Blog 
Petjades
RSS - Blog de Susana Paz Valenciano

Arxiu

  • Enganxats a Doraemon

    Hi ha moltes coses que he d’agrair a la meva filla i una d’elles és haver-me enganxat, ja fa alguns anys, a mirar Doraemon (quines matinals amb els ulls plens de lleganyes amb el gat còsmic!); uns anys després a Historias corrientes (quins migdies dinant a preu fet amb els sonats Mordecai i l’ós rentador Rigby) i ara, fa quatre dies mal comptats, a The Big Bang Theory, on els científics més frikis de la televisió, comandats per l’irritant però entranyable Sheldon Cooper, es congracien a base d’espurnejants...


  • No sóc un dels seus

    «T’avorreixes quan fas vacances? Vas proposar anar de viatge de noces a Silicon Valley? Si has respost afirmativament les dues preguntes és que ets un dels nostres». Cantarella amunt cantarella avall, aquest és l’esperit d’un anunci d’una escola de negocis que es publicita radiofònicament. El primer cop que el vaig escoltar vaig pensar que no l’havia entès; el segon, que era una broma; i el tercer em va interpel·lar directament quan vaig entendre que jo no era un dels seus: primer, no m’avorreixo quan faig va...


  • La musiqueta de la cua

    Seus al sofà, controles que l’ordinador estigui ben endollat (per si de cas), te’l poses a la falda (si és un portàtil) i et carregues de paciència. Abans ja t’has pres dues valerianes, has fet els exercicis de ioga matinals amb les respiracions (inspira, expira) per controlar els nervis. No has abusat de la cafeïna ni de la teïna. Ahir ja vas demanar festa a la feina (mig dia menys de vacances) i ja t’has mentalitzat per no fer cas de les trucades al telèfon fix (les urgències per WhatsApp i depèn de quines)...


  • Dones ‘florero’ a la meta dels herois

    Les nenes juguen amb nines, vesteixen de color rosa, porten faldilles, són princeses, fan cuinetes i passegen el cotxet amb el bebè, que pixa i crida mama. Els nens juguen amb camions, vesteixen de color blau, porten pantalons, són spiders-mans, creixen amb una pilota de bàsquet o de fubtol i estan enganxats a les maquinetes. Els estereotips de gènere són això: rols socials i familiars determinats pel sexe i decidits per una educació masclista ben conxorxada durant anys per la doctrina catòlica en un país d’ordre...


  • El dia del 5 %

    Ja sabem que som de llistes, etiquetes, calaixos i compartiments. I que ens encanta la màxima que diu que l’excepció confirma la regla. Per sortir dels marges però assenyalar que, malgrat tot, hi són. Aquests dies previs a Sant Jordi tothom té més o menys clar quins seran aquells deu títols que pujaran al podi dels més venuts i que, en realitat, com els llibreters expliquen any rere any per a qui vulgui escoltar-los, només representaran el 5 % de les vendes; un any serà el 6 %, l’altre el 7, el 4 o el 10. T...


  • Santa paciència de despropòsits

    Acabem una setmana de despropòsits perfectament emmarcada en la celebració cristiana de la Passió, Mort i Resurrecció de Jesucrist. De passió turmentada, molta. D’intel·ligència, zero.

    Els descerebrats de la Legió canten a nens malats de càncer a Màlaga El novio de la muerte; la Madrugá de Sevilla acaba com el rosari de l’aurora per una colla de borratxos i delinqüents habituals amb ganes de brega i ni un polsim de res al cap; el restaurant Vermell de Manresa és el convidat de pedra...


  • Quan els llibres plouen

    Hi ha moltíssims països on no hi estat mai i als quals voldria anar per un desig mental, quasi físic, que atribueixo als llibres. Un d’aquests és Islàndia, el país més de moda d’aquesta Europa cool que colonitza territoris amb turistes àvids de selfies i experiències terrenals. El paradís de les temperatures sota zero, els paisatges salvatges, el mar traïdor, els cràters disseminats, els fiords ocres, les desaparicions sobtades, els homes de mans aspres, les dones de pensament lliure, els noms imp...


  • La meitat i la lluna

    Som la meitat de la població (o més), però únicament en una petita part del globus terraqüi podem decidir què volem ser, amb qui volem estar i quants fills volem o no tenir. Quan neixes en una família on les nenes i els nens són tractats de la mateixa manera, amb els mateixos petits drets (tornar a casa a la mateixa hora) i petits deures (fer-se el llit o fregar els plats) es pot créixer pensant que, a tot arreu, la vida és així. Que ser home o dona és, només, una diferència de gènere. ...


  • El final no sempre agrada

    Quan es va acabar la pel·lícula i just començaven a sortir els títols dels crèdits –aquell moment de transició que permet tornar a la realitat a poc a poc perquè els llums de la sala encara trigaran uns segons a encendre’s–, la noia que havia estat asseguda al meu costat durant més dues hores va exclamar: «no m’ha agradat el final». Semblava un lament. «Era esperable», vaig pensar quan intentava posar-me la jaqueta sense molestar. La màgia dels crèdits ja s’havia tren...


  • Una primera paraula

    Gràcies. No sé si està o no de moda donar les gràcies. Hi ha gent a qui li costa més agrair que fer el cim de l’Everest; d’altres sempre tenen tan a punt de caramel aquesta paraula d’agraïment que fins i tot te’n malfies. Hi ha les gràcies protocol·làries, les obligades, les burletes, les iròniques, les sinceres... Es dóna les gràcies a Déu o les moltes gràcies en règim superlatiu. Gràcies és una d’aquelles paraules que primer aprenem dels par...