Blog 
De passada
RSS - Blog de Gemma Camps Claramunt

L'autor

Blog De passada - Gemma Camps Claramunt

Gemma Camps Claramunt

Redactora de la secció Manresa.


Arxiu

  • Besar el terra de Josa

    Una de les imatges més representatives dels viatges que feia el papa Joan Pau II era aquella on se’l veia ajupint-se després de baixar de l’avió per besar el terra. El seu successor, Benet XVI, ho va deixar de fer, segurament perquè els cap a vuitanta anys que carregava a les espatlles li ho van desaconsellar. El papa Francesc ha mantingut aquesta decisió. Entenc que Joan Pau II es va inventar el gest com una manera de demostrar la seva estimació pels països que visitava per primer cop. Històricament, era costum besar el terr...


  • Fàstic, pena i por

    La sensació de fàstic no és una de les que es tenen sovint, si no és que treballes en un abocador envoltat de deixalles o fent treballs de manteniment a l’interior de les clavegueres. Dues professions, altrament, totalment nobles i necessàries. Hi afegiria la sensació que tens quan vas pel carrer i trepitges la tifa que hi ha deixat algun gos i que el seu cuidador s’ha oblidat de recollir. Però el fàstic també serveix per descriure situacions menys orgàniques. Darrerament, cada vegada que surt alguna informaci...


  • «Quan el savi assenyala la lluna...»

    «Quan el savi assenyala la lluna, el neci mira el dit».  La setmana passada,  aquest diari va assenyalar la lluna, que és el que intenta fer cada dia: assenyalar petits satèl·lits i planetes de la realitat mirant-los a través d’un telescopi anomenat informació. És un telescopi que costa molt muntar. Hi ha moltes peces, molts cargols i cargolets que cal ajustar bé abans de posar l’ull rere el vidre per mirar. No és una informació elaborada a cops de piulada. Necessita trucades, preguntes i respos...


  • 25
    Novembre
    2017
    Catalunya Central Les columnes

    Un altre "dia de"

    Ahir al migdia, mentre hi havia qui devia anar boig per trobar a les botigues algun article que li servís d’excusa per apuntar-se a la moda del Black Friday, a la plaça Major se celebrava una altra cita anual molt diferent. A quarts de 12 hi van començar a arribar les persones que es van voler afegir a la commemoració del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència Envers les Dones, entre les quals hi havia molt jovent, que és quelcom d’agrair perquè d’ells és el futur i, per tant, l’oportu...


  • 09
    Setembre
    2017
    Catalunya Central Les columnes

    Empipada amb Europa

    La senyora vesteix una camisa rosa fúcsia, una faldilla negra i unes sabates del mateix color amb una mica de taló, i arrossega un carretó d’anar a comprar de color carbassa. Parla amb dues persones més a la plaça Major de Manresa. Els diu que d’Europa no en vol saber res perquè «ens han tractat molt malament» i penso que, si pogués, faria ella sola un Brexit. Sense conèixer l’origen de la conversa, decideixo que deu parlar dels esdeveniments dels darrers dies. De la decisió de la majoria independen...


  • 02
    Setembre
    2017
    Catalunya Central Les columnes

    La veu de la Fiona

    Un dels fenòmens més sorprenents, no pas inèdit, sorgit dels dramàtics atemptats a Barcelona i a Cambrils i, sobretot, de tota la informació (la veraç, la no contrastada i la directament inventada) generada al seu voltant han estat els comentaris humorístics pensats, molts d’ells, per fotre’s d’alguns dels seus desafortunats protagonistes. La majoria, mitjançant piulades realment inspirades. Com les de la samarreta amb la frase del major Trapero estampada, i les bromes de la CIA.

    Una mica de sentit de l’hu...


  • Sort de la memòria selectiva

    Envejo molt les persones que són capaces de recordar un partit de futbol en concret com si s’hagués disputat el dia abans, malgrat que sigui de fa temps i no fos cap final important. El resultat, qui va fer els gols... En una discussió futbolística, per molta passió que hi posis, et poden desmuntar els arguments en un segon.


    En el meu cas, com en el de moltes persones, la passió pel FC Barcelona em ve per herència. D’un pare que és un autèntic cremat. De veure durant anys desada en un armari de casa com si ...


  • No són idees, imbècils

    Per comparar les sensacions que m’ha provocat l’atemptat de dijous a Barcelona, m’he de remuntar no gaire lluny en el temps. Fins a la visita que vaig ferrecentment als camps d’extermini d’Auschwitz i Birkenau, a Polònia. En el primer, en concret, elrecorregut va ser guiat. Com que hi havia molts grups de gent, sobretot en els passadissos i les escales dels blocs als quals vam accedir, els que hi entràvem i els que en sortíem ens vam creuar en fileres ordenades enmig d’un silenci profund. Les mirades que vaig intercanviar amb moltes d...


  • Una nova moda: el ‘rucunning’

    Nesting és el nom amb què han batejat una nova moda, diuen, consistent a quedar-se a casa el cap de setmana. El nom, és clar, té un origen anglès i ve de nest, niu. Tot i que en parlen com d’una nova moda, això és molt relatiu, perquè a fer pànxing, que vindria a ser el mateix, n’hi ha que ja fa molts anys que ens hi dediquem en cos i ànima quan podem. I, ja d’abans, tal com va explicar Quim Monzó en una de les seves columnes, hi ha el terme cocooning per referir-se a la tendència d&rsqu...


  • El llegat i un «gràcies»

    Els documentals musicals de Jona-than Demme donen pistes evidents que era un amant de la música i que tenia bon gust, si bé som molts els que el recordarem, sobretot, per dues pel·lícules en concret: «El silenci dels anyells» i «Philadelphia». La segona, amb un magnífic Tom Hanks, narra la lluita d’un brillant advocat homosexual amb sida per demostrar l’acomiadament improcedent del bufet on exercia. L’escena de Hanks escoltant «La Mamma morta» de l’òpera «Andrea Chénier»...