Monument al pop

Abans es deia que calia donar-li entre seixanta i setanta cops, generalment contra les escales de pedra dels molls, per convèncer de l'obligació que tenia de fer les seves carns raonablement masticables. Avui s'han substituït els cops per la congelació: es congela, es descongela ... i ja està. Ja està llest per a cuinar, vull dir. Avui el pop es compra, majorment, congelat, encara que és possible adquirir-lo fresc; abans, molt del pop que es menjava en fires i romeries gallegues era curat.

Per moltíssima gent el pop és una cosa molt gallega, encara que a gairebé totes les zones costaneres hi hagi receptes per a aquest simpàtic mol•lusc.

Els gallecs ho mengem, com sens dubte vostès ja saben, cuit, tallant a rodanxes els seus tentacles, servit calent, en plat de fusta i amanit amb oli d'oliva, sal grossa i pebre vermella més o menys picant: aquest és l´anomenat pop à feira.

Avui, gràcies a les prediccions del pop Paul i l'èxit de la selecció espanyola, hi ha una corrent de simpatia cap al pop. Jo ja la tenia ... la qual cosa no ha impedit que com més simpàtic em resulti sigui, justament, preparat a l'estil galaic, o amb la recepta típica de la bellíssima localitat de Mugardos, a la ria ferrolana, recepta que els de la zona guarden com si fos la fórmula de la Coca -Cola.