El gust italià, a Manresa

L´origen del Grup Raviolo es remunta a l´any 1989 de la mà de Benvingut Aligué i està estretament lligat al local del carrer Lepant de Manresa, on es va obrir el primer establiment del grup. Aquell any, el mateix Benvingut Aligué, vinculat al restaurant Aligué de Manresa, havia tornat d´una estada en terres italianes, on va conèixer de primera mà la cuina del país.

Aligué reconeix que, «en l´arribada a Manresa, tenia aquells coneixements i les ganes de portar el model aquí. Per això em vaig proposar de muntar un restaurant de cuina italiana, però al gust d´aquí». I per muntar el restaurant va comptar amb l´experiència de Ramon Arconada, membre de l´equip de la cuina del restaurant Aligué, que es va incorporar com a soci en la nova aventura empresarial i ara també és l´administrador de l´empresa. A la cuina del restaurant Aligué, Arconada ja disposava d´experiència en pasta i plats italians perquè allà mateix ja feien la pasta fresca.

De fet, des del primer dia, el restaurant Raviolo va disposar d´un obrador propi, on actualment encara es fa la pasta i la base de les pizzes que se serveixen al restaurant. Aligué explica que aquesta aposta per fer la pasta i també per «producte de qualitat i un bon servei» van comportar que la fórmula fos un èxit des del primer dia. Al cap d´uns mesos de l´obertura del restaurant Ramon Cabañés es va incorporar a l´establiment i també va entrar a formar com a soci de l´empresa. Així, Aligué mantenia el seu paper com a soci de l´empresa i assessor extern, mentre que Arconada s´encarregava de la cuina del Raviolo i Cabañés ho feia de tots els temes relacionats amb el menjador.

Amb aquesta base es va formar un «molt bon equip» que es va mantenir estable al llarg dels anys, expliquen els tres socis del grup. Va ser 10 anys després de l´obertura del Raviolo quan se´ls va presentar l´oportunitat d´obrir un segon establiment, situat, també, a la ciutat de Manresa. En aquest cas va ser la Stacca, a la plaça Bages, i el paper dels socis de l´empresa es va redistribuir. Així, Arconada va passar a ser el gerent de la Stacca, mentre que Cabañés ho era del Raviolo. Aligué, per la seva banda, mantenia el paper d´assessor extern. Uns rols que des de llavors s´han mantingut fins a l´actualitat.

Pel que fa a l´equip de persones que treballen a l´empresa, els socis en destaquen «la seva implicació», així com també l´estabilitat que han aconseguit amb els professionals que ocupen «llocs clau», cosa que en aquest sector «és molt difícil d´aconseguir».

Dels establiments, els socis destaquen que el Raviolo manté «una molt bona relació qualitat-preu» i destaquen que «la satisfacció del client és elevada i és on la crisi es nota menys». Aquest establiment va viure una important renovació ara fa set anys amb l´objectiu de «fer-lo més acollidor» i de la cuina expliquen que és «més elaborada».

Pel que fa a la Stacca, els tres socis del negoci afirmen que «està pensat per a un públic més familiar, amb menús molt atractius, que han tingut molt d´èxit i que últimament ens han obert a nous públics». Pel que fa a la cuina, comenten que és «més bàsica» que en el cas del Raviolo.

Tot i aquestes diferències hi ha denominadors comuns per als dos establiments. Així, els tres socis comenten que «sempre hem tingut clar que el nostre negoci és la restauració i el menjar» i que per aquest motiu han renunciat a tenir màquines escurabutxaques als seus establiments i també han apostat per ser locals sense fum, «encara que això algunes vegades ens pot fer perdre clients, però va en benefici del nostre producte», expliquen els tres socis.