Blog 
De rebot
RSS - Blog de Jordi Morros Graells

L'autor

Blog De rebot - Jordi Morros Graells

Jordi Morros Graells

Redactor.


Arxiu

  • 08
    Diciembre
    2017
    Catalunya Central Les columnes

    De sèrie en sèrie

    Apart del color groc, el que està de moda són les sèries de televisió. Se’n fan debats a les xarxes socials, tenen espais propis a programes de ràdio, notícies a la televisió, hi ha ciutats que es disputen acollir algun rodatge, excursions per visitar aquests escenaris o guies per seguir-les i no perdre’s el millor de cada casa. De fet ara es fan guies per tot. La irrupció de la televisió per cable i les presses per consumir ràpidament un producte (les pel·lícules ja són massa llargues) ha...


  • 01
    Diciembre
    2017
    Catalunya Central Les columnes

    El color groc marcarà tendència

    Ja ho diuen els més savis. Només fa falta que prohibeixis alguna cosa perquè no en facis cas i encara t’hi encaparris més. Si en una caixa hi ha un rètol que diu «No ho toqueu», la temptació d’obrir-la per veure què hi ha és més intensa que no pas si senzillament fos allà. Ningú no li faria cas. Possiblement no hi ha res de bo a l’interior, però la curiositat pot més. El mateix passa si a algú se li acut prohibir un color. El groc, posem per cas. Ai, no. Que aix&og...


  • Ciutats que acaben sent iguals

    Està de moda viatjar el màxim de ràpid possible. M’explico. M’han cridat l’atenció ofertes de viatges i informació que ofereixen diversos mitjans amb anuncis tipus: coneix tot Berlín en 36 hores. Qui diu la capital d’Alemanya diu la de Dinamarca, Brussel·les, Barcelona o Madrid, tant se val. La qüestió és que si només disposes d’aquestes 36 hores, i a aquest ritme aviat en seran menys, hi ha tot de propostes en línia i llibrets de viatges que en teoria t’aconsellen què...


  • La culpa és de Rússia i Veneçuela

    El president del Govern espanyol, M. Rajoy, ha assegurat aquesta setmana al Congrés dels Diputats que l’Estat disposa de tots els mecanismes per evitar ingerències a les eleccions del pròxim 21 de desembre. Vaja, que ni Rússia ni Veneçuela –a qui acusen de no sé ben bé què però pel que diuen en té la culpa Catalunya, com no podia ser d’una altra manera– no podran interferir en les eleccions ni impedir que siguin netes. Vaja, que l’afer intern tan famós ja no ho és tan, si &eacut...


  • Les notícies falses ja són aquí

    D’aquí a 5 anys, i això és un no res, més de la meitat de les notícies que circularan per les xarxes socials seran falses. Així com sona. Seran mentida. Literal. Eps, que no ho dic pas jo. Ho diu la consultora Gartner, analista de negocis i tendències vinculades a les noves tecnologies de la informació. Encara més: no hi haurà prou capacitat tecnològica per fer-hi front. Això és el que ens espera, si és que ja no ho tenim a sobre. Jo ja estic una mica tip de rebre, sobretot via Whats, not...


  • Ho pots pensar, però no ho pots fer

    El responsable de comunicació del PP, Pablo Casado, ho va dir dies enrere: «Los delincuentes sediciosos acabaran en la cárcel». Ja hi són. O aquella altra que vaticinava que Puigdemont seguirà el mateix camí que Companys. Ara ens arribarà des de tot arreu, de la dreta i també de l’esquerra, aquella cantarella de «ja sabien a què s’exposaven». De la mateixa manera que els últims dies han sortit en tromba els entesos que «ja sabien» que una declaració per proclamar la rep&uacu...


  • Així no es pot treballar

    Quin dia de bojos, ahir. Pel tema del procés, és clar. Quan dimecres vaig anar a dormir semblava que el president, que per cert poc deu descansar aquests dies, optava per la DUI. L’endemà al matí (ahir per als lectors) ja van començar a córrer rumors que es decantaria per unes eleccions. Coi. Després que si convoca una compareixença a 2/4 de 2, que si es retarda fins a 2/4 de 3, que si ara no surto i que potser vaig al Parlament (senyal de DUI ?), fins que finalment compareixo a les 5 de la tarda per descartar eleccions (de momen...


  • Rutes alternatives

    Som una espècie de costums. Un exemple. Per anar a la feina acostumo a passar a peu per la carretera del Pont de Vilomara de Manresa, el tram que a l’estiu es va canviar de sentit. Ara és de pujada en direcció al barri de la Sagrada Família. Doncs bé. Quan l’he de creuar de baixada encara faig el gest de mirar si em ve un cotxe per la dreta. I quan camino de pujada faig el mateix: comprovar que no vingui cap vehicle per l’esquerra. Què voleu que us digui. Era una rutina diària que continuo mantenint sense ser-ne conscient. E...


  • En patinet i amb cara de velocitat

    Camino pel Passeig i em passa pel costat a tota pastilla un xaval en patinet. Fa cara de velocitat i tot mentre no para d’empènyer l’estri. Una mica més enllà un grup d’avis fa tertúlia a la terrassa d’un bar. Em puc imaginar de què parlen. De futbol, segur. Al banc que hi ha allà a la vora mateix un noi i una noia que deuen haver sortit de l’institut (ho dic per l’hora, per les motxilles que porten i per l’edat que aparenten) sembla que festegin. Tot són rialles. Al del costat hi ha una iaia amb un c...


  • Consumició amb dret a esbafar-se

    El procés és com el futbol. Ha arribat aquell moment que tothom hi entén. Em comenta el propietari d’un bar de Manresa que té el cap com un timbal d’haver d’escoltar els uns i els altres, aquests últims dies. Les converses sobre el tema han crescut de forma exponencial. Em comenta que amb els clients amb qui té confiança para el cop a la primera que engeguen. Amb els que no n’hi ha tanta aguanta de la mateixa manera que quan li parlen de futbol o, el que és encara pitjor, de les penes de cadascú, que diu ...