Blog 
De rebot
RSS - Blog de Jordi Morros Graells

L'autor

Blog De rebot - Jordi Morros Graells

Jordi Morros Graells

Redactor.


Arxiu

  • Dolor universal

    Desolació. Tristesa. Solidaritat amb les víctimes i coratge al país. L’atemptat et deixa al cos una bar-reja de sensacions estranyes. La primera notícia et colpeja fort al ventre i fins i tot et deixa un punt d’incredulitat. «No pot ser. Deu haver passat alguna cosa però no pot ser un atemptat». Al cap d’uns minuts es confirma que n’ha passat una de molt grossa. Allò que penses que no passarà mai a prop d’aquí, que sempre passa lluny o com a màxim a una hora i poc d’avió, fi...


  • A poc a poc, que vol dir ‘Despacito’

    Aquest estiu no és un estiu qualsevol. Possiblement els periodistes diguem això cada any, per una cosa o una altra. Però no em negareu que aquest està farcidet de temes. Que si la vaga dels treballadors de seguretat de l’aeroport del Prat, que si les accions contra el turisme de masses a Barcelona, les Illes o Euskadi (que tot sembla que passi a Barcelona, coi), que si Rajoy opina que als de la CUP els falta un bull, que si les obres a la Bonavista de Manresa, els canvis de circulació que comporta i la futura ampliació de la zona blava (500 pl...


  • Votar no hauria de ser excepcional

    Per a negats. Estar a favor de la independència de Catalunya és igual de legítim que estar-hi en contra. I per no crear confusions, ho reitero a la inversa. Estar pel no a la independència de Catalunya és igual de legítim que estar-hi a favor. El que ja no entenc són tants dubtes, sobretot els del no, per votar. El sentit comú diria que és la fórmula idònia per dirimir aquest tipus de diferències d'una forma civilitzada. Fa tan sols unes dècades, que és un no res en la història de la hum...


  • Manresa no és el Bronx

    La violència fa por. I si és gratuïta sense cap raó aparent que la desencadeni, no que la justifiqui, perquè és injustificable des de tots els punts de vista, encara més. Això ve a tomb de la notícia que 12 joves havien apallissat 3 persones al Passeig de Manresa, una de les quals va haver de ser ingressada a la UCI de la Mútua de Terrassa. Es va generar certa inquietud. No prou perquè la gent deixés d'anar al Passeig, un dels llocs més concorreguts a l'estiu. Això sí que hagués est...


  • Qui fereix la sensibilitat a qui

    Telenotícies de dimarts al migdia. Expliquen que dos turistes anglesos s’han barallat a cops de puny amb un compatriota seu en un hotel de Magaluf, a Mallorca. Avisen que les imatges són dures. Efectivament. Es veuen dos paios que agredeixen d’una forma brutal a un altre. No sé com en va sortir viu. Les imatges estan pixelades. No es veuen els rostres. Possiblement ja era així en origen. Els presentadors han fet ben fet d’advertir que el vídeo era dur de pair. Uns minuts més tard, al mateix TN informen que els Estats Units ha alert...


  • Els uns udolen, els altres s’espatarren

    El metro de Madrid i Transports Metropolitans de Barcelona han iniciat una campanya per evitar que els homes s’eixarranquin als seients. Despatarre, en diuen en castellà. Jo sempre n’he sentit dir espatarrar-se. Teniu el costum de fer-ho? Vull dir, asseure’s a qualsevol lloc i ocupar-ho tot amb les cames ben obertes. Si ho fas al sofà de casa, res a dir. Si ho fas al seient d’un tren, metro, autobús o fins i tot a la part del darrere d’un cotxe, sí que es genera un problema. Sempre m’ha incomodat de forma extrema trobar-m&rsquo...


  • Alternatives, si és que n’hi ha

    Malgrat tot, la vida continua. Si un només està pendent de determinades tertúlies radiofòniques i televisives, sembla que el país sencer, el d’aquí i el d’allà, només pensi en el referèndum, el xoc de trens, atacs d’uns i contraatacs d’altres, tribunals i manifestacions. I també, però afortunadament les terrasses dels bars ara a l’estiu són plenes, el veí del davant fa tranquil·lament les barbacoes al seu privilegiat terrat, i el del costat treu puntualment el gos ...


  • L’hora del mòbil i la del rellotge

    El que us explicaré és verídic i em va passar no fa gaire cap al vespre. Se m’acosta un xaval a prop de l’estació d’autobusos de Manresa, jo diria que d’uns 14-15 anys, i molt educadament em demana l’hora. Fa cara d’haver d’agafar l’autobús i porta una motxilla de marca a l’esquena. Dedueixo que és un estudiant. Li ensenyo el rellotge, un d’aquests vells amb agulles. Se’l mira i fa cara de no entendre res. «Falten cinc minuts per a 2/4 de 9», li dic finalment, veient que n...


  • Amb més d’un gos a casa

    No sé si és cosa meva o què, però darrerament veig molta gent que passeja no un gos, sinó dos o més. Us hi heu fixat? De totes les mides, uns amb pinta de feres i d’altres amb un aspecte més simpàtic. Aquest costum va acompanyat d’una irrupció de noves botigues que es dediquen a la venda de productes per als animals, clíniques veterinàries i perruqueries. Que consti que no sóc antigos, ni anti-gat, ni anti cap animal domèstic tot i que us he de confessar que els hàmsters no em fan g...


  • Atraccions com els vells temps

    Potser pensareu que començo a semblar un iaio, però no em negareu que en pocs anys tot ha canviat d’una manera accelerada. Em refereixo a tot el tema de les noves tecnologies. Ara són els néts els qui han d’ensenyar als avis a fer anar l’ordinador, la tauleta o, amb molta paciència, el mòbil. Filant més prim, són aquests mateixos néts els que expliquen, no ja als avis sinó als pares, en algun moment determinat, com resoldre algun problema informàtic puntual o com descarregar-se una sèrie. A...