Lipdubs a la catalana

Cada vegada es filmen més lipdubs a casa nostra i, després de les experiències de Vic i Barcelona, entre altres poblacions, també han arribat a Berga i Manresa.

Els lipdubs són gravacions de poc més de cinc minuts de durada -sense talls- en els quals un grup de persones es va passant el testimoni mentre fa veure que canta. N'han fet des d'universitats catalanes fins al departament de Justícia, amb la consellera Montserrat Tura inclosa entre la multitud. El resultat: vídeos divertits, vorejant el friquisme, que a la xarxa són visualitzats milers de vegades (el realitzat per la Universitat de Vic el mes de maig passat ja supera les 586.000 visualitzacions).

No són l'única ni la més nova tendència a Internet. Competeixen directament amb les flashmob -trobades multitudinàries per ballar una cançó en un espai públic seguint tothom la mateixa coreografia i dispersant-se seguidament- i amb els buzz, recentment apareguts a França (files humanes que intenten reproduir formes diverses i amb moviment només visibles des de l'aire. En tots els casos, però, el principal és que es tracta de convocatòries sortides de les xarxes socials (Facebook, My-space...) capaces de reunir centenars de persones.

L'origen de tot plegat
La paraula lipdub se la va inventar el desembre del 2006 Jakob Lodwick, el fundador del portal de vídeos Vimeo. Caminava pel carrer i se li va acudir gravar-se mentre escoltava una cançó amb els auriculars i feia playback. En arribar a casa, va editar el vídeo amb la cançó original i ho va penjar a Internet amb la frase: "hi ha un nom per a això? Si no, suggereixo anomenar-ho lip dubbing". No va ser, però, fins al 2008, quan uns estudiants alemanys van fer el primer vídeo lipdub i el van penjar a la xarxa. La cançó escollida, 257 weeks, del grup Nine Days. Un any després, ja eren 80 les universitats d'arreu que tenien el seu propi lipdub penjat a la xarxa.

Per què?
Tot i haver nascut com un fenomen social, ara per ara, els lipdubs, flashmobs i buzz s'han reconvertit en un producte de màrqueting més enllà del seu vessant més lúdic. A ningú no se li ha escapat la gran capacitat de convocatòria que tenen muntatges com aquest i la gran repercussió que reben posterior. No és d'estranyar, doncs, veure com una cadena de televisió utilitza una flashmob per presentar una nova sèrie juvenil -Glee-; descobrir que un poble gallec com és Carballo hagi decidit apostar per lipdubs per donar-se a conèixer al món; i que universitats catalanes com són la UVIC i la Pompeu Fabra es promocionin, també amb lipdubs, a la vegada que competeixen entre elles per fer el més nombrós. A Manresa, va ser Silenci qui va convocar una flashmob a la plaça de Crist Rei, i recentment ha estat el teatre Kursaal qui ha convocat la gravació d'un lipdub per acomiadar la temporada i promocionar l'equipament. Unes 300 persones hi van participar.

La Salle, pionera a Manresa
A la capital del Bages, la moda dels lipdubs va arribar de la mà dels alumnes de segond e batxillerat de La Salle. Volien celebrar d'una manera especial el seu últim curs al centre i van decidir que un vídeo-playblack era una bona opció. Curiosament, es consider, també, el primer lipdub fet per estudiants preuniversitaris de Catalunya.

En total van ser 49 persones les que hi van prendre part entre alumnes i professors. Es va rodar durant una hora i els encarregats de dirigir el personal van ser Jordi Badrenas i Àlex Borràs.

El lipdub de Berga té premi
Cal Negre de Berga va ser l'escenari escollit per gravar-hi el 28 de juny passat un lipdub sobre la cançó ´En un poble oprimit´, original del cantautor Josep Aixalà i ara adaptada per Titot i David Rosell. Hi van participar un centenar de persones i el vídeo resultant es va presentar a un concurs de lipdubs organitzat pels mateixos Titot i Rosell. Per votació popular, el treball berguedà va ser el guanyador amb 4.200 vots i més de 24.000 visualitzacions.

El rècord, per a la UPF
Diferents webs atribueixen a la universitat Pompeu Fabra el lipdub més nombrós gravat fins ara, amb 1.200 persones. Amb la cançó Wake me up, before you go go (Wham! ), va superar els 700 que havia reunit dies abans la UVIC al ritme de Hey Soul Sister (Train). Ambdues iniciatives, però, queden lluny de les 21.000 persones d'una flashmob feta a Chicago amb el tema I gotta feeling, de The Black Eye Peas. Saber quan es trencarà aquesta barrera és tan arriscat com apostar quan passaran de moda els lipdubs i les flashmobs.