Blog 
El raspall
RSS - Blog de Francesc Galindo Reyes

L'autor

Blog El raspall - Francesc Galindo Reyes

Francesc Galindo Reyes

Cap Àrea Societat Manresa.


Arxiu

  • La ciutat desarmada

    A la ciutat desarmada s’hi viu despullat i se surt mig corrent i entrebancant-se quan s’hi acosta un tigre. Però els caça igual una vegada i una altra. Cada dia, sempre que té gana. I sempre té gana. La ciutat va quedar desarmada quan va perdre els crítics de veritat, quan els consensos eren obligatoris, o sigui, quan no eren consensos. Els crítics de mentida s’omplien la butxaca a les tertúlies televisives i després anaven a gastar-se el botí acríticament. Deien una cosa molt forta, molt forta, per&ogra...


  • Asmae, què vols que fem?

    L’adolescent amb el cap en flames s’acota una mica en direcció a la dona malalta, superada, que el mira amb els ulls plens de llàgrimes i d’agraïment. L’adolescent li diu: «Asmae, què vols que fem?». Podria estar fent un got, jugant a la Play, mirant la tele, escoltant música o estudiant, però en comptes d’això era al carrer donant una lliçó. Si l’Asmae ho deia, allà es quedava a passar la nit i el que fes falta. Com els altres de la PAHC Bages que l’acompanyaven. S&rsqu...


  • Basat en fets reals

    Va sortir al minipati interior on estenia la roba perquè s’eixugués (sempre ho feia amb molt de compte perquè així resultava més fàcil planxar-la) i va començar a deixar anar renecs rancuniosos. La samarreta que més li agradava de totes les que havia tingut mai, una de Johnny Rotten, era plena de cagarades de colom. Tot i que el fet podia encaixar en l’esperit del protagonista, significava el cop de gràcia definitiu per a la peça de roba que feia 34 anys que guardava com una de les seves principals possessions...


  • Que Amazon porti el butà

    Hem assumit amb naturalitat que podem comprar gairebé qualsevol cosa per Internet i que poc temps després sonarà el timbre. No fa pas tant temps creixíem entre sentències del tipus: «Ho tens clar si penses que t’ho portaran a casa!», amb què les persones grans ens esperonaven a  empaitar el que desitjàvem o, simplement, ens calia. El missatge era que si volies alguna cosa l’hauries d’anar a buscar tu. Ara, l’experiència aconsella no fer servir la mateixa frase amb els teus fills si ets dels que ...


  • Enemics íntims

    Per què a Facebook només tenim amics i no enemics? Per què a Twitter hi ha seguidors però no detractors? Els plantejaments són clarament desequilibrats excepte per a persones que tinguin un bon davallant o que no els ressoni mai al cap la veu rogallosa de Michael Corleone dient allò de: «El meu pare em va ensenyar moltes coses aquí. En aquesta habitació. Em va dir: ‘mantingues a prop els teus amics, però encara més a prop els teus enemics’». Només poden entestar-se a ignorar-ho els que creue...


  • Kale bor(rosa)

    Una rosa és una rosa és una rosa. Un jutge (un sistema judicial) espa-nyol tracta el moviment independentista català molt pitjor que als practicants de la kale borroka amb acusacions de rebel·lió i sedició, i un altre jutge (d’un altre sistema) diu que no, que en tot cas va ser una kale bor(rosa) perquè no hi va haver violència. Mentre que hi ha qui s’entesta a comparar amb el nazisme quelcom que té molt de fenomen extraordinari -per l’abast de la mobilització no violenta- i gens de cambra de gas, hi ha ...


  • Sobre el temps

    Jo creia que el temps jugava a favor i que el seu pas contribuïa a millorar (no des del punt de vista que envellim, però sí en molts altres aspectes). I tenia motius raonables per fer-ho perquè el pas del temps permet evitar repetir errors, acumular experiència, aprendre a fer-ho millor... Error.

    El temps i el seu apuntador, la història, no és lineal sinó circular. La història és una persona perduda al bosc que acaba caminant en cercle. Hi ha una tendència i se segueix i tendeix a portar l’individu al pun...


  • La Llop

    Vaig passar tota l’adolescència amb la mare malalta i crec que poques vegades em vaig sentir una desgraciada». La cita pertany al blog marionagrasllop.wordpress.com, on trobareu l’escrit «Mamitis irreversible» amb motiu del cinquè aniversari de la mort de Montse Llop, una de les regidores surienques amb més trajectòria política, actriu, una de les ànimes del Foment Cultural. La Mariona recorda que la seva mare va ser l’única dona que es va presentar d’alcaldessa de Súria. L’única q...


  • Dones quàntiques

    Una poc usual conjuntura astral ha facilitat aquesta setmana l’observació de Mart, Júpiter i Saturn alineats al firmament. La conjunció s’ha completat amb la possibilitat de veure simultàniament Mercuri i Venus. Arran de terra es produïa una altra conjunció. Dilluns conferenciava a Manresa el físic quàntic Juan Ignacio Cirac, una ment prodigiosa d’aquelles capaces d’extreure la bola negra entre milers de blanques. Dimarts aquest diari publicava una enquesta que mostrava que vuit de cada deu dones havia patit algun...


  • La forma del monstre

    Els monstres adopten moltes formes i mostrar-ne alguna és un dels encerts de la pel·lícula de Guillermo del Toro La forma del agua, que acapara tretze nominacions als Oscars.  Associem monstre a éssers fantàstics més lletjos que un pecat, desagradables i pudents sorgits de l’interior dels budells de la tradició popular i de les pors atàviques. Els monstres nien sota els llits i dintre dels armaris de les habitacions dels infants per aterrir-los, si no es porten bé, i a moltes llars, de nit, veureu llums sempre encesos...