Contra la reforma de les pensions

Tot i que el temps se'ls va posar en contra, CCOO i UGT van sortir al carrer per protestar contra l'anunci del Govern d'allargar el temps de treball, de 65 a 67 anys, abans de poder jubilar-se. Jubilar-se als seixanta-cinc és un dret que no hem de deixar-nos arrabassar. Una altra cosa és que la jubilació sigui voluntària a partir dels 65, és a dir que si algú vol continuar treballant ho pugui fer.

El cas és que fins ara aquest Govern, però també els anteriors, és a dir els del PP, han permès i fins i tot promogut jubilar-se a partir dels cinquanta anys. Bancs, grans empreses, públiques i privades, han abusat d'aquests plans de jubilacions anticipades enviant a casa a persones amb gairebé cinquanta anys, en la plenitud de la seva capacitat laboral. I el pitjor és que aquestes jubilacions anticipades les han fet amb l'aquiescència dels sindicats.

En la majoria de les ocasions, aquestes jubilacions anticipades no s'han dut a terme perquè l'empresa tingués dificultats o per excés de personal, perquè segons sortien els jubilats per una porta per l'altra entraven nous contractats.

La diferència entre uns i altres sol ser que els nous arriben amb contractes precaris i amb salaris inferiors als dels jubilats. Ara, els sindicats s'hi oposen, i amb raó, que Zapatero augmenti l'edat per poder jubilar-se.

I la de dimarts ha estat la primera manifestació contra el Govern que ha hagut d'encaixar Zapatero. Si bé és veritat que els sindicats continuen tenint una bona relació amb el president, també és veritat que s'han vist obligats a plantar-se perquè el que ningú no entenia, i molt menys els seus afiliats, és que els qui han de defensar els seus drets no ho fessin.

L'actuació dels sindicats en els darrers anys ha estat força discutible, han estat massa complaents amb el poder, és a dir amb Zapatero i hauria estat imperdonable que en aquesta ocasió miressin cap a un altre costat.

Bé és veritat que aprofitant que es manifestaven contra la reforma de les pensions, van ficar en un calaix de sastre es tractés, altres consignes que no tenien res a veure amb l'augment de l'edat per jubilar-se.

Hi ha qui assegura que tard o d'hora serà inevitable augmentar el temps de treball, que la població envelleix i per cobrar les pensions i rebre beneficis socials es necessiten cotitzants a la Seguretat Social. Pot ser, però si un Estat necessita diners, sobretot per abordar una crisi econòmica tan tremenda com aquesta, el primer que ha de fer és reduir les despeses, no invertir ni un sol euro en res que no sigui estrictament necessari.

Només quan el Govern central i els autonòmics, estimin dels ajuntaments, donin exemple d'austeritat podran demanar sacrificis als ciutadans. Fins llavors ni un pas enrere en la defensa dels drets dels ciutadans.