Blog 
El Toc
RSS - Blog de Roger Junyent

L'autor

Blog El Toc - Roger Junyent

Roger Junyent

Periodista

Sobre aquest blog de Les columnes

Opinió


Arxiu

  • Manresa, cor de ferro

    Amb el rellançament que ha fet ara per la festa major l’Ajuntament de la campanya «Manresa, cor de Catalunya» queda clar que d’energia, al cor, n’hi sobra. Va quedar clar al castell de focs de diumenge, quan el cor vermell al costat de l’aigua no es volia apagar per deixar pas a la resta de xou pirotècnic. Bona fórmula per estalviar en petards. I encara que fos en un castell de focs, el cor és incombustible. Fa tants anys que el cor batega que és un cas digne de ser estudiat pels cardiòlegs dels ...


  • Tinc por

    Tinc por. Digui el que digui el lema que no para de repetir-se des dels atemptats de dijous passat a Barcelona, aquesta és la realitat. I no sóc l’únic. Exemples: a l’estació de Sants, divendres, hi van col·locar blocs de formigó. I ahir, el titular d’una notícia d’agències era que «vuit ciutats més posen blocs de formigó per evitar atemptats». Si es prenen aquestes mesures és per alguna cosa. No sóc sociòleg ni expert en seguretat ni comportament col·lectiu....


  • ‘Guiris’ d’estar per casa

    «Tourists go home» (Turistes aneu a casa), diuen moltes de les pintades turismofòbiques de Barcelona. A Manresa, si hi hagués un moviment antiturístic potent diria «Tourists stay at home» (Turistes quedeu-vos a casa). Però és clar que, perquè hi hagi antituristes, primer cal que hi hagi molts turistes de veritat o que almenys es facin notar. I aquí els guiris van molt camuflats. No porten sandàlies amb mitjons, no s’han rostit com gambes al sol i ni tan sols es perden pels carrers. Són guiris d&rsqu...


  • El país multirotonda

    Fa anys que al nostre país algú va trobar que les rotondes eren la solució per a tots els mals del trànsit. I la il·luminació va arribar a tots els enginyers de carreteres, que en comptes de fer cantonades van trobar més pràctic fer rotondes a tort i a dret. I ara tenim un país farcit de rotondes, fins i tot allà on no fan falta. I a més, n’hi ha per a tots els gustos: de grans, de petites, amb estàtues, amb gespa, amb vi-nya, amb barraques, amb arbres... N’hi ha tantes i de tan diferents que seg...


  • Aguirre dimiteix... per què?

    Aguirre dimiteix, i l’endemà què passa? Doncs el mateix que cada dia. Els investigats per corrupció al Partit Popular no paren de créixer i ahir va ser el torn de la delegada del govern central a Madrid. En l’estrena d’aquesta setmana, Aguirre ha dimitit per tercer cop d’un dels seus càrrec públics afirmant que se sent «enganyada i traïda» per les presumptes corrupteles del seu, primer, subordinat i, després, successor a la presidència de la Comunitat de Madrid, ara a la presó.

    <...


  • La guerra de l’autobús

    La guerra de l’autobús continua. A l’estat per autocars buits, a Manresa per massa plens. Hazte Oír va estrenar la moda amb l’autocar homòfob. Des de l’extrem ideològic oposat, Podem ha pintat de blau el seu TramaBus. No consta que hagin de venir a Manresa, però jo ja em munto la pel·lícula. M’imagino que l’autobús de línia, massa ple com de costum, em deixa tirat a la Diagonal. Tot seguit passa el TramaBus on Bárcenas fa botifarra perquè mentre ell va pintat a l’autocar...


  • Els miracles s’acaben

    Els miracles de Manresa es van acabant. Amb la crisi econòmica vam començar per perdre la Caixa de Manresa. Els qui la pilotaven deien que no, que la integració a CatalunyaCaixa en garantia el futur i que Manresa apareixeria per sempre en el nom oficial. Han passat els anys i la realitat ha estat la seva dissolució més absoluta dins del gegantí BBVA. I ara sembla que el miracle manresà que arriba a la seva fi és el bàsquet a l’ACB, amb un descens virtual que encara no és matemàtic. No es ...


  • Escorrialles turístiques

    Manresa. A 65 quilòmetres de Barcelona i de 7,5 milions de turistes estrangers que cada any visiten la capital catalana. Molt poca distància perquè tot i els esforços fets des d’aquí només n’arribin les escorrialles. I la cosa encara és més greu si es té en compte l’illa turística de Montserrat amb 2,5 milions de visitants (catalans i estrangers) el 2016. Arriben, fan vistes panoràmiques, adoren la Mare de Déu, escolten l’escolania i marxen com han vingut: amb cremallera i el lent&ia...


  • Tic-tac, tac-tic, trampes al solitari

    Tres de la matinada de l’últim diumenge d’octubre i tic-tac, tac-tic, el rellotge fa marxa enrere. Amb el retorn a l’horari d’hivern ha ressorgit el debat sobre si hem o no de canviar l’hora, i el debat sobre si hem de mantenir l’horari de l’Europa central o posar-nos al nivell de Canàries, Portugal i Regne Unit. A mi, sincerament, fer o no fer el canvi d’hora dos cops l’any m’és igual. Diuen que, fent-lo, s’estalvia energia, com si fent un retoc al rellotge tinguéssim més hores de sol a l&...


  • La capital del món al revés

    Badalona s’ha convertit des de fa una setmana en la capital del món al revés. I no és que la ciutat s’hagi traslladat a l’hemisferi sud i ara allà es camini cap per avall com alguns ens pensàvem de petits quan vèiem la bola del món. És amb tot el que hi passa des de fa una setmana que la ciutat, la tercera de Catalunya per nombre d’habitants, sembla que s’hagi posat del revés.

    Aquest món capgirat en què s’ha transformat Badalona va començar quan un govern d’...