Blog 
La ventada
RSS - Blog de David Bricollé Ibáñez

L'autor

Blog La ventada - David Bricollé Ibáñez

David Bricollé Ibáñez

Cap de secció de Bages.


Arxiu

  • Entre ‘trallar’ i ‘potar’

    Moià va presentar fa una setmana una campanya adreçada als joves perquè no converteixin la festa i el sortir de nit en una oda a l’incivisme d’excessos d’alcohol, destrosses i/o actituds sexistes que voregen l’assetjament. Es posava en marxa en el marc de la celebració del Carnaval, però la idea era estendre el missatge cap a tot aquell esdeveniment que convida a la sortida nocturna. La particularitat de la iniciativa és que no es tracta del clàssic tríptic que queda mort i apilonat damunt d’un taulell, s...


  • Del missatger al caganer

    Diu la llegenda bíblica que després de quaranta dies d’embarcar-se en l’arca amb tots els animals, Noè va deixar anar un colom perquè verifiqués en quines condicions havia quedat la terra després de la pluja desfermada. Al cap de set dies, el colom va tornar portant en el seu bec una branca verda d'olivera, el que significà que la inundació havia acabat i que els arbres començaven a emergir. El colom i la branca eren el senyal que el Déu bíblic estava en pau amb la humanitat i que ja podien deixar l'...


  • Voluntaris per al que calgui

    En la seva defensa en el judici pel 9-N, l’exconsellera Irene Rigau va subratllar la força del voluntarisme a Catalunya per evidenciar davant del jutge que la feia asseure’s al banc dels acusats que era el més normal del món que haguessin estat centenars o milers de persones anònimes les que van fer possible aquell procés participatiu. Com a exemple, Rigau va recordar al jutge el trist episodi del Prestige, petrolier que es va enfonsar el 2002 davant les costes de Galícia i que hi va vessar la càrrega amb el conegut chapapote. ...


  • Entre el bar i les deu cartes

    Hi havia una època, quan encara no existien ni correus electrònics ni telèfons mòbils, que els alcaldes i alcaldesses destinaven escasses hores al despatx. En aquell temps, no tan llunyà (parlo de la dècada dels 80 i principi dels 90) un d’aquells batlles em deia que, si em costava trobar-lo al telèfon d’alcaldia era perquè «el meu despatx és al carrer». Un alcalde –amb dedicació absoluta, i em consta que hi destinava hores i hores– que m’afirmava amb orgull que la seva jornada...


  • Cegats per la boira

    Salvant les distàncies entre un dron (petita nau no tripulada) i un avió comercial, i també el meu desconeixement tècnic sobre la matèria, no puc evitar fer una reflexió comparativa. Ara fa tres setmanes es presentava l’acord entre l’Agència Espacial Europea i el BCN Drone Center, ubicat a Moià, perquè aquest complex esdevingui una de les bases de proves d’empreses que estan desenvolupant projectes sota el paraigua de la institució comunitària. Jordi Santacana, director del BCN Drone Center, ex...


  • Sucre nadalenc

    És possible que quan acabi d’escriure aquesta columna m’adoni que, amb la idea que porto al cap, m’ha sortit un article amb excés de sucre. De sucre nadalenc, que s’ha de reconèixer que té una textura embafadora molt marcada. Però (i perdonin-me l’expressió) se me’n refot. El dissabte 18 de gener, quan llegia l’edició del dia d’aquest diari, se’m va repetir una sensació d’admiració que fa anys que em passa per les mateixes dates. Va ser en arribar a les pàgine...


  • Biònics

    Els que ja superen la quarantena potser recordaran una sèrie clàssica titulada La dona biònica, aquí projectada a la dècada dels 80. El personatge, Jaimie Sommers, representava una tennista professional que, després d’un greu accident, és convertida en un organisme gairebé cibernètic gràcies a l’implant de mecanismes que li permeten no només recuperar les seves facultats, sinó convertir-les en superdotades (oïda a distància, gran velocitat a les cames, força poderosa...). Aque...


  • Temps al temps

    STrobarem temps dins del temps». És el lema amb què la Generalitat ha alçat la bandera de la reforma horària. Aquell anhel ciutadà de tenir uns horaris racionals (per a aquells que no els tenen/tenim), el que equival a poder disposar de les 24 hores del dia, a banda de complir amb la jornada laboral i dormir (separadament, és clar), per poder destinar-ne una part prou significativa a la família, a satisfer les nostres aficions i/o necessitats i a fer els àpats en unes franges coherents. Les nostres vides giren indestriablement...


  • El silenci dels bolets

    Si hagués de triar entre els episodis que et queden gratament guardats en la memòria de la infantesa, un dels que escolliria seria aquells dies de tardor que, amb el pare i el meu germà, anàvem a buscar (em resisteixo a dir caçar) bolets. Les recordo com unes jornades gairebé d’aventura, en què tocava llevar-se molt d’hora, marxar de casa encara de negra nit, i submergir-nos en uns boscos espessos de vegetació, de boira baixa i de silencis. Durant les hores que, amb el cistell penjat del braç, avançàve...


  • No gaire ‘Leal’

    Ja em disculpareu la broma fàcil, però no me’n puc estar: en aquesta ocasió, el nom (de fet, el cognom) no ha fet la cosa. Héctor Leal no ho ha estat. De ‘leal’, vull dir. Va adquirir un compromís, ara fa un any i mig, i se l’ha saltat a la torera. Héctor Leal és un veí de l’Hospitalet de Llobregat que a les eleccions municipals del 2015 va anar a parar –per dir-ho d’alguna manera– a la llista que el PSC (sota el nom de Compromís per Prullans) va presentar en aquesta poblaci&...