De l'Escolania a Brooklyn

Josep Racero i Alberch (Manresa, 1980) –conegut artísticament com a Jos Racero– va rebre als 3 anys un regal que li havia de canviar la vida. Era un piano de joguina. «Quan tocaves una tecla, sortien uns ninots», recorda. Des d'aquell moment i fins als 6 anys va insistir a casa perquè li compressin un altre piano, però un «de veritat». Quan en tenia 6 va arribar l'instrument, i una professora li va fer classes particulars per preparar-lo per entrar a l'Escolania de Montserrat. Va aprendre a tocar el piano i solfeig, i es va estar al monestir aprenent encara més, i rebent una formació que li ha valgut per poder ser músic encara avui i tocar en locals de Mallorca, Barcelona, Madrid i al mític barri novaiorquès de Brooklyn. Té entre mans un projecte de gravació avançat, del qual encara parla, però, amb la boca petita.

Aplicat i rebel alhora

Tot va començar amb el piano de joguina, que el va dur fins al cim espiritual de Montserrat. «Guardo molt bon record de l'Escolania», afirma sense dubtar. Destaca que va entrar-hi per voluntat pròpia, i que va tenir el privilegi de ser un dels solistes de la seva generació i que va poder gravar dos discos. Tot i la particularitat que té aprendre, viure i conviure a Montserrat, reconeix que aquesta etapa va viure-la «amb naturalitat».

Després de l'Escolania, va tornar a Manresa, la seva ciutat, per viure una adolescència més o menys normal, però amb la música de fons. Quan tenia 14 o 15 anys, va formar una banda de rock amb companys de l'institut. «Ens dèiem els Subjectes». Estudiar no era el seu fort, fins al punt que va arribar a perdre's un examen de selectivitat. Necessitava música, i als 17 anys va trobar l'Ensamble Vocal del Taller de Músics de Barcelona. Va ser una manera de no deixar de cantar, ni de fer-ho com a solista. 

Dels hotels de Lanzarote als clubs de Nova York

Als 22 anys, «saturat de tot», emprèn un viatge a les Canàries per començar a viure de la música. «Estàvem una setmana a Fuerteventura i una altra a Lanzarote», tocant en hotels. «Vam muntar una banda de tribut dels Bee Gees», que va arrasar entre el públic 'guiri'. «Fins i tot vam fer el rècord de recaptació en un dels hotels», recorda. Després d'aquella època va seguir Mallorca, amb actuacions similars, però amb un caire més personal.

«Va ser allà on vaig tocar per primera vegada una cançó meva, però una illa és molt limitada», i necessitava fer sentir la seva música a més gent, i on millor que a Nova York per fer-ho? Va ser-hi sis mesos, però n'hi va haver prou per actuar en locals com CBGB's, C-Note, Baggott Inn i Cafe Wha, dels barris de Brooklyn i Manhattan.

Vivia en un pis de Brooklyn, i pretenia matricular-se al conservatori d'aquest districte, amb l'aval de grans músics que el coneixien. Segons ell, aquella va ser una experiència «brutal». Aquest període, però, va ser més curt del que volia, per culpa de problemes amb el visat que tenia –hi havia anat com a turista. Va ser un període enriquidor que el manresà «no descarta tornar a intentar en una altra ocasió», ja sigui «a Nova York o a Los Ángeles».

«Un dia vaig decidir que mai més no em llevaria d'hora»

Després d'haver recorregut hotels i bars, torna per forjar-se com a intèrpret en una orquestra lleidatana, la Tandem. «Aquesta és la millor escola», explica. Amb aquest grup, segons ell, «una de les millors orquestres de l'estat», va perdre la por escènica (si és que la coneixia). Va ser un punt determinant en la seva vida de músic. Feia temps que havia decidit no llevar-se mai més d'hora si no era per la música, i en aquell moment començava una etapa amb una aposta personal.

El mateix Jos Racero descriu el darrer any com «moment de la batalla». Ha tocat en desenes de locals i espais diferents. Des d'un bar on hi ha quinze persones, fins a la mitja part d'un partit del Bàsquet Manresa al pavelló del Nou Congost. Com «Juan Palomo», ell es busca actuacions, les anuncia, les negocia, i busca els seus acompanyants –una formació bàsica de bateria i baixista, que se suma a la seva guitarra i veu.

El 27 d'agost actuarà al pati del Kursaal

Segur que molts dels habituals de les nits manresanes s'han topat amb ell alguna vegada. Potser, fins i tot, n'hi ha que li han comprat la maqueta que ha elaborat «amb els mitjans precaris» que té a casa seva. Es tracta d'un CD amb cançons pròpies, fetes i embolicades per ell mateix, que serveixen per començar a difondre la música de Jos Racero. A final d'agost podran trobar-lo tocant al pati del Kursaal, on actuarà en un concert de festa major, el dia 27.

Abans, però, se'n va a Madrid. És clar, a fer 4 actuacions en locals de la capital espanyola –El Cafetín, Barcelona 8, o el Rincón del Arte Nuevo–, però també amb un altre objectiu: dibuixar, juntament amb un productor, les línies del projecte que té entre mans. «Encara no es pot dir res», es mossega la llengua. En tot cas, el motiu pel qual ha estat tocant i cantant per aquests mons de Déu, una de les metes de la vida, podria estar arribant. El nen del piano de joguina, l'escolanet solista, i el cantant d'hotel intentarà gravar un disc amb les seves cançons.

Jos Racero - Cuando te vayas by regio7

Galeria de fotos

Jos Racero