Viure al poble més petit

Amb els dits d'una mà. Així és com es poden comptar els veïns que viuen al casc urbà de Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà), el poble més petit de Catalunya. Són cinc, que sumats als empadronats a les cases de pagès del voltant i els dotze més que hi tenen la segona residència, sumen un total de 24. "Els conec a tots", diu l'alcalde, Ramon Vilalta, el qual, orgullós, explica que l'última incorporació al cens és de fa tot just un mes. Fa uns 50 anys, eren 160.

"Aquí no tens els serveis de ciutats com Berga. No hi ha botigues, ni cinema, ni sales de ball i la cobertura de telèfon falla molt, però en canvi, tenim tranquil·litat, nits sense soroll, no hi ha cues i, a més, tenim una joia del romànic com és el monestir de Sant Jaume de Frontanyà". Les virtuts de viure en aquest llogaret són màximes, segons Vilalta, el qual va néixer a Sant Jaume i on, a més de ser l'alcalde, regenta amb la seva dona una fonda inaugurada pels seus besavis el 1851.

L'Ajuntament obre els dilluns, de 10 a 12. I per comprar pa, carn o el diari cal agafar el cotxe i fer els 9 quilòmetres fins a Borredà - "No sé que faríem sense Borredà", exclama"- o els 12 que hi ha fins a La Pobla de Lillet. Berga, queda a uns 30 minuts. Afortunadament, detalla, des de fa uns anys "s'han millorat les carreteres i tot queda més a prop".

Un pressupost municipal mínim

Entre 70.000 i 80.000 euros. És a dir, uns 13 milions de les antigues pessetes. Aquests són els diners de què disposa cada any l'Ajuntament de Sant Jaume de Frontanyà. Tots els veïns del poble majors d'edat són regidors -es coneix com a règim de Consell Obert-, i Vilalta comenta que "l'ambient és molt bo i no hi ha pica-baralles. Tots anem en la mateixa direcció". Fa set anys que és l'alcalde i aquesta és la seva segona legislatura al càrrec. Sí que, en canvi, es lamenta de la falta de pressupost: "els ajuts de la Diputació i la Generalitat són molt importants. Sinó, no podríem fer obres, ni festes, ni...".

Entre pagesia i turisme

Els habitants de Sant Jaume de Frontanyà es coneixen perfectament les cares. I això fa que els turistes i forasters siguin detectats a l'instant. De fet, l'economia del municipi es divideix entre l'agricultura i l'hostaleria, representada per la fonda familiar de Vilalta i un restaurant. "Sempre hem tingut turistes", assenyala, "en vivim i ho sabem". Els visitants troben en aquest paratge, boscos de pins, rieres i el monestir del segle XI, en molt bon estat de conservació. L'ermita de Sant Esteve de Tubau (d'origen preromànic) i el Santuari de la Verge dels Oms (s. XVIII) també formen part del patrimoni de Sant Jaume.

Un dia, al centre del món

El 12 de desembre passat, totes les càmeres de televisió del país, i algunes d'internacionals, es van centrar en Sant Jaume de Frontanyà. El poble més petit de Catalunya es convertia en el segon -i el primer de la segona onada- en realitzar una consulta sobre la independència de Catalunya. Vilalta, d'Esquerra Republicana, recorda aquell dia com "una autèntica festa".

No va ser fàcil poder organitzar el referèndum. El fet que tots els habitants majors d'edat fossin regidors i que al poble no hi hagués cap entitat local, va obligar a buscar una entitat de fora que la promogués. Al final, Decidim.cat va donar un cop de mà, i Sant Jaume va saltar a les portades dels diaris. En poques ocasions es reuneix tanta gent al poble, potser per la Festa Major (25 de juliol) i Pasqua (Aplec del Santuari dels Oms), remarca l'alcalde, el qual té clar que les multituds estan bé, però en comptades ocasions: "no m'imagino fent cua per anar a comprar", bromeja. "Tots els que vivim aquí sabem que ens falten coses, però que en tenim moltes altres. Si seguim aquí és perquè volem".

Galeria de fotos

Sant Jaume de Frontanyà, el poble més petit