvi de paradigma que es basaria en la participació de la ciutadania per assembles de barris, sense participar en eleccions.Aquesta reflexió la faig arran del concert per a les persones refugiades del dissabte 11 de febrer al Palau Sant Jordi, quan van convidar polítics catalans a la llotja per raons de seguretat i després se’ls va retreure que hi fossin. O quan semblava que Catalunya no acull ni vol acollir refugiats, quan estem fent mans i mànigues per fer-ho. De fet, la Unió Europea ha destinat fons als estats, que tenen les competències per acollir refugiats i són aquests qui han de treballar activament per resoldre una situació que es repeteix periòdicament i que ara ha arribat a magnituds dramàtiques. També em va venir al cap la ja oblidada guerra dels Balcans, amb genocidis i persecucions inhumanes. I també vaig pensar que ningú parlava que hi ha guerra a Síria, que algú hi ven armes i que algú els bombardeja i assassina com a causa principal del drama humanitari.Als matins de TV3, Marta Rovira recordava que l’estat espanyol ha rebut 3.500 milions d’euros dels fons europeus i n’ha donat zero a Catalunya. Efectivament, estem acollint en contra de la voluntat de l’estat espanyol. Hem fet plans d’acollida i de mentors, pioners a l’estat. Hi hem posat recursos econòmics. Tenim refugiats a Manresa, Berga... Mentrestant, l’estat espanyol, que parla sempre d’acomplir la llei (només quan li convé), col·lecciona 14 sentències en contra, per no transferir els fons europeus a Catalunya, que sí que té voluntat d’acollir. Siguem seriosos: nosaltres sí que acollim, i més que ho farem, tot i els impediments que hi posa, com sempre, l’estat espanyol.   Pere Culell i Oliveras, Publicat a El Pou digital, febrer de 2017 ...
  • Blog
    26
    Gener
    2017
    Diu Puigdemont: «L'any 2017 no és un any convencional o corrent, és l’any en què acaba un procés, certament, i comença una era: l'era d'una Catalunya lliure». En el pla de declaracions públiques, les CUP i Govern consideren inqüestionable tant el referèndum com el procés constituent i el rescat social. Pel que fa a aquest últim, Junqueras ha recordat, un cop més, que els pressupostos del 2017 són els més socials de la història. Tot i que l’ofec econòmic del govern del PP persisteix implacable, i la crisi econòmica no ha desaparegut del tot, el 74.7% del total dels pressupostos es destina a partides socials, el percentatge més alt de la història. De fet, el 77% de la nova despesa va a parar a Educació, Sanitat i Serveis Socials, sent els departaments de Salut i d’Ensenyament els que més creixen. Junqueras ha criticat el repartiment dels objectius de dèficit (0.6% del PIB del 2017 per a les autonomies) i també el càlcul a la baixa de les bestretes de l’Estat a Catalunya.   Els partits oposats a la independència, bàsicament els d’esquerra, critiquen la manca d’inversió en temes socials. També proposen augmentar els pressupostos amb 500 o 800 milions més, acusant el govern de manca de sensibilitat social. Mai és suficient el pressupost dedicat a temes socials mentre hi hagi gent que pateix, però és cert que tenim els ingressos que tenim. Més aviat crec que, com que costa tant oposar-se al referèndum des del punt de vista democràtic, només els queda atacar el govern pel flanc social. Com si la deslleialtat i guerra econòmica que practica el govern del PP no ens impedís justament això: dedicar-hi més recursos. És com quan critiquen la corrupció i el cas dels Pujol; com si no volguéssim la República justament per això: per construir un país més net, transparent, just i social; lluita que no sembla interessar gaire al govern estatal.  Estem en la mateixa situació que en la discussió sobre els pressupostos del 2016. Si per partidisme perdéssim l’oportunitat d’aprovar uns pressupostos que ens permetrien créixer en despesa social i preparar la nova República catalana, la nostra ciutadania perdria una oportunitat única. Crec que no ens ho podem permetre. Però el Parlament decidirà.    Pere Culell i Oliveras, gener de 2017 Publicat a El Pou Digital ...
  • Blog
    23
    Gener
    2017
    Foto. Salvador Redó/Regió7. Del #JopreguntoTV3 d’anit es poden dir moltes coses. Bones i menys bones. En arribar a casa des del Conservatori les xarxes socials bullien (amb cabalós doll d’estirabots, previsibles entre bàndols) entre qui defensava la selecció feta per TV3 de preguntadors/es, entre qui la trobava ofensiva, entre qui defensava al President Puigdemont i entre qui no l’havia trobat prou inspirat... Entre altres. Tot depenia, és clar, del vidre d’ulleres (físiques o mentals) amb què mira cadascú. Fins i tot aquest comentari tampoc no és neutral. La paraula que defineix el que jo vaig poder veure al Teatre Conservatori és “desmesura”. Tres hores de programa de televisió són un format que convidava a l’anar i venir de canal en canal. Un veritable càstig per a l’ase dels cops que l’afrontava: un Hble. President que, cap al final, esgotat, com no podia ser d’una altra manera, responia amb minorada claredat d’idees, amb menys contenció i més risc. Un càstig, diria, fins i tot superior a l’infligit per algunes de les preguntes encaixades. Qüestionar, per sistema, mai no ha d’ofendre a qui es presenta voluntari –per interès de notorietat i al preu del lloable exercici de transparència. Es respon i llestos. D’això els que interlocutem habitualment a les xarxes social en sabem prou. I en @KRLS, periodista, n’és mestre. Al Tori ningú no teníem comandament a distància per fer zàping. I per tant, vam poder estar atents d’alguns detalls. Jo em vull fixar en la cosa manresana. I defensar-la. Defensar un TC (Teatre Conservatori, que no Tribunal Constitucional) que lluïa. La il·luminació televisiva sumava. I les bombetes del llum d’aranya del sostre que ara sí que llueixen completes (que jo hagi notat hem guanyat això i un rètol de façana ben bonic gràcies a cedir el teatre a TV3). I posats. Recordar que quan es va dir (ho va dir en Joan Gil) que el Teatre hauria pogut anar a terra era cert. No ho era, matisem, que fos CDC qui el volgués tirar a terra. El que va fer el primer govern Junyent va ser tornar a posar a sobre de la taula un etern debat ciutadà dels temps de la república del segle XX. I aquell primer govern Junyent monocolor tenia dins la seva formació detractors i defensors de la proposta feta per la direcció política d’Urbanisme de l'època. La consulta que va convocar l’alcalde va resoldre en la disputa i va fallar a favor del Teatre. Per tant, un primer “hurra” pel Tori, cedit com a plató a la TV. I un segon “hurra” pel Lluis Cano i pel Joan Gil. Els manresans que van poder preguntar perquè –recordem-ho– van tenir la gosadia de presentar-se voluntaris i perquè els van elegir democràticament la resta d’altres voluntaris (El Joan, a més, amb el major nombre de vots). Els han plogut garrotades i uns pocs elogis. El meu és un reconeixement, sincer. No pel que van dir, ni pel com ho van dir (que en algunes coses i maneres hi estic d’acord i en altres no). Sinó per fer-ho. Els conec. És més, hem debatut en tota mena de formats (virtuals, presencials, privats i públics). Som molt diferents. En maneres de fer, de dir i de ser. Però no puc aprovar (per absurd i per injust) la lapidació pública de la que han estat diana. En Lluís (ara, a més, retirat de la direcció política d’IC a Manresa) va posar a sobre de la taula la causa de la segregació escolar que, agradi o no, és un problema real; complex, però real i pendent de resoldre (llegiu l’informe del Síndic de Greuges sobre el tema, que és d’allò més interessant). I sí, en Lluís és d’IC, i que? La pregunta era pertinent? Ho era. Doncs això, com deia, es respon i llestos. A alguns no els va agradar la pregunta. A mi no em va convèncer la resposta (però d'això ja en parlarem un altre dia). I el Joan Gil tampoc no em va sorprendre perquè fer el que fa (dia sí/dia no) a qualsevol àgora pública que el vol escoltar. Bàsicament, que no es creu que els que condueixen la independència (que ell tan desitja i pregona) l’estiguin guiant amb un bon rumb. I per desacreditar-lo l’han titllat des de vicesecretari CUPero... a socialista del PSC! Paranoia 2.0. I per això, un elogi també per a ells. Perquè si bé se’ls pot criticar (tothom hem de saber encaixar la crítica) per l’excés de vehemència o de passió amb què van participar i platicar; en cap cap és de rebut retreure’ls la seva convicció ideològica. ...
  • Blog
    03
    Gener
    2017
      Després de l’elecció de Mariano Rajoy com a president gràcies a l’abstenció del PSOE, el govern espanyol ha endegat la campanya Operació Diàleg. El tema és donar la sensació que volen establir un diàleg amb Catalunya. De fet, el mateix que han fet fins ara, perquè volen parlar de tot excepte del més important: deixar expressar els catalans en un referèndum sobre la independència.  Malgrat l’oblit, volgut o no, del podemita Domènech, expressat a Las Cortes, manta vegades s’ha fet el gest de demanar al govern i al parlament espanyol la possibilitat de deixar parlar la nostra ciutadania sobre el futur de Catalunya. La resposta ha estat sempre NO. Per combatre aquesta certesa de manca de diàleg, han endegat suara l’anomenada Operació Diàleg, posant un català a la delegació del govern a Catalunya, on la mateixa vicepresidenta espanyola hi ha obert un despatx, tot i que crec que sobretot acabaran rebent els qui els fan costat en aquest aspecte.  El desconeixement de la realitat catalana i la desconnexió bilateral, que crec irreversible, fan que aspirin que dialogant de tot excepte del referèndum, els independentistes deixarem de ser-ho. Fan tard, ja que el món s’ha adonat fa temps de les poques ganes de parlar sobre el procés que té el govern espanyol. Cal sumar-hi l’enorme tasca del conseller Romeva i un munt de gent que està treballant per explicar el procés arreu i per portar a terme el referèndum definitiu de setembre vinent. Ja no ens creiem res del que diguin allà. Mai acompleixen. Tampoc ara establiran un diàleg sobre el tema clau del procés. Només volen fer veure que volen dialogar. Però no ho faran.   Pere Culell Oliveras, desembre 2016 Publicat a El Pou Digital ...
  • Blog
    03
    Diciembre
    2016
      Estem immersos de ple en la revolució de construir un nou estat més just i solidari, i no és una empresa fàcil. L’estat espanyol intentarà posar-hi totes les traves possibles, tot i que sembla que va perdent credibilitat a l’exterior. Això per la bona tasca del conseller Romeva. però també per la persecució fora de to del govern espanyol, sobretot de la seva diplomàcia, que arriba a fer pressions i accions força ridícules.   Crec que el procés avança ferm i segur, i estem executant tots els punts del full de ruta, enriquit per l’aportació del referèndum del setembre vinent. Només nosaltres ho podríem arribar a malbaratar, sobretot per partidisme i manca d’unitat. Arran de certes accions puntuals, com la de l’alcaldessa berguedana, tothom està convençut que hem de fugir de contestacions no unitàries que poden donar vistositat però sobretot poden originar tensions entre els socis independentistes. No es pot repetir la història de fa vuitanta anys, quan alguns van anteposar la revolució a la nació. La majoria estem d’acord que hem de fer el país i després votarem com el volem. El que sabem segur és que l’estat espanyol s’agrada com és, i no es reformarà i seguirà estant en contra nostre. Mentrestant, hem de continuar apostant pels temes socials, com està previst en els pressupostos de la Generalitat del 2017.   Alguns diuen que per fer truites s’han de trencar els ous. Però trencar els ous no seria el fi. Com deia aquell tuit, els ous s’han de batre junts i posar-los a la paella quan l’oli estigui calent. Siguem intel·ligents: el que volem fer és una bona truita.     Pere Culell i Oliveras Publicat a El Pou Digital, novembre de 2016 ...
  • Blog
    23
    Octubre
    2016
    En èpoques com les que estem vivint, en que una llarga crisi econòmica, lligada a una crisi de valors, sacsegen la societat, és gratificant trobar iniciatives que conviden a la reflexió, interpel·lant-nos sobre la nostra conducta envers el proïsme. El camí d’Ignasi, que va de Loiola a Manresa, està incorporant en diverses etapes l’anomenat Camí del Respecte - Bidea Errespetua. És una forma de promoure valors laics i universals com el respecte a un mateix i als altres. A Manresa, el Camí del Respecte s’ha treballat conjuntament des del Consell Municipal de Solidaritat amb el Consell d’Infants durant el curs 2015 - 2016. Més de 400 alumnes de 5è i de 6è de Primària de les Escoles Espill, Jeroni de Moragas, Joviat, La Salle, Muntanya del Drac, Renaixença, Sant Ignasi, Vedruna Manresa i Oms i de Prat han treballat expressant les seves idees i proposant accions per valorar-se i valorar els altres, el civisme, la interculturalitat, el gènere, el medi ambient i els diferents estils i nivells de vida; tot això emmarcat en el Pla de Sensibilització i Educació en Valors de Manresa i en el Projecte Manresa 2022. El proppassat 30 de setembre se’n va fer la presentació pública.El Camí del Respecte comença a la Plaça Fius i Palà, a l’escultura L’acollida, va al Passeig davant del grup escultòric del Casino d’Amat i Piniella, passa per la Baixada dels Jueus, la Mesquita de l’Aranya, el tòtem a la Cova i acaba al Pou de Llum de la Balconada. El Camí està marcat amb símbols i preguntes que conviden a reflexionar com: Escoltes opinions diferents de les teves? T’atreveixes a expressar allò que penses? Com vius la diferència de l’altre? T’amenaça? T’enriqueix? Coneixes altres maneres d’entendre la vida?Valoro molt positivament aquesta iniciativa, en moments de pensaments únics, maniqueus i totalitaris. Bernard Pivot, director i presentador del mític ‘Apostrophes’, expressava quelcom similar parlant del zàping en una entrevista recent: “El zàping ha desenvolupat la intolerància. Reduïm al silenci el que no ens agrada”. Quan sapiguem lluitar contra la injustícia des de la humilitat, el respecte i el coneixement, haurem fet un pas endavant per un món millor, més just i lliure. Conjurem-nos per assolir-lo.Pere Culell  Publicat a El Pou digital, octubre 2016 ...
  • Blog
    26
    Agost
    2016
        L’abril de 2014 vaig fer un article al Pou digital sobre Manresa 2022, any en què commemorarem el 500 aniversari de l’estada d’Ignasi a casa nostra. Parlava de la necessitat de saber-hi sumar la complicitat de tota la ciutadania, entitats, agents socials, institucions com la mateixa Generalitat per considerar l’esdeveniment una aposta de ciutat i de país, una oferta al món d’història i d’espiritualitat. Dins del Pacte de Ciutat per a la promoció econòmica i la cohesió social, hi figura el Pla Manresa 2022, que vol preparar la ciutat per a l’esdeveniment.La societat catalana es basa en la defensa d’un model de convivència a partir dels principis de respecte a la diversitat, solidaritat, cohesió social i compromís per avançar cap a un món millor. Manresa mateixa n’és un bon exemple amb el Grup de Diàleg Interreligiós, que es va formar primer com a grup ecumènic i després com a interreligiós, amb la participació de catòlics, pentecostals, budistes, membres del BrahmaKumaris, Baháís i musulmans, així com persones que no s’identifiquen amb cap religió, però que aposten per l’espiritualitat i la convivència. El teisme, creure en l’existència d’una o diverses deïtats, està molt estès arreu del món. El diccionari de l’IEC defineix religió com el conjunt de creences i conviccions, d’actituds i sentiments i de maneres de comportament, o pràctiques que vinculen una persona o un grup humà amb allò que hom reconeix com a sacre, misteriós o transcendent, i sovint identificat amb un o més déus o el diví. A Catalunya, es calcula que un 59% de la ciutadania creu en alguna religió. Això no treu que no creure hagi de significar menystenir alguna o totes les religions. Cal respectar les creences íntimes de la gent i aquest respecte forma part dels drets humans (article 18).  Des del meu punt de vista, un sector minoritari de Manresa està practicant l’anticatolicisme; potser empesos pel pensament polític d’alguns que diuen que tot s’hi val; potser per l’esdeveniment que Manresa està preparant amb il·lusió: el 2022. Es refereixen a Manresa 2022 com si només fos catolicisme. Pinten en llocs públics, mentint, dient, per exemple, que s’ha ensorrat un teatre per crear-hi un espai per a turistes, acusant el Papa de Roma i Ignasi de pederàstia, insultant els potencials turistes i, crec, també els manresans i la seva intel·ligència. Sé que com més en parlem pitjor. Però cal denunciar que alguns estan malmetent inversions fetes amb diners de la ciutadania. En un Ple municipal, arran d’una moció que pretenia prohibir l’assistència de les autoritats a actes catòlics, la mateixa CUP criticava ERC Manresa perquè, durant la República, a Manresa havíem parat processons i ara ens oposàvem a la seva moció coercitiva. De veritat troben bé prohibir o detenir processons catòliques, 80 anys després i en una situació totalment diferent? De veritat troben bé prohibir entrar a les mesquites a membres del govern municipal per tal celebrar el final del ramadà?  Si us plau, respecte a la diversitat, respecte a les creences, respecte a l’espai públic. Tot aquest respecte no impedeix que cadascú defensi les seves creences alternatives, no impedeix que siguem una ciutat d’acollida, d’Ignasi, de gent d’altres contrades, perseguida o no políticament. Una cosa crec que no treu l’altra.   Pere Culell Oliveras, agost de 2016 Publicat a El Pou Digital ...