Blog 
Petjades
RSS - Blog de Susana Paz Valenciano

Arxiu

  • L’únic tema possible

    Ahir, no. Dinàvem a casa dels pares. Germans, cunyats i néts. No ha estat fàcil trobar-se aquests dies i quan ho fèiem la conversa remetia constantment a l’únic tema possible. Ja s’ho poden imaginar: prereferèndum, referèndum de l’1-O, càrregues de la policia espanyola contra els votants de l’1-O, multitudinàries manifestacions de denúncia... N’avisava fa una setmana el director artístic de la Mediterrània, David Ibáñez, quan s’obria el primer parèntes...


  • Consells per detectar mentides

    «Consells per identificar notícies falses». Sota aquest epígraf, la xarxa Facebook de Mark Zuckerberg ha inserit a la premsa tradicional des de diumenge passat un anunci de pàgina perquè els seus usuaris puguin distingir si la història que els arriba a través del ciberespai és veritat o és mentida. Real o fals. Els deu manaments són aquests: no confïis en els titulars; examina l’URL de prop; investiga la font; fixa’t en el format; presta atenció a les fotografies; revisa les dates; verifica el...


  • No serveixo per a pitonissa

    L’onze de setembre del 2001 dinàvem a casa dels meus pares per celebrar l’aniversari de la meva germana. Com cada Diada, de fet. Encara érem a taula quan va tornar a sonar el telèfon. Era l’enèsima trucada per felicitar-la quan, encara amb l’auricular del telèfon a l’orella, ens va cridar que engeguéssim la tele, que alguna cosa, i grossa, havia passat a Nova York. La resta ja la saben: els atemptats a les Torres Bessones que van marcar, amb l’inici del mil·lenni, un abans i un després en un mó...


  • Síndrome del dia de la marmota

    Febre, cansament, malestar, mal de cap, sobrepès, estat d’ànim deplorable, sensació de falta d’energia, estrès. Si vostè té algun d’aquests símptomes, no ho atribueixi a la volàtil política de fitxatges del Barça, ni a la signatura fantasma de Messi ni, per descomptat, a l’accidentat debat i votació de la Llei del referèndum, ni al Tribunal de Comptes, ni al fiscal general de l’Estat, ni a Soraya Sáenz de Santamaría i, en cap cas, a les provocacions de descerebrats...


  • La maleta inodora

    No trobava la maleta. Sempre la guardava damunt de l’armari, amb tot de bosses inútils a l’interior, d’aquelles senzilletes que regalaven els bancs en època de vaques grasses i que ell entaforava a dins perquè no sabia què fer-ne. Les bosses estaven apilades a un costat de l’habitació però la maleta no hi era. Va mirar a l’interior de l’armari, una feina absurda perquè allí no hi cabia ni la mosca collonera que sobrevolava en la penombra. Va mirar la resta d’armaris, fins i tot el del lavabo, o...


  • Sinatra entre llenguados

    Vaig entrar al súper a primera hora de la tarda. No hi havia pràcticament ningú i vaig pensar que era una llàstima que no s'aprofités un aire condicionat que anava a tot drap quan a fora el sol escalfava a 35 graus. Volia comprar peix i em vaig adreçar a un mostrador buit. Ningú a la cua. Ningú darrere el taulell. Mentre esperava que m'atenguessin i recordava la conversa que havia mantingut feia uns minuts (la típica sobre les vacances i la insuportable calor) em vaig trobar escoltant sense parar-hi atenció la canç...


  • Consells per passar l’estona al banc

    Guia de moments en els quals no és aconsellable anar al banc/caixa de qualsevol entitat, sigui fusionada, refusionada o multifusionada si no vol passar-s’hi el matí (a la tarda no treballen):


    1. Un cop llevat, miri el calendari per si de cas és dia de cobrament dels jubilats i/o pensionistes. Sol coincidir cap al 25 de cada mes. Val més estalviar-s’ho. Si no hi ha més remei, és recomanable emportar-se uns fruits secs i una cantimplora. Pensi que durant l’espera podrà establir interessants converses sobre l’es...


  • Enganxats a Doraemon

    Hi ha moltes coses que he d’agrair a la meva filla i una d’elles és haver-me enganxat, ja fa alguns anys, a mirar Doraemon (quines matinals amb els ulls plens de lleganyes amb el gat còsmic!); uns anys després a Historias corrientes (quins migdies dinant a preu fet amb els sonats Mordecai i l’ós rentador Rigby) i ara, fa quatre dies mal comptats, a The Big Bang Theory, on els científics més frikis de la televisió, comandats per l’irritant però entranyable Sheldon Cooper, es congracien a base d’espurnejants...


  • No sóc un dels seus

    «T’avorreixes quan fas vacances? Vas proposar anar de viatge de noces a Silicon Valley? Si has respost afirmativament les dues preguntes és que ets un dels nostres». Cantarella amunt cantarella avall, aquest és l’esperit d’un anunci d’una escola de negocis que es publicita radiofònicament. El primer cop que el vaig escoltar vaig pensar que no l’havia entès; el segon, que era una broma; i el tercer em va interpel·lar directament quan vaig entendre que jo no era un dels seus: primer, no m’avorreixo quan faig va...


  • La musiqueta de la cua

    Seus al sofà, controles que l’ordinador estigui ben endollat (per si de cas), te’l poses a la falda (si és un portàtil) i et carregues de paciència. Abans ja t’has pres dues valerianes, has fet els exercicis de ioga matinals amb les respiracions (inspira, expira) per controlar els nervis. No has abusat de la cafeïna ni de la teïna. Ahir ja vas demanar festa a la feina (mig dia menys de vacances) i ja t’has mentalitzat per no fer cas de les trucades al telèfon fix (les urgències per WhatsApp i depèn de quines)...