Blog 
Les pinzellades
RSS - Blog de Enric Badia Aztarain

L'autor

Blog Les pinzellades - Enric Badia Aztarain

Enric Badia Aztarain

Cap Àrea de Societat de R7.


Arxiu

  • 12
    Setembre
    2017

    Comenta

    Comparteix

    Twiteja

    Catalunya Central Les columnes Barcelona Referèndum 11 de setembre ACN

    Una dona gran, un nen, un jove...

    Una dona gran puja a l’autobús. També ho fan unes mares que porten una nena que tot just comença a caminar. I un xicot jove amb una estelada, i unes noies amb un estel a la galta. I la mare, carregada amb la bossa dels entrepans de les criatures, i el pare, que en porta un a coll. I el conductor posa la clau al contacte i au!, cap a Barcelona. Un any més. Amb el compromís del primer any, amb l’alegria inicial i amb més il·lusió i més convenciment: aquest any haurà estat l’últim 11 de setembre. L’any vinent, com deia el Quim Masferrer presentant la festa, «ens trobem per celebrar-ho!».

    Tothom sap que el camí no és fàcil i que ara, justament, ens trobem possiblement en el moment més complicat, quan queden quatre dies per fer un referèndum que ens hem convocat i legalitzat sense l’Estat i que el governants de Madrid volen evitar de totes totes. Si hi ha referèndum serà molt més difícil aturar el procés, i ho saben ells i ho sabem nosaltres.

    I als carrers de Barcelona hi ha hagut una munió de gent (potser més que mai), i s’ha fet la creu (ep, que era el signe més, de suma, de positiu), i s’han sentit el crit i el cant, la queixa i la reivindicació amb melodies. I les cares del nen, els joves, els pares i els avis eren de somriure, de fer festa i d’il·lusió. Com reclamava Jordi Sànchez, president de l’ACN, és l’hora del poble.

     

     

    Compartir a Twitter
    Compartir a Facebook