L'endemà d'una banda mítica

El grup britànic Oasis ha estat notícia des de l'estiu per la separació de Noel Gallagher de la banda, provocada per les contínues discussions entre ell i el seu germà petit, Liam, cantant principal de la banda autora d'èxits com "Wonderwall" i "Live forever".

El 28 d'agost, Noel feia publica la seva retirada d'Oasis a la pàgina web oficial del grup:

"amb força tristesa, però amb un gran alleujament, aquesta nit he de dir-vos que deixo Oasis. La gent escriurà i dirà el que ells vulguin, però jo simplement sé que no puc treballar un dia més al costat de Liam. Les meves disculpes a totes les persones que han comprat entrades per als concerts de París, Constanza i Milà". L'actuació de París havia de tenir lloc just uns minuts després de la discussió que va causar el cancel•lació de la gira europea.

No era la primera vegada que s'anunciava la dissolució del grup, de manera que al principi molts dels seus seguidors i de la premsa van suposar que era una simple estratègia per vendre més discos, i que més tard tornarien a ajuntar-se com les altres vegades. Però no va ser així i, a mesura que han passat els mesos, les notícies i declaracions relacionades amb els dos germans han deixat encara més clar que Oasis ja és història.

Mentre que Liam Gallagher, Gem Archer, Andy Bell i Zak Ztarkey ja preparen un nou disc per al juliol del 2010, Noel Gallagher ha declarat que vol començar una carrera en solitari, sense lligams amb cap grup.

Recentment, Liam ha declarat al canal MTV italià que "hem estat assajant algunes de les cançons que tenim preparades. Potser després de Nadal entrarem a l'estudi i comencem a gravar, esperem poder tenir l'àlbum llest pel juliol". I sobre l'estil que presentaria el nou disc del grup, Liam es mostra molt segur del que està fent: "ho farem tot diferent. Nova banda, noves cançons, hi estic confio molt. Crec que poden ser un milió de vegades millors que les d'Oasis".

Per altra banda, Noel ha revelat que de moment endarrerirà el seu disc com a solista, segons sembla el traurà a final de l'any que ve: "m'estic prenent un temps de descans. Estic gaudint de no fer res."

D'un grup "porqueria" a 10 milions de còpies venudes

El 1991 la banda estava formada per Paul Bonehead Arthurs (guitarra), Paul Guigs McGuigan (baix), Tony McCarroll (bateria) i Liam Gallagher (veu), i tenia el nom de The Rain, que Liam va canviar pel d'Oasis.

Després de veure'ls actuar, el germà de Liam, Noel Gallagher, va definir el grup com una "porqueria", i els va dir que, si l'acceptaven com a líder absolut, aconseguiria convertir-los en el grup més famós del món.

El 1994, després de tres anys tocant en petits bars del nord d'Inglaterra, Oasis va tocar en un local de Glasgow com a teloner de 18 Wheeler, fet que va conduir que Alan McGee, de la discogràfica Creation, els oferís un contracte.

Amb el llançament del seu primer àlbum, "Definitely Maybe", que va ser número 1 al Regne Unit i que ha vengut gairebé 10 milions de còpies arreu del món, van destacar cançóns com "Live forever", la pessimista "Cigarettes and alcohol" i sobretot l'acústica "Whatever".

El punt àlgid: "What's the story, morning glory"?

Amb un nou component en el grup, Paul Arthurs, que substituïa Tony McCarrol, que Noel va qualificar de "mal bateria", Oasis va llançar al mercat el 1995 el seu segon disc: "What's the story, morning glory?". "Some might say" va ser el primer single, i es va convertir en la primera cançó de la banda en arribar al número 1.

Aquell any va començar a sorgir enemistat entre Oasis i la també banda britànica Blur, rivalitat que va quedar reflectida el 14 d'agost del 1995, en què els dos grups van llençar nou single al mercat, per part d'Oasis, "Roll with it"; i per part de Blur, "Country hourse". Tot i que va vendre més còpies la cançó de Blur, l'àlbum d'Oasis va superar clarament el de Blur, ja que en total va vendre 20 milions de còpies i és el segon disc més venut de la història al Regne Unit, darrere de "Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band" dels Beatles. Aquest àlbum representa el so més pop de la banda, i té com a cançons més representatives les aconseguides "Wonderwall" i "Don't look back in anger".

Més canvis i la davallada

L'agost del 1997 Oasis va treure nou disc, "Be here now", precedit del single "D'You Know What I Mean". Tot i que es va convertir en l'àlbum més venut en la primera setmana de la història de Gran Bretanya, no va arribar a l'altura de les expectatives creades per l'anterior disc, i la crítica en va destacar la seva poca originalitat i va considerar llargs i pesats els seus singles "Stand by me" i "All around the world", que igualment van arribar al lloc número1 i número 2 respectivament.

El 1998, després d'una època de descans de la banda, es va editar "The masterplan"; un recopilatori de cares B, entre les quals destacaven "Acquiesce" i "The masterplan", de qui Noel va dir ser una de les millors cançons que mai no havia compost.

Ja durant la gravació de l'àlbum "Standing on the shoulders of giants", el guitarrista Bonehead i el baix McGuigsy van deixar la banda amb certa polèmica, i van ser substituïts per Gem Archer (guitarra) i Andy Bell (baix). Aquest contratemps no va impedir que el 2000 sortís a la venda el quart disc d'Oasis, el qual no va cridar l'atenció de la premsa, que es va limitar a classificar-lo com a "experimental i diferent dels anteriors". En aquest disc es troba la primera cançó escrita per Liam: "Little James".

A final del 2001, Oasis comença a treballar en el cinquè àlbum, que estaria llest pel juliol del 2002. "Heathen Chemistry" representaria un començament en la intervenció de composició de temes per part de la majoria de la banda. Liam compon "Songbird", que seria el quart single del disc, "Better man" i "Born on a different cloud"; Archer col•labora en "Hung in a bad place" i Bell ho fa en "A quick peep". Els singles "The hindu times", "Stop crying your heart out" i "Little by little" es van col•locar en el priemr, segon i tercer lloc en les llistes d'èxit britàniques respectivament. El 2004, Alan White deixa la banda perquè prefereix passar més temps amb la seva família i ja no se sent identificat amb l'esperit del grup, segons va informar el seu germà en la pàgina web del bateria. Noel va escollir com a substitut de White Zak Starkey, fill del mític ringo Starr.

Oasis ressorgeix

El maig del 2005, la banda britànica treu disc tres anys després. "Don't believe the truth" recorda Oasis en els seus bons temps, i els seus dos primers singles "Lyla" i "The importance of being Idle" arriben un altre cop al capdamunt de les llistes britàniques. La composició està més repartida que mai: Noel hi col•labora amb 5 cançons, Liam amb 3, Bell amb 2 i Archer amb 1. El resultat va ser un disc més complet i treballat que els anteriors, amb temes més originals i frescos, tot i que molts crítics van insistir que igualment l'àlbum quedava lluny de "What's the story morning glory?".

Aquesta millora en el sisè disc de la banda britànica ve acompanyada de "Dig out your soul", que representa el setè i últim àlbum d'Oasis, publicat el gener del 2008. És un àlbum molt psicodèlic, bastant carregat de so i desordenat, el qual bastants crítics van coincidir que era el millor treball d'Oasis des del llançament de "Be here now". Del disc en destaca la cançó "I'm outta time", segon single de l'àlbum, compost per Liam. Una cançó tranquil•la dedicada a John Lennon.

Sempre polèmics i amb pas per la presó

Les contínues baralles entre els germans Gallagher sempre van fer permanents els rumors que Oasis es dissoldria en qualsevol moment. Aquestes baralles moltes vegades s'han filtrat a la premsa i han portat la banda a la majoria de diaris sensacionalistes.

Oasis són famosos per les seves autèntiques vides d'estrelles del rock, han fet amistats famoses però també enemistats. Els més clars exemples són Blur, de qui Noel va dir que tant de bo dos components de l'esmentat grup es morissin de sida, i Robbie Williams, enfrontat bàsicament amb Liam, que va dir que si se'l trobava pel carrer, li trencaria la cara. Els membres d'Oasis han estat més d'un cop arrestats per intervenir en escàndols i baralles, a vegades amb gent de la premsa, o d'altres amb els seus mateixos fans.

El fet que a Noel no li agradi la música comercial l'ha portat a criticar en públic una gran part de grups i solistes de l'escena músical, com Phil Collins, Kylie Minogue, Lady Gaga, etc., i això ha provocat que el nom d'Oasis hagi estat sempre present, fins i tot en èpoques de descans musical per al grup.

Top Ten

1. Wonderwall (What's the story morning glory?)

2. Don't look back in anger (What's the story morning glory?)

3. Whatever (Definitely maybe)

4. Champagne supernova (What's the story morning glory?)

5. Live forever (Definitely maybe)

6. The Masterplan (The masterplan)

7. Some might say (What's the story morning glory?)

8. The importance of being idle (Don't believe the truth)

9. Lyla (Don't believe the truth)

10. I'm outta time (Dig out your soul)