Blog 
De rebot
RSS - Blog de Jordi Morros Graells

L'autor

Blog De rebot - Jordi Morros Graells

Jordi Morros Graells

Redactor.


Arxiu

  • En patinet i amb cara de velocitat

    Camino pel Passeig i em passa pel costat a tota pastilla un xaval en patinet. Fa cara de velocitat i tot mentre no para d’empènyer l’estri. Una mica més enllà un grup d’avis fa tertúlia a la terrassa d’un bar. Em puc imaginar de què parlen. De futbol, segur. Al banc que hi ha allà a la vora mateix un noi i una noia que deuen haver sortit de l’institut (ho dic per l’hora, per les motxilles que porten i per l’edat que aparenten) sembla que festegin. Tot són rialles. Al del costat hi ha una iaia amb un c...


  • Consumició amb dret a esbafar-se

    El procés és com el futbol. Ha arribat aquell moment que tothom hi entén. Em comenta el propietari d’un bar de Manresa que té el cap com un timbal d’haver d’escoltar els uns i els altres, aquests últims dies. Les converses sobre el tema han crescut de forma exponencial. Em comenta que amb els clients amb qui té confiança para el cop a la primera que engeguen. Amb els que no n’hi ha tanta aguanta de la mateixa manera que quan li parlen de futbol o, el que és encara pitjor, de les penes de cadascú, que diu ...


  • Idees preconcebudes

    Tot depèn de la perspectiva des d’on ho miris. Vull dir que sovint la percepció és una cosa, fruit d’idees preconcebudes, i la realitat és una altra. I fins i tot la realitat no té tan sols una versió, sinó moltes, en funció de les creences de cadascú, d’allò viscut o del racó de món on s’ha nascut. Posem-ne exemples perquè tots ens entenguem. Sovint veiem a les notícies que els Estats Units expressen el seu malestar perquè vaixells de guerra de la Xina fan maniob...


  • Actes clandestins, com abans

    Us imagineu que el fiscal general de l’Estat cités a declarar 712 alcaldes dels pocs més de 900 que hi ha a Catalunya per un suposat delicte de desobediència? Ui, no! que ja ha passat. O que a un jutge se li acudís prohibir un acte públic a Madrid sobre l’autodeterminació de Catalunya? Calla, que també. O que escorcollessin un setmanari? Buf. Ho han fet. O que Correus alerti els seus treballadors que es cuidin prou de no repartir documents del referèndum. Doncs sí, va per aquí. Pobres carters, ara els passen l...


  • Un ple massa llarg, pel meu gust

    L’escenificació no ha estat la desitjada. Em refereixo als plens del Parlament que hi ha hagut aquests dies. Qui volia solemnitat a l’hora d’aprovar la llei del referèndum no la va veure per enlloc, i qui volia arguments polítics (per altra banda ja prou sabuts per tothom del dret i del revés) es va perdre en un debat ple de tecnicismes sobre reglaments, consells de garanties, articles d’aquí i d’allà, suspensions del ple per fer una reunió de la mesa o la junta de portaveus i desavinences internes entre grups pa...


  • De la missa, la meitat

    Jo no sé si la CIA va avisar els Mossos que hi havia l’amenaça que es produís un atemptat a la Rambla de Barcelona. El que sí que us puc dir és que no m’imaginava que els avisos fossin, diguem-ne, tan barroers. Vull dir que em pensava que es tractaria d’una cosa més seriosa que no pas quatre ratlles, perquè són quatre ratlles, amb una vaga advertència que hi podria haver un atac terrorista a Barcelona, específicament a la Rambla. Diu el text que és informació no corroborada i de «vera...


  • L’eterna desafecció

    Això de l’estat plurinacional que proclamen alguns per encaixar Catalunya d’una forma sòlida al conjunt de l’estat espanyol no té futur. Ja ho temia. Es parteix de la premissa equivocada que una cultura, que en aquest cas és la dominant, en reconeix unes altres des de la seva talaia de superioritat. Com si se’ls fes un favor. No hi ha pla d’igualtat. No tots som iguals. Hi ha una culturalitat central i d’aquí n’emergeixen d’altres a la perifèria. A pagès, que en dirien alguns. Amb els atemptats ...


  • Dolor universal

    Desolació. Tristesa. Solidaritat amb les víctimes i coratge al país. L’atemptat et deixa al cos una bar-reja de sensacions estranyes. La primera notícia et colpeja fort al ventre i fins i tot et deixa un punt d’incredulitat. «No pot ser. Deu haver passat alguna cosa però no pot ser un atemptat». Al cap d’uns minuts es confirma que n’ha passat una de molt grossa. Allò que penses que no passarà mai a prop d’aquí, que sempre passa lluny o com a màxim a una hora i poc d’avió, fi...


  • A poc a poc, que vol dir ‘Despacito’

    Aquest estiu no és un estiu qualsevol. Possiblement els periodistes diguem això cada any, per una cosa o una altra. Però no em negareu que aquest està farcidet de temes. Que si la vaga dels treballadors de seguretat de l’aeroport del Prat, que si les accions contra el turisme de masses a Barcelona, les Illes o Euskadi (que tot sembla que passi a Barcelona, coi), que si Rajoy opina que als de la CUP els falta un bull, que si les obres a la Bonavista de Manresa, els canvis de circulació que comporta i la futura ampliació de la zona blava (500 pl...


  • Votar no hauria de ser excepcional

    Per a negats. Estar a favor de la independència de Catalunya és igual de legítim que estar-hi en contra. I per no crear confusions, ho reitero a la inversa. Estar pel no a la independència de Catalunya és igual de legítim que estar-hi a favor. El que ja no entenc són tants dubtes, sobretot els del no, per votar. El sentit comú diria que és la fórmula idònia per dirimir aquest tipus de diferències d'una forma civilitzada. Fa tan sols unes dècades, que és un no res en la història de la hum...