El llenguatge dels nadons

Abans de que els nostres fills adquireixin el domini de la comunicació verbal emeten balbuceigs, rialles i plors. La majoria d'ocasions aquests sons són impossibles d'identificar pels pares i les peticions o protestes dels nadons es perden pel camí.

Els adults tendim a canviar el nostre to de veu quan ens dirigim a un nadó, modifiquem els gestos i fins i tot la manera de pronunciar. D'aquesta manera, pretenem que els nens captin millor allò que expressem i al mateix temps els ajudem a desenvolupar el llenguatge.

Al principi, el llenguatge dels nadons sorgeix per imitació, és a dir, els nens tendeixen a imitar els sons i gestos que realitzen els seus pares. De vegades, molts nens no comprenen bé el sentit i per tant ens imiten de manera errònia. Hi ha diversos exercicis que ens ajuden a ensenyar als nostres nadons a utilitzar el llenguatge:

1. Exercir els òrgans que es fan servir per parlar i pronunciar: fer morritos (de front, a dreta, a esquerra); enviar petons...

2. Ensenyar a utilitzar paraula curtes: "Vine", "anem", "pren" ...

3. Utilitza frases curtes i senzilles associant-les a accions concretes: "mare menja pa", "nadó pren bany", ...

4. Ensenyar cançons o contes curts, per ajudar-los a potenciar la memòria.

5. No s'ha d'estimular la gesticulació, és preferible que demanin verbalment el que desitgin.

6. Realitzar activitats que millorin la seva psicomotricitat (equilibri, orientació en l'espai): anar en bicicleta, pintar, dibuixar, ...