Blog 
Petjades
RSS - Blog de Susana Paz Valenciano

Arxiu

  • El dia del 5 %

    Ja sabem que som de llistes, etiquetes, calaixos i compartiments. I que ens encanta la màxima que diu que l’excepció confirma la regla. Per sortir dels marges però assenyalar que, malgrat tot, hi són. Aquests dies previs a Sant Jordi tothom té més o menys clar quins seran aquells deu títols que pujaran al podi dels més venuts i que, en realitat, com els llibreters expliquen any rere any per a qui vulgui escoltar-los, només representaran el 5 % de les vendes; un any serà el 6 %, l’altre el 7, el 4 o el 10. T...


  • Santa paciència de despropòsits

    Acabem una setmana de despropòsits perfectament emmarcada en la celebració cristiana de la Passió, Mort i Resurrecció de Jesucrist. De passió turmentada, molta. D’intel·ligència, zero.

    Els descerebrats de la Legió canten a nens malats de càncer a Màlaga El novio de la muerte; la Madrugá de Sevilla acaba com el rosari de l’aurora per una colla de borratxos i delinqüents habituals amb ganes de brega i ni un polsim de res al cap; el restaurant Vermell de Manresa és el convidat de pedra...


  • Quan els llibres plouen

    Hi ha moltíssims països on no hi estat mai i als quals voldria anar per un desig mental, quasi físic, que atribueixo als llibres. Un d’aquests és Islàndia, el país més de moda d’aquesta Europa cool que colonitza territoris amb turistes àvids de selfies i experiències terrenals. El paradís de les temperatures sota zero, els paisatges salvatges, el mar traïdor, els cràters disseminats, els fiords ocres, les desaparicions sobtades, els homes de mans aspres, les dones de pensament lliure, els noms imp...


  • La meitat i la lluna

    Som la meitat de la població (o més), però únicament en una petita part del globus terraqüi podem decidir què volem ser, amb qui volem estar i quants fills volem o no tenir. Quan neixes en una família on les nenes i els nens són tractats de la mateixa manera, amb els mateixos petits drets (tornar a casa a la mateixa hora) i petits deures (fer-se el llit o fregar els plats) es pot créixer pensant que, a tot arreu, la vida és així. Que ser home o dona és, només, una diferència de gènere. ...


  • El final no sempre agrada

    Quan es va acabar la pel·lícula i just començaven a sortir els títols dels crèdits –aquell moment de transició que permet tornar a la realitat a poc a poc perquè els llums de la sala encara trigaran uns segons a encendre’s–, la noia que havia estat asseguda al meu costat durant més dues hores va exclamar: «no m’ha agradat el final». Semblava un lament. «Era esperable», vaig pensar quan intentava posar-me la jaqueta sense molestar. La màgia dels crèdits ja s’havia tren...


  • Una primera paraula

    Gràcies. No sé si està o no de moda donar les gràcies. Hi ha gent a qui li costa més agrair que fer el cim de l’Everest; d’altres sempre tenen tan a punt de caramel aquesta paraula d’agraïment que fins i tot te’n malfies. Hi ha les gràcies protocol·làries, les obligades, les burletes, les iròniques, les sinceres... Es dóna les gràcies a Déu o les moltes gràcies en règim superlatiu. Gràcies és una d’aquelles paraules que primer aprenem dels par...


  • La seva història

    Tothom té una història. O més d’una. La de periodista és una feina amb agendes que es van engreixant amb el decurs dels anys. Passem mitja vida parlant amb persones que, sovint, no tornarem a veure mai més. Però elles i les seves vides, les seves accions o inaccions, les seves paraules i els seus silencis, són la nostra matèria primera. Hi ha personatges amb una cuirassa que impedeix veure la persona; d’altres són quasi transparents; n’hi ha que costa d’enquadrar i d’altres que calen com la pluja...


  • Manresa. Manrara

    Tenim una basílica exemple del gòtic català que podria ser catedral però que no ho és perquè la ciutat no és seu de bisbat; tenim una ciutat que no sabem amb certesa si és gran o mitjana perquè la xifra d’habitants puja o baixa depenent de si qui els compta és l’Ajuntament o l’Institut Nacional d’Estadística (INE); tenim un equip de bàsquet que juga a la primera categoria estatal però que sempre té un peu a segona; tenim un teatre que és referencial al paí...


  • Esperit nadalenc en jpg

    Cada any per aquesta època rebo una postal de Nadal. L’única, ara ja, que arriba per correu tradicional. Ja l’espero. Aquest any els veïns l’havien recollit del portal i l’havien fet passar per sota la porta de casa. El sobre blanc sobresortia una mica però es distingia fàcilment de la resta de correspondència que rebem a casa: factures del banc, del gas, de la llum o de l’aigua. Res que faci cap mena d’il·lusió, ja m’entenen. La postal me l’envia una bona amiga que viu a Alemanya i que ma...


  • 0 % de dones

    No m’agraden les quotes per gènere però reconec que, sovint, són necessàries. Integro el grup de les il·luses que pensen que tothom ha de tenir la seva oportunitat, sigui home o dona, si del que es tracta és de valorar la persona pels mèrits. Pel mateix motiu no m’agrada el llenguatge en femení però reconec, també, que si s’ha de triar, sempre s’escull el masculí i que, al capdavall, no deixa de ser un toc d’alterta a un sistema que, per hàbit, tradició o mala llet, ha m...