Blog 
La ventada
RSS - Blog de David Bricoll√© Ib√°√Īez

L'autor

Blog La ventada - David Bricoll√© Ib√°√Īez

David Bricoll√© Ib√°√Īez

Cap de secció de Bages.


Arxiu

  • Un corrent a seguir

    No vull semblar transcendental, però sempre he sentit magnetisme pels rius. Els seus corrents continus em transmeten dinamisme, em generen connexió aigües amunt i avall i trobo que creen uns paisatges especials. Pels mateixos motius, sempre he pensat que els pobles amb riu tenen un encant especial, perquè disposen d’aquell element canviant, en constant evolució, que els fa cada dia una mica diferents de l’anterior. De fet, la majoria dels nostres municipis que en tenen deuen la seva evolució en el darrer segle i mig, i gran part de la seva...


  • Aquesta √©s l‚Äôescola

    Feia temps que no entrava a l’aula d’una escola en plena activitat. Dimarts m’hi va dur la feina. A la Puigberenguer de Manresa presentaven un conte que els alumnes d’una de les classes han ideat, redactat i dibuixat per tractar el tema de les guerres i dels refugiats. 26 nens i nenes que amb respectuós silenci escolten el que els diuen i ens diuen (als mitjans) els polítics locals i comarcals que avui els visiten per agrair-los la iniciativa i fer-la pública més enllà de les parets de l’aula. Un treball col·lectiu que ...


  • Noies prudents al volant

    Las chicas de Soria son las más prudentes al volante (així, en castellà) podria ser el títol d’una cançó d’algun dels grups que van triomfar durant la mitificada movida madrileña. O d’una pel·lícula humorística espanyola de l’etapa de la (encara més mitificada) transició. Però ni una cosa ni l’altra. És el títol de l’últim estudi absurd que ha passat per les meves mans, via correu elèctrònic no sol·licitat, promogut per una ...


  • Un cat√†leg ple de mirra

    Ales acaballes de les festes encara recullo del replà de casa un d’aquests catàlegs d’una gran superfície farcits de propostes de regals. El fullejo i redescobreixo (com cada any) l’enorme ventall d’estris que poden arribar entrar a les nostres vides. I passant fulls em ve al cap que seria bo que d’aquests catàlegs en creéssim un arxiu documental. Vistos amb la perspectiva temporal, d’aquí a unes quantes dècades o segles poden ser un esplèndid resum de l’evolució de la humanitat. I oferi...


  • Absents i absents presents

    Al Bages hi ha detectats uns 350 casos d’absentisme escolar entre alumnes de primària i secundària. La dada és freda. Si la transformem en nombres relatius, la contextualitzem: afecta l’1,4% de l’alumnat d’educació obligatòria de la comarca. Però traduïda en percentatge potser també en minimitzem la lectura que cal fer-ne. Molts o pocs, vol dir que hi ha 350 nois i noies que, de manera regular, falten a classe entre 6 i 15 dies al mes. I d’aquests, n’hi ha una seixantena que mostren un absentisme cr&og...


  • La nova inf√†ncia i adolesc√®ncia

    El Servei d’Atenció a la Infància i l’Adolescència Bages-Berguedà compleix 20 anys i aquest diari publicava, el 22 de novembre passat, un extens reportatge sobre el treball d’aquestes dues dècades. Feina feta i evolució. Perquè un dels aspectes que evidenciava el reportatge és que en aquest temps els canvis en els recursos, els mètodes i els enfocaments han estat notables, sobretot perquè han variat els paradigmes familiars i s’han fet més complexos a l’hora d’atendre aquests inf...


  • Sense risc i ventura

    A risc i ventura és una locució que regeix la iniciativa empresarial. Si la busquem al diccionari ens la defineix com el «principi pel qual un contractista ha d'executar un contracte assumint les contingències a les quals està exposat i tot allò bo o dolent que pot esdevenir-se i que no es pot preveure amb certesa». És a dir, l’empresa o empresari que assumeix qualsevol projecte ho fa pensant que li reportarà beneficis, però conscient i sabedor (amb el risc) que està a les mans d’un mercat atzarós,...


  • 01
    Novembre
    2017
    Catalunya Central Les columnes

    L'homenatge a l'efímer

    La diada d’avui la tinc gravada des de l’òptica de la infantesa. Pautada amb un ritual familiar que es repetia inexorablement. Bastida de la dolçor d’un festiu, però amb la lleugera amargor del record. Els pares no ens ho deixaven passar mai: aquell dia tocava, sí o sí, pujar al cementiri. No hi havia diada de Tots Sants que no hi oposés certa reticència. Això d’anar allà on reposen els morts no era gaire atractiu per a un nen. Però la mare sempre em va deixar clar que aquell era un dia per fer mem...


  • Una protuber√†ncia a mig extirpar

    Jo trepitjava el cim del runam vell de Cardona aquell 15 de gener del 2008, el dia que la fresadora en va començar a esgarrapar la crosta, sota la qual s’acumulaven més de 7 milions de tones de material. El llavors alcalde cardoní, Josep Maria Sala, rubricava a peu de dipòsit un document que deixava constància del fet i la data. No en va, era un moment històric. Sala -recordo- va dibuixar un ampli somriure després de la firma. Perquè en aquell moment es començava a tancar un cercle i a saldar un deute, contret per l’...


  • La c√†rrega de les hemeroteques

    Les hemeroteques, com les armes, les carrega el diable. De vegades serveixen per fer envermellir algú (tot i que n’hi ha que mai no tenen vergonya) fent-lo topar amb les seves contradiccions respecte d’arguments expressats en temps passats. En d’altres, evidencien que els experts i els oracles fallen més que una escopeta de fira en els seus vaticinis. I les hemeroteques que s’acumulen en arxius i redaccions també serveixen per posar de manifest com de fràgil és el present, voluble el futur immediat i imprevisible el futur a mitj&agr...