Blog 
Onze més onze
RSS - Blog de Jordi Agut Parres

L'autor

Blog Onze més onze - Jordi Agut Parres

Jordi Agut Parres

Redactor Esports


Arxiu

  • Es tracta d’un esport d’equip

    Em declaro fan incondicional del seleccionador suec de futbol, Janne Andersson. És cert que no tinc gaire idea del seu ideari com a entrenador, però la decisió que ha pres els darrers dies m’ha encantat i hauria de ser un exemple. Suècia es va classificar per al Mundial que comença el més que ve a Rússia de manera sorprenent, va superar Itàlia en una eliminatòria agònica. Així, va deixar els transalpins sense participar a la Copa del Món, un fet que no succeïa des del 1962. Els escandinaus van afr...


  • Estrelles errants

    No m’ha agradat mai la categoria de referències i de models que s’ha donat a molts esportistes pel simple fet de ser-ho. Vull dir que és normal que els nens, que ho absorbeixen tot, es fixin en persones que han arribat al cim de les seves carreres perquè són els que apareixen més als mitjans de comunicació. Parlo de futbolistes, com a representants de l’esport amb més seguiment a casa nostra, però també d’altres atletes, a part de cantants, actors i, amb les últimes generacions, personatges com you...


  • Ser gran i fer-se petit

    Zinedine Zidane, l’entrenador del Reial Madrid, no és, com a tècnic, cap prodigi tàctic. Sovint no arrisca i el seu gran actiu és l’ascendent que té sobre el vestidor blanc per qui és i el nom que es va guanyar com a jugador, que infon respecte. Zidane i el seu equip van estar a punt de quedar eliminats dimecres a la Champions. Més enllà de la jugada mil vegades analitzada del penal, va quedar en segon terme un moviment que va fer al descans. Amb 0-2, per tant, amb l’eliminatòria encara guanyada, va retirar del...


  • Demostració de confiança

    Escric expressament aquesta columna abans de saber el resultat del partit que ahir van jugar l’ICL Manresa i l’Oviedo. No vull que el resultat distorsioni aquesta opinió.


    En el decurs de la temporada he sentit opinions per a tots els gustos sobre l’entrenador de l’ICL, Aleix Duran. Algunes de positives i algunes de negatives, com és normal. Aquestes segones solen arribar després de derrotes, tot i que també n’hi ha hagut encara que s’hagi guanyat, com ara en el partit a casa contra el Palma, en qu&eg...


  • El gol que ningú no va veure

    Un dels primers records que tinc d’un partit de futbol televisat va ser el d’un gol que ningú no va veure. Almenys dels que no eren al camp. Era la final de la Recopa, una competició que ja no existeix, al Camp Nou, i el Barça va derrotar l’Standard de Lieja per 2-1. Com sol ser [lamentablement] habitual, i ja ho era fa 36 anys, el realitzador va punxar la càmera que no tocava i no es va veure com el Barça feia el segon gol, que li donaria el trofeu. El va anotar Enrique Castro, Quini, l’històric jugador que ens va deixar dim...


  • Jocs d’hivern sense instruccions

    Avui fa tot just una setmana, els Telenotícies obrien edició amb mil i una imatges de les maleses que havia causat la intensa nevada del Pirineu. Parlava de com la gent anava a la Cerdanya a passar un cap de setmana del mes de febrer amb la mateixa preparació logística que si anés a prendre el sol a Lloret i com moltes carreteres havien quedat tallades. El mateix dia, el Telenotícies oferia imatges de Moscou, on havia caigut la nevada més gran des que Lenin feia pàrvuls i no havia servit per col·lapsar la ciutat, absolutament pr...


  • Vivint del nom

    La pregunta no és meva. La va fer un company dels mitjans de comunicació de Càceres en la prèvia del partit que els extremenys havien de jugar contra l’ICL Manresa. Va demanar a l’entrenador, de Càceres, Ñete Bohigas, si no podia ser que els bagencs «encara visquin del seu nom». La intervenció em va sobtar. En el decurs d’aquesta temporada, en les declaracions anteriors als partits, des de tot l’Estat, hi havia fins i tot veneració cap a l’ICL, la seva història, amb t&i...


  • 18
    Diciembre
    2017
    Catalunya Central Les columnes

    Barrejar política i esport

    Un dels mantres de la nostra època, cada cop que un esportista opina sobre un tema d’actualitat, és que no s’hauria de barrejar la política i l’esport. Aquesta és una frase que es fa servir molt últimament, sobretot quan l’esportista no diu allò que li voldríem sentir dir. Si ho fa, llavors ja és admissible.

    És interessant que no es vulguin barrejar aquests dos conceptes, quan tot l’esport és política. Quan es disputen les grans competicions internacionals, els equips s’agr...


  • Des d’un altre punt de vista

    L’altre dia estava mirant un partit de futbol americà per la televisió a les tantes de la matinada (sí, ja ho sé, digueu-me tarat o friki) i em va sorprendre un fet que van fer ressaltar els comentaristes. La retransmissió de l’enfrontament, que feia una de les grans cadenes nord-americanes (ara no sé si era l’NBC o la CBS), havia pres la decisió d’utilitzar com a càmera màster la zenital que tenen al centre del camp. Traduïm-ho per als no versats. Volia dir que les imatges en directe de les jugades ...


  • Llançar la casa per les finestres

    La FIBA, Federació Internacional de Bàsquet, entitat rància i caduca fins a dir prou, ha actuat els darrers dies de manera improcedent, temerària i covarda. El seu sòrdid secretari general, el suís Patrick Baumann, es va inventar allò que ha fet fortuna amb la denominació de «finestres FIBA». Es tracta de períodes de temps, durant la temporada, en què els equips han de cedir els jugadors a les seleccions per disputar partits de classificació per a mundials o tornejos continentals. Això mateix es ...