Descobreix l'origen del mite Xacobeo

L'escriptora Paloma Sánchez-Garnica s'acosta a l'origen i expansió del mite Xacobeo en el seu últim llibre, 'L'ànima de les pedres' (Planeta), en què tracta de descobrir i revelar un dels grans secrets ocults del Camí de Santiago, les marques lapidàries que els picapedrers realitzaven a les pedres de les construccions religioses.

Sánchez-Garcín (Madrid, 1962) va explicar en la presentació del llibre que en aquesta obra apareixen dues històries que es complementen, amb les quals pretén fonamentar l'origen, assentament i desenvolupament del fenomen Xacobeo i les seves conseqüències immediates. Aquestes narracions s'uneixen a través del treball dels picapedrers en la concepció de les esglésies que conformen avui el Camí de Santiago.

Així, la narració arrenca l'any 824, quan tres personatges, l'ermità Paio, el bisbe Teodomiro i el seu ajudant Martín de Bilibio, troben una tomba les restes de la qual, asseguren, pertanyen a l'apòstol Santiago. A partir d'aquest moment, creen el Iocus Sancti Jacobi al bosc Libredón, prop del finis terrae.

Dos segles després, una jove noble, Mabilia, que s'ha vist obligada a introduir-se en un món que no li agrada, descobreix de la mà d'un picapedrer una marca en una pedra que condueix fins a 'la inventio', un pergamí escrit pel monjo Martí de Bilibio en què es troba la "miraculosa" troballa. La jove decidirà acompanyar Arno, el picapedrer, a la recerca de la veritat.

Llicenciada en Dret i Història, l'autora va afirmar que li encanta el Romànic de la Rioja i Navarra, i va ser en algunes construccions religioses d'aquestes regions on va descobrir diverses marques lapidàries. Això el va portar a investigar sobre les diferents teories sobre els significats d'aquestes senyals, i va observar que no totes poden aplicar-se a un sol guió, com la teoria de l'arquitecte francès Viollet Le-Duc, que es refereix a elles com a meres signatures dels picapedrers, o altres creences i hipòtesis més esotèriques.