Blog 
El raspall
RSS - Blog de Francesc Galindo Reyes

L'autor

Blog El raspall - Francesc Galindo Reyes

Francesc Galindo Reyes

Cap Àrea Societat Manresa.


Arxiu

  • Sobre llegir

    El grup municipal de Ciutadans (Cs) de l’Ajuntament de Manresa l’ha fet grossa aquesta setmana perquè va accedir a adherir-se a una moció del ple sense veure que en el text s’apel·lava a la mobilització a favor de la República Catalana.

    Un error, perquè igual que fins a la cua tot és toro, a les mocions no s’aprova només els acords sinó també la part expositiva. Una simple anècdota -si és l’excepció que confirma la regla-, però el que en cap cas és ane...


  • Sense disfressa

    El pla era impecable. Hi havia milers de Carles Puigdemonts al carrer, alguns de molt reeixits amb perruques i caretes de goma realistes, ulleres, serrell... A dreta i esquerra, amunt i avall. Així que era l’entorn somniat per a la infiltració perfecta. Res de dintre el maleter d’un cotxe, sinó caminant lliurement pel carrer amb l’únic attrezzo d’un mata-sogres a la boca. Havia pensat tornar disfressat de guàrdia civil (un altre hit del Carnestoltes, sobretot el d’enguany), però després de valorar-ho amb detenime...


  • Nou Monterroso

    Va començar a considerar seriosament si haver anat de vacances a Oslo havia estat un error. Un cop de tornada, quan accedia a qualsevol diari electrònic li apareixien anuncis de Norwegian Air. Després de tornar de Noruega havia entrat per Internet al diari Aftenposten  i havia tafanejat la web de la companyia aprofitant la traducció automàtica. Uns dies més tard entrava a webs noruegues perquè la traducció automàtica el feia petar de riure (dir això potser era «passar-se tota la bota», com havia llegit un...


  • Jo no sóc Brigitte Bardot

    Hi ha articles que són tot galleda. La galleda ocupa tot l'espai disponible i, en aquestes ocasions, cada paraula és un peu. Escriure d'alguna forma que no sigui a favor de la campanya #MeToo t'aboca a la galleda dins la qual ja han ficat els peus Catherine Deneuve i Brigitte Bardot, però l'altre dia vaig veure que una enquesta sobre agressions sexistes en espais d'oci posava les mirades persistents al mateix nivell que la invasió de l’espai personal i la persecució. I com a home pelut però calb que ja té una edat, tinc coses a dir sobr...


  • Tu mateix

    Un conegut em va ensenyar l’espectacular cotxe que s’ha comprat. Un dels nombrosíssims gadgets de què disposa és la projecció de comandaments sobre el parabrisa, la qual cosa li dóna un aspecte de nau espacial molt modern. Digueu-me ignorant, però dies després de veure l’espectacular cotxe del meu conegut vaig ensopegar, mirant la televisió, amb un antic pilot d’avions de guerra que explicava que el seu Mirage F-1, el 1979, ja disposava d’aquesta tecnologia. L’alta tecnologia amb el pas del temps arr...


  • Ara m’hi poso

    La vibració a la butxaca dels pantalons l’informava d’un nou missatge. Li arribaven a intervals irregulars. A vegades feia tanta estona que li provocaven un ensurt. Altres cops eren tan sovintejats que li feien pessigolles a la cuixa. Lamentablement no els podia consultar sempre que volia. Això només passava a casa o al carrer. En altres espais, com en el que es trobava ara, l’accés no era absolutament lliure. Calia anar amb compte per molt que el que s’estigués dient en veu alta fos d’una inutilitat total, segons el seu crite...


  • 30
    Diciembre
    2017
    Catalunya Central Les columnes

    Un home molt gran

    Quan l’envellit Kevin Weatherill va sortir a l’escenari de la sala Stroika de Manresa -l’endemà tocava a la PaRockia de Balsareny- i va començar a fer uns moviments estranys amb la boca, com si se li mogués la dentadura, semblava un home molt gran. El líder de la banda Immaculate Fools, que força gent per aquí escoltàvem amb devoció als anys 80, semblava una estrella de rock sortida de l’armari dels records envoltada de naftalina. Però era ell, era la seva veu i les seves cançons, i el concert va a...


  • 23
    Diciembre
    2017
    Catalunya Central Les columnes

    Rod Riguez

    Amb aquest nom, Rod Riguez, l’estatunidenc d’origen mexicà Sixto Rodríguez va publicar el 1967 el seu primer treball discogràfic. El que va passar després ho explica el documental Searching for Sugar Man. Rodríguez anava cap a estrella folk però la seva música va ser un rotund fracàs de vendes i va haver de concentrar-se a treballar en la construcció i fer feines manuals molt dures per poder sobreviure a Detroit. Mentrestant una gravació pirata de Cold Fact havia arribat a Sud-àfrica, on es va convertir...


  • 16
    Diciembre
    2017
    Catalunya Central Les columnes

    Un poble sense mòbils

    A les pel·lícules de l’oest, quan el foraster arribava a Dodge City el xèrif i els seus ajudants el convidaven -encanonant-lo amb els rifles- a deixar en dipòsit l’artilleria si volia entrar al poble. Ara hauria de passar el mateix però amb els telèfons mòbils. El primer municipi que es declari lliure de mòbils tindrà fama i fortuna. Imaginem una població, preferentment petita, amb només un o dos accessos per carretera en els quals hi hauria una persona que recolliria els mòbils dels ocupants del...


  • 09
    Diciembre
    2017
    Catalunya Central Les columnes

    Consciència plena

    "La vida és allò que passa mentre tu mires el mòbil", havia etzibat al seu fill amb el nivell just de laconisme i despreocupació per intentar causar algun efecte. Li havia quedat una frase rodona. De cua d’ull espiava si ell hi rumiava, però l’únic que va fer l’adolescent va ser una inspiració profunda abans de dir-li amb la mirada que el seu punt de vista l’avorria. S’estava emprenyant d’allò més, així que abans de dir o fer un estirabot va decidir relaxar-se amb una mica de mindfulnes...