Blog 
Les pinzellades
RSS - Blog de Enric Badia Aztarain

L'autor

Blog Les pinzellades - Enric Badia Aztarain

Enric Badia Aztarain

Cap Àrea de Societat de R7.


Arxiu

  • Compri’n un de nou!

    Ha fet calor aquests darrers dies! Tanta, que l’aire condicionat de casa va dir prou enmig de la generosa pujada del termòmetre els dies previs a Sant Joan. Telèfon a les 8 del matí per avisar de la incidència, operari a casa dos dies després i... oh sorpresa!, primer certificat de defunció de l’aparell. Diagnòstic: li deu fallar un condensador. Reparació? Nosaltres (tot i que són els que me’l van instal·lar) no ho fem perquè necessitem recanvi de la casa i no sempre ens el serveixen. Soluci&oacut...


  • Aquell record de l’infern viscut

    Diumenge, les redaccions dels diaris catalans vivien pendents de les més de 60 víctimes mortals de l’incendi forestal que havia començat el dia abans a Portugal. Una barbaritat! A la dècada dels 90, especialment el 1994 i el 1998, la Catalunya Central va viure dos incendis que per dimensions i característiques del foc podrien ser comparables als portuguesos. Tot i que també es van haver de lamentar víctimes mortals, la tragèdia en pèrdues humanes va ser menor en ambdós casos. Des d’aleshores, Catalunya va apre...


  • Que algú m’ho expliqui i ho entengui

    Fa uns dies, massa pocs encara, perdia la mare de manera sobtada i inesperada (petons on siguis, mama!). De nou topava amb la mort, punyalada al cor de les emocions. Des d’aleshores (segur que és casualitat!), aquesta senyora vestida de negre ha anat fent visites en els meus pensaments. El darrer batec del cor de la mare d’una amiga de la família (una altra mare!), l’adéu del periodista Carles Capdevila (una desaparició compartida entre redaccions i consells educatius), i uns quants desenllaços més que ara tampoc no cal relatar. &E...


  • «Al vent, la cara al vent...»

    «Al vent, la cara al vent...», Raimon se’n va tal com va arribar, després d’una llarga carrera, mig segle més tard d’haver compost i cantat una d’aquestes cançons proclama que s’han estès a totes les llars del país. Se’n va cantant «Al vent, la cara al vent...», carregat d’edat i ple d’energia, escoltant l’aplaudiment infinit del Palau de la Música, i amb aquella juvenil i engrescadora voluntat de canviar el món des de l’essència, «buscant la llum...


  • Don Mariano, escolta!

    En contra del que pugui semblar, el president del govern espanyol, Manriano Rajoy, ahir va tenir un bon dia: el Madrid és campió de lliga, i encara pot guanya la Champions. És cert que la victòria del socialista Pedro Sánchez com a nou responsable de la formació majoritària de l’esquerra pot suposar una reactivació de l’oposició al Congrés. Als presidents del govern els preocupa el que passa a la resta de grups parlamentaris; a Rajoy, no. El president espanyol hauria d’estar preocupat no pel que diuen de...


  • Europa? On comença Europa?

    Emmanuel Macron, el flamant president francès, i Angela Merkel, la cancellera alemanya, s’han donat la mà. El dia que el francès anunciava el futur govern del seu país, els dels homes i dones que han de fer que França surti del forat econòmic i social en què es troba, ell debatia amb la totpoderosa Merkel i intentava posar els fonaments per construir un nou pacte sòlid entre aquests dos països. Un objectiu, remar en el mateix sentit i liderar un nou projecte europeu en què, sense els anglesos, sembla que difíci...


  • Ai, la mare superiora!

    No pot ser cert. Em frego els ulls i ho torno a llegir: «Reverend mossèn, sóc la mare superiora de la Congregació, desitjaria que traspassés dos missals de la meva biblioteca a la biblioteca del capellà de la parròquia, ell ja li dirà on s'han de col·locar. Molt agraïda, Marta». Aquest és el document que ha aportat al jutjat la Fiscalia del cas Pujol. Una carta atribuïda a Marta Ferrusola en què l’esposa de Jordi Pujol feia servir el llenguatge religiós per despistar si s’interp...


  • El cànnabis

    Ser jove va associat a una voluntat d’experimentar i de descobrir, de trobar camins oberts que t’obrin el món. I en aquest apartar el brancatge per agafar el bon sender, sovint, hi ha entrebancs de pes. Un (o dos) n’és el consum d’alcohol i drogues, en els primers anys de joventut, barreges inapropiades de licors i generalment el cànnabis. El porro s’ha escampat d’una manera molt important en edats molt joves. Les primeres experiències com a fumadors per a molts dels que es declaren consumidors de droga tenen a veure amb el ...


  • Les urnes? Al xinès!

    Què n’és de difícil fer un referèndum! (Polítics catalans no s’aferrin a l’afirmació i no m’expliquin com els costa. M’ho imagino i en tinc prou). L’últim debat és la possible adquisició d’unes urnes, judicialitzat, també, com sembla que s’escau en tot el que tingui a veure amb el procés. Catalunya pot tenir urnes en propietat? Les ha de demanar sempre més a préstec a l’Estat? Quina il·legalitat comet qui compra aquest aquest material a un ...


  • Qüestió de màgia

    Quan els comptes no quadren toca fer una anàlisi ben senzilla: de què tenim capacitat, d’ingressar més o de gastar menys? No hi ha altra solució. La resta és màgia. L’Ajuntament de Manresa, per exemple, sap que el balanç anual amb l’empresa que gestiona la zona blava li és negatiu. L’acord que té amb la concessionària fa que l’administració hi hagi d’afegir diners cada any. La causa? El pagament indirecte del pàrquing de la plaça de la Reforma. És cert que...