Blog 
Petjades
RSS - Blog de Susana Paz Valenciano

Arxiu

  • Un altre món

    Un matí de març de mitjan noranta, de tornada de Barcelona i anant cap a casa, vaig entrar a la llibreria Parcir. Un mal costum. Quan bades davant de llibres gairebé sempre, al final, n’hi ha un que acaba a la teva prestatgeria. En una de les lleixes de la Parcir vaig trobar un volum de prop de 600 pàgines titulat Lo mejor de Rolling Stone, un llibre d’articles periodístics, una selecció del bo i millor que s’havia publicat en la revista nord-americana dels setanta als noranta... del segle passat. Aquell 1995 enfi...


  • Pobra de tu que no cridis

    Una violació és una violació. I un no és un no. La resta, disquisicions que que es traslladen en sentències que el que fan és denigrar la víctima. Culpabilitzar-la. Si estan a punt de violar-te, un, dos o cinc, pobra de tu que no cridis, pobra de tu que no mostris resistència. És millor que et clavin una o dues bufetades –i que deixin una mica de marca– que així podràs provar que hi va haver violència. I serà més fàcil convèncer els jutges que, de veritat, magistrat, j...


  • El que no hauria d’haver passat

    La del mur de Berlín, de les històries d’errors, sorpreses i malentesos que empaperen les parets de la Història, revela com és d’impossible tenir-ho tot sota control. I com és d’impossible confiar en la fiabilitat humana. Perquè el mur no havia de caure el 9 de novembre del 1989; perquè Günter Schabowski, membre de Politburó del Partit Socialista Unificat d’Alemanya, no havia de respondre «immediatament» quan el periodista italià Ehrmann li va demanar per la derogació de les lleis ...


  • Si parlem de temps, 2 més 2 no fan 4

    Em meravella la gent que té temps per a tot. Per dormir les seves hores, per treballar les seves hores, per fer esport les seves hores, per mirar la tele les seves hores, per controlar les xarxes socials les seves hores, per estar amb la família les seves hores. I continuo: per meditar, llegir, escoltar música, anar a comprar, preparar un viatge en condicions, mantenir converses intel·ligents, barallar-se cívicament, menjar sanament, participar en projectes comunitaris i riure les seves hores. Em meravella la gent que diu que té temps per a tot. Per...


  • Qui dia passa...

    Sense saber com, em vaig trobar parlant del temps. Comprava el pa i la fornera m’explicava que, tot i que «març marcedor, nit freda i dia amb calor», havíem tornat a agafar l’abric. Li vaig donar la raó sense pensar-m’ho dues vegades i en un orgullós exercici de memòria li vaig etzibar: «a l’abril cada gota val per mil», i ella, sense temps per perdre, amb un mig somriure sorneguer, em va contestar: «abril mullat, de pa en ve carregat». Gairebé l’aplaudeixo. Vaig sortir del forn amb e...


  • Reconec que demà, també

    Em dic Susana Paz Valenciano i sóc una dona. Reconec que quan era petita volia ser un nen perquè els Reis em portessin un cotxe teledirigit i perquè em deixessin sortir al carrer sola amb bicicleta. Reconec que no m’agradava el color rosa i portar el mateix vestit que la meva germana. Reconec que la meva àvia estava convençuda que les nenes havien de fer-ser el llit i, sobretot, fer el llit del germà, parar taula i aprendre a cuinar. Reconec que no m’agradava fer els llits, que mai m’havia acostat gaire als fogons i que, durant any...


  • Triplet i anar sumant

    Segresten el llibre Fariña del periodista Nacho Carretero –publicat fa dos anys per Libros del KO i amb nou edicions– per vincular un exalcalde del PP gallec, José Alfredo Bea Gondar, amb el narcotràfic; Arco retira una obra de Santiago Sierra que denuncia l’existència de «presos polítics» a Espanya per«evitar polèmiques» amb els rostres dels Jordis i Junqueras; el Tribunal Suprem confirma la condemna de tres anys i mig de presó que l’Audiència Nacional va imposar al raper Valtonyc per le...


  • De què es queixen els milionaris?

    De què es queixen els milionaris? És una pregunta que no vaig saber respondre quan me la va etzibar una amiga mentre xerràvem de les vulgars complicacions de la vida diària. No sóc milionària (i sense expectativa de ser-ho) i tampoc no em relaciono amb persones que guardin al banc, al totxo o a Suïssa milions de dòlars, euros o lliures. Així que vaig pensar en el contrari. De què ens queixem els altres? De les obres de la Bonavista? (ahir, per cert, amb un nou embús de dos parells de nassos); de com dura poc un bitll...


  • Lapsus com a animal de companyia

    Suposo que és la por al ridícul per culpa de l’operació urnes i del referèndum de l’1 d’octubre que, segons Rajoy, mai no va existir. Però les hemeroteques diuen que l’1 d’octubre va deixar cues de gent votant i violència policial repartida a cops de porra. Rajoy, d’operatius policials, no en té ni idea. Un lapsus, evidentment, de qui va ser ministre de l’Interior. Perquè, amb lapsus o sense, l’1 d’octubre van aparèixer 10.000 urnes que la secreta de la Guàrdia Civil n...


  • Encara que no t’importi gens ni mica

    Fragments (reals) de conversa telefònica inconnexa que trencaven el silenci en un bus de tornada de Barcelona a Manresa.

    –Molt! Prova-ho!

    –Doncs aneu a una clínica d’aquestes, per fer una in vitro o com se digui.

    –Com? Això em fa una mica de fàstic.

    –Què tens a la boca?

    –Què? No et sento.

    –El gel? A trossos, picat no.

    –Posa el bitxo més gran que trobis. Com? Tombes el pot i l’agafes. A mi m’encanta.

    [...]

    Era fosc quan vam agafar ...