Pot ser que en el seu moment s'erigissin edificis, monuments o construccions emblemàtiques i majestuoses, però després dels anys d'oblit s'han tornat escenaris terrorífics que acceleren la respiració.

Són cementiris de pedra, llocs que en algun moment estaven vius, lluïen nous, brillants, ... I tot i així, després del seu desús esdevenir tot el contrari: postals apocalíptiques idònies per rodar una pel·lícula de terror. Encara que només sigui per admirar la bellesa d'allò repassem cinc enclavaments abandonats que faran que se't posi la pell de gallina.

Pripyat, Ucraïna

Es diu que Pripyat és la ciutat enverinada. Encara que hi ha ciutats i pobles fantasmes a cada país del món, potser sigui aquest el que més posa els pèls de punta. Després del desastre de Txernòbil el 26 d'abril de 1986, aquesta ciutat de prop de 50.000 persones va haver de ser totalment evacuada per l'exèrcit rus en només 3 hores.

Foto: Getty Images

L'explosió del reactor número 4 de la planta nuclear va emetre 400 vegades més radiació que la bomba atòmica d'Hiroshima; els habitants van ser traslladats a altres llocs immediatament i els animals van ser sacrificats.

Les coses es van quedar com estaven en aquell moment, i només s'han vist mutades per la natura que ha anat campant al seu aire i el pas del temps. Aquesta estampa fantasmagòrica i apocalíptica es mantindrà durant milers d'anys així, a causa de la radiació.

Illa de Hashima, Japó

Aquesta petita illa del litoral japonès va ser habitada en el seu moment per 5300 persones que es dedicaven a l'extracció de carbó del fons marí. En 1890, Mitsubishi va comprar l'illot i va perforar dos pous per començar la producció. Paral·lelament, es van construir habitatges i serveis per als treballadors i les seves famílies, blocs fins ara mai vistos al Japó.

Foto: Getty Images

L'illa era petita però tenia de tot: cinemes, bars, perruqueries, restaurants, escola ... Tot i treballar-hi era molt dur: molts van morir en accidents laborals, per malalties, cansament ... En els anys 60, Hashima va arribar al seu límit: Mitsubishi va aturar la producció i va moure els seus treballadors a altres llocs, de manera que l'illa va anar morint a poc a poc fins que es va tancar la mina. Els seus edificis s'han vist deteriorats amb rapidesa pel clima i la salinitat.

Belchite, Aragó

Potser és el poble abandonat d'Espanya més emblemàtic: els seus edificis derruïts segueixen gairebé de la mateixa manera en què van acabar després de la batalla de Belchite en 1937.

Foto: Getty Images

Durant l'estiu de 1937, en plena guerra civil, els republicans van arrasar el poble de Belchite, que defensaven els nacionals. Sis mil persones, entre soldats i civils, van morir en pocs dies. El control del bàndol republicà sobre la zona duraria poc temps, ja que les tropes franquistes acabarien per guanyar la guerra.

L'abandonada mina de diamantes Mirny, Rusia

La Mina Mir és una antiga mina de diamants situada a Mirny, Rússia. Amb 525 metres de profunditat i 1.200 metres d'ample, la mina va tancar la seva activitat el 2004. El forat excavat (el segon més gran del món) és tan vast que els helicòpters no poden sobrevolar la mina a causa del flux de l'aire descendent.

Foto: Getty Images

Les condicions climàtiques de la mina eren extremadament dures, sobretot durant els llargs i gèlids hiverns siberians: les temperatures eren tan baixes que els pneumàtics dels vehicles es trencaven i la maquinària havia de ser coberta perquè si no es congelava.

Després de la divisió de l'URSS, en la dècada de 1990, la mina va ser operada per unes poques empreses locals fins a 2004, quan es va tancar per sempre.

Fuertes marinos Arenas Rojas. Sealand. Reino Unido

Aquestes torres de Xarxa Sands van ser instal·lades en l'estuari de Thames, en el període entreguerres de 1943. Els forts tenien l'objectiu d'allotjar diversos canons que servissin per combatre i fer front a les amenaces simultànies tant per aire com per mar.

Foto: Flickr

Els forts van ser abandonats completament al final de la Segona Guerra Mundial i la seva ubicació es va convertir en matèria de debat ja que es considerava que estaven situats en aigües internacionals i no subjectes a cap jurisdicció concreta.