Blog 
Ras i cru
RSS - Blog de Marc Marcè

L'autor

Blog Ras i cru - Marc Marcè

Marc Marcè

Director de Regió7


Arxiu

  • Final feli√ß, o menys

    Estefanell renuncia a la batalla: el pacte entre CDC i ERC a Manresa s’ha salvat. Final feliç? Sí, però no ens precipitem. Hollywood ha deixat esculpit que qualsevol happy ending pot donar peu a una segona part si el final no ha estat feliç per a tots els protagonistes de la història. La crisi del Vermellgate ha durat tretze dies, exactament els mateixos que la crisi dels míssils de Cuba. En aquell cas hi va haver temps suficient perquè alguns elements del govern de JFK quedessin molt retratats. Res no va tornar a ser igual en les reun...


  • ERC diu xiuxaoxing

    La política és relat. Ho ha estat sempre, i ara més que mai. De fet, ara només és relat. Les posicions polítiques no han de ser indiscutibles, però sí que han de ser comprensibles. El guió ha de tenir sentit. Ha de ser versemblant. A ERC ho saben. I saben que el pols amb CDC a Manresa acabarà convertint-se en una lluita per imposar la versió dels fets que més afavoreixi a cada part. Per això és tan xocant veure ERC transmetent el seu missatge en xinès. No hi ha qui els entengui. No s&rs...


  • Qui ent√©n Pujol

    «Sento molt tot això que està passant» recorda molt a «Lo siento mucho, me he equivocado, no volverá a ocurrir». La segona frase la va pronunciar el rei després de ser posat en evidència per una cacera d’elefants; la primera la va pronunciar ahir Jordi Pujol després d’haver estat posat en evidència per una cacera de comissions. Pujol va anar a una presó franquista amb la complicitat de la seva dona per amor a Catalunya; ahir, Pujol se’n va anar de casa per no veure com la p...


  • Regidors: no s√≥n res

    No és estrany que costi tant trobar ciutadans disposats a ser regidors. Esdevenir regidor és molt poca cosa. Fins i tot els que tenen grau de primer tinent d’alcalde (amb gravació clandestina o sense) gaudeixen d’una baixíssima consideració en l’escalafó dels honors públics. Tan baixa que, protocol·làriament, només són senyors i senyores. Res més. Com vostè o jo. Tant és així, que tot un alcalde com el de Manresa no passa d’Il.lustríssim. Aquest demè...


  • Regidors a mitges

    Els gintònics que estan de moda se serveixen en copes rodones de la mida d’una pilota de futbol i s’hi posen quantitats de gel tan titàniques que, si per accident caiguessin al mar, constituirien un risc per a la navegació. La marca de la ginebra regalima cosmopolitisme, i no hi ha bàrman decent que no hi afegeixi canyella, regalèssia o pètals de rosa. L’efecte indesitjat de tanta exageració és que s’ha començat a popularitzar el costum de demanar-ne mig. Apareix així el semigintònic. No s&...


  • Volem llegir lloms

    Els llibres són un prodigi del disseny industrial. Encara que avui ens sembli que no podrien ser d’una altra manera, en realitat al llarg de la història i de la geografia hi ha hagut una bona colla de formes diferents de presentar la lletra escrita. I la bona és, definitivament, la que avui i demà omple les parades de Sant Jordi. Amb tanta perfecció, sobta que els editors encara no s’hagin posat d’acord sobre si les lletres del llom han d’anar cap a la coberta o cap a la contracoberta, de manera que, quan mirem t&...


  • Ni a dintre ni a fora

    La decisió de Valentí Junyent d’apartar del govern la primera tinent d’alcalde, Mireia Estefanell, pot ser encertada o errònia. És discutible. Ha portat el govern i la ciutat a una situació delicadíssima. Això ho sabem. El que no sabem és què hauria passat si no ho hagués fet. Podem intentar imaginar-ho. Estefanell, assenyalada per indicis aclaparadors, per semiconfessions privades i per un estrepitós silenci públic, hauria governat sotmesa a la sospita permanent dels seus aliats. Ofendre i pe...


  • A l‚Äôescenari del crim

    Ahir vaig dinar al Vermell. Molt bé el local, el menjar i el servei. Vaig seure a tocar del racó on vaig celebrar la comunió quan encara es deia el Suís, i a prop de la zona del local on molts anys enrere vaig veure per primer cop Jordi Pujol, encapçalant un sopar de convergents abans de ser president. Aquell dia no consta que el gravessin. Al meu darrere tenia la seu del PDeCAT. En línia recta davant meu, més o menys a la mateixa distància, hi ha la seu d’ERC. El Vermell és just al mig, i militants dels dos partits s&r...


  • Imprud√®ncies

    Un restaurant que porta el nom del color de la sang. Un polític arribat de forma sobtada a l’elit nacional parla amb veu imprudentment alta i s’expressa en termes rudimentaris molt oberts a la lliure interpretació. Un duo de cap i excap de grup municipal d’ERC cauen en la frivolitat d’enregistrar clandestinament una conversa privada, i tot seguit cometen la monumental imprudència d’enviar-la i perdre’n el control. No tenim una pistola fumejant que garanteixi que ha estat exactament així, però ells callen i no ho neguen....


  • La tra√Įci√≥ √©s vermella

    El cas de l’enregistrament a Bonvehí segurament dóna la raó a Rochefocauld, que deia que la majoria de traïcions neixen més de la debilitat que de la voluntat de trair. Els espies del Vermell molt probablement van enviar la seva malifeta a una autoritat superior en la qual tenien total confiança i convençuts que era només per a les seves orelles. Però els secrets són per explicar-los, i algú que ho va sentir de tercera mà va clavar la punyalada. Fruit d’aquesta traïció, als implicats e...