Blog 
Les pinzellades
RSS - Blog de Enric Badia Aztarain

L'autor

Blog Les pinzellades - Enric Badia Aztarain

Enric Badia Aztarain

Cap Àrea de Societat de R7.


Arxiu

  • De sang i roses

    Va sortir al camp amb el pes encara de no haver passat l’eliminatòria amb la Juventus, però l’equip va començar a jugar com si el pas dels minuts el redimís dels pecats del passat. Ell es va situar al mig del camp, col·laborant amb Iniesta, Sergio i Rakitic en la construcció del joc, i a mesura que va anar entrant en contacte amb la pilota es va anar afinant. Va rebre una puntada quan es va escapar de Casimiro, i un cop de colze impune en un salt amb Marcelo, el va tornar a trepitjar el mig centre blanc, i el va repassar Ramos. Pe...


  • I si és que no?

    Hi ha nervis a can PDeCAT. Els canvis introduïts no han pogut, a curt termini, aturar la caiguda de la formació hereva de CDC a les enquestes. Cau, i cau molt. I aquesta situació causa tensió i angoixa. Mentre els exconvergents van veient com la seva força s’esllangueix, observen com el seu soci de coalició a Junts pel Sí va engreixant, també segons la percepció de les enquestes, el nombre de vots. I quan els uns s’han de mossegar la llengua amb ràbia i els altres fan dringar les gerres de cervesa per celebrar-...


  • Potser massa tard

    Sembla que ja és massa tard. La situació de l’ICL-Manresa és, novament, dramàtica en el capítol esportiu. Cuers a la lliga ACB. Però és que a part del tema esportiu, la situació és nefasta per al club. És un equip sense cap al·licient durant tota la temporada. Ni per mantenir-se, ni per sortir del descens, ni per oferir bon joc, ni per ser entre els vuit primers i intentar jugar la Copa... Res de res. I aquesta és la pitjor de les situacions. Aquest diumenge, 3.000 persones d’Elda van anar a v...


  • President, una pregunta només

    El procés segur que necessita que els nostres líders polítics tinguin una alta presència en diferents punts del món, en diferents fòrums i en molts mitjans de comunicació. Com dirien ara, segur que hem pensat que aquesta informació ha de tenir un caràcter viral. Molt possiblement. I justament per aquesta viralització s’ha d’anar molt alerta, en cada moment, en quin és el missatge. Qualsevol guany passa per no fer passos enrere i per no aparentar que en fas, i si és que n’hi ha d’ha...


  • L’esport també du nom de dona

    Et lleves a mig matí de diumenge, en un dia en què el canvi d’hora et fa la guitza i el dia abans has sopat a deshora, i veus des de la finestra dones que corren amb malles esquitxades de color, jaquetes alegres i sabatilles àgils i ben llampants. Dones que corren a Manresa! Més de 500! Un èxit.

    Les dones, i no descobreixo res, han fet tradicionalment menys esport que els homes, sobretot, menys competició, menys esport d’equip. Però la progressiva normalització del paper de la dona en la nostra societat (benvinguda...


  • Tots els colors d’un petó

    Aquest és el titular de la portada de La Revista d’aquest dissabte, suplement d’aquest diari. Color i petó, són la síntesi d’un reportatge en el qual una desena de persones que mantenen una relació amb una altra persona del mateix sexe expliquen com senten l’amor. Són color, perquè d’un temps ençà, la societat ha après que l’amor no té ni una sola forma ni un sol color. En aquest camp, durant massa anys hem estat vivint en una etapa de blanc i negre, amb tot el que això s...


  • Les idees no s’aturen al jutjat

    Ja tenim la primera sentència del 9-N. Qui la fa la paga!, com diu Albiol. Si fos com ell, li respondria: de gust! i a fer punyetes. Però, no. No ho sóc. No som aquí per tancar-nos portes ni fer descarrilar cap tren. Ni per anar als jutjats perquè ens condemnim penalment per delictes inexistents. Hi som, alguns, perquè sentim un país com a nostre que no té els límits de la pell de brau. Hi som, perquè defensem la llibertat dels pobles de ser ells mateixos, i és clar, també el nostre. I perquè a la no...


  • Substituir els barris vells

    En alguns pobles o ciutats tenen barris antics, i allò antic es relaciona amb un objecte d’un cert valor, patrimonial o emocional. A Manresa, fonamentalment hi ha un barri envellit i amb poc interès històric. Resultat, sense interès, refer vells casals és caríssim i de resultat dubtós, i els responsables de les polítiques a dur-hi a terme consideren que val més fer de nou que no pas mantenir bona part del que encara hi ha dempeus. Però és massa fàcil dir què cal fer amb el patrimoni dels altr...


  • El beure i la festa

    El tema de la beguda d’alcohol em preocupa, i no entenc gaire com sí que hem estat capaços de marginar socialment el consum de tabac i treure’l de tots els llocs públics i, en canvi, no actuem, o no ho fem amb prou contundència, en el consum d’alcohol. Per altra banda, no totes les esperances estan perdudes, perquè les administracions tenen entre cella i cella que aquest és un tema que necessita ser abordat. Reconec que el fet de ser pare i de tenir o haver tingut filles en edat adolescent contribueix a tenir una certa sensibilita...


  • Us donarem la mà

    Síria, Síria, Síria. Els refugiats. Els que fugen de l'horror, de la persecució, de la misèria. De la misèria humana. Fugen esperitats, desesperats, amb les mans buides. Marxen i trenquen amb tot o gairebé tot, amb la parella, amb els fills, amb els pares i els amics. Un trencament temporal, inicialment. I marxen esparverats per l'horror, clamant justícia en la injusta guerra. Marxen cap a Europa que els han dit que és progrés i pau. Esperen trobar noves oportunitats, refer-se, donar temps al seu país perquè...