Blog 
Ras i cru
RSS - Blog de Marc Marcè

L'autor

Blog Ras i cru - Marc Marcè

Marc Marcè

Director de Regió7


Arxiu

  • El Govern dels iguals

    Si la idea era que el Govern de la Generalitat fos molt transversal, com ara pretenen ser tots els governs, siguin d’estat, d’autonomia o de patronat de festa major, no s’ha aconseguit gaire. Se suposa que un Govern ha de recollir moltes sensibilitats dins del bloc polític que representa (en aquest cas l’independentista), i incorporar algun element perifèric que llanci hams a les sensibilitats frontereres. És possible que això s’hagi aconseguit. Però la pluralitat no és només això. On és la transver...


  • Igualada power

    Durant set mesos del 2006 hi va haver dos consellers manresans al Govern de la Generalitat, Josep Huguet i Jordi Valls, però a Manresa es va continuar ponent el sol cada tarda. Si de cas, el que es pot recordar és que Pirelli va tancar havent-hi a la Generalitat un conseller d’Indústria manresà, cosa que no deixa de tenir una certa ironia. Estic segur que tots dos van fer el que van poder per la seva ciutat quan en van tenir ocasió, però cap miracle. Per tant, ara que a l’executiu hi ha dues igualadines (Alba Vergés i Àngel...


  • Rocky Sánchez

    A simple vista sembla el guapo de la tuna d’una residència universitària de Madrid, però li hem de concedir que té l’expedient d’un d’aquests boxadors que sempre s’aixequen de la lona, per vegades que el tombin. Sánchez és Rocky.

    Malgrat les enormes diferències que hi ha entre els dos personatges, Sánchez i Rajoy tenen en comú un cromosoma fanàticament competitiu, supervivent, irreductible. Tots dos tenen una visceral voluntat de poder que intenten dissimular. Rajoy l’ha exercitat...


  • Ooh, aah, és el PNB

    Ahir hi havia tanta gent fent l’onada al PNB que la política i la mediàtica semblaven un oceà. Realment, la cosa té mèrit: incompleixen la seva paraula sobre el 155 alhora que negocien un nou Estatut amb Bildu, salven els pressupostos de Rajoy a canvi d’una morterada, ajornen l’assalt de Ciudadanos a les urnes i, tot seguit, abans que es pongui el sol, envien Rajoy a la misèria conservant íntegra la seva recompensa. Ahir era un clam: oh, quina maduresa pragmàtica; ah, quina profunditat tàctica; uh, quina visi&o...


  • El nou or moral

    Quan Netflix i la productora de «House of cards», Media Rights Capital, van anunciar que no hi hauria sisena temporada de la sèrie per no haver de mantenir cap relació amb Kevin Spacey, revelat com un depredador sexual, va ser fàcil pensar que, en realitat, ja tenien al cap la possibilitat de tancar la paradeta i el sobtat desprestigi d’Spacey els servia d’excusa. Al capdavall, les acusacions contra l’actor el descrivien com un tipus repugnant, però no com un criminal sanguinari. Quan es va saber que, finalment, rodarien la temporada...


  • Finalment, polítics

    Si la política està desacreditada, calen polítics que no siguin polítics. I si els partits estan corromputs, cal gent sense partit. Calen cares noves, sense màcula i, si pot ser, conegudes per alguna activitat simpàtica. És un raonament lògic, però pervers, perquè acaba omplint els parlaments de neòfits amateurs que són un perill. És un fenomen molt general. A Catalunya ha passat les darreres eleccions. Junts per Catalunya aplega una població considerable de diputats que van entrar al Parlament...


  • La dada o la vida

    Si estan registrats en qualsevol cosa a Internet és molt possible que rebin un missatge demanant permís per continuar posseint les dades que van donar en inscriure’s. Se suposa que les no autoritzades seran destruïdes. La qual cosa no significa que no continuïn existint en algun lloc i que no puguin ser venudes, robades o intercanviades. Clicar un yes en un formulari ple de legalismes no ens dóna cap garantia que les nostres dades seran utilitzades de forma responsable; l’únic que ens protegeix és donar-les exclusivament a organitzaci...


  • El pollastre

    Una manera de resumir-ho seria aquesta: l’independentisme català no té prou força per separar Catalunya d’Espanya, però sí per avariar profundament tot el sistema polític espanyol; Espanya no té prou força per destruir l’independentisme català, però n’hi sobra per derrotar-lo. A dia d’avui, la relació de forces és un equilibri d’impotències. Ja ho sabíem, però mai no ho havíem vist en directe. Ara sí. La derrota indepe l’hem vist fa...


  • Armes de pobres

    El nombre de persones que declara béns per valor de més de trenta milions d’euros a Espanya s’ha duplicat durant la crisi. Ja en són unes sis-centes. És possible que aquest increment es pugui atribuir en part a una major pressió d’Hisenda. Però tant se val: sabem que la classe baixa s’ha posat per sota del llindar de la pobresa, la classe mitjana ha baixat un graó i l’estrat més modest de la classe alta ha hagut de renunciar a luxes que ja donava per consolidats. Mentrestant, al cim de la piràmide e...


  • Algú pagava el vestit

     Una pila d’admiradors de Tom Wolfe li hem dedicat articles arran de la seva mort i m’adono que podem haver creat entre tots una imatge molt equivocada. Moltes de les columnes publicades han enaltit l’esperit rebel amb què el mateix Wolfe i els altres mestres de l’anomenat nou periodisme, com Capote, Talese i Thompson, van superar les convencions del moment, i pot haver quedat la idea que si la seva figura va emergir amb una força extraordinària va ser perquè un talent tan explosiu com el seu havia de ser reconegut fos quin fos el mom...