Minimalisme musical

De The xx podríem haver parlat fa un any, quan el seu disc començava a rondar per Internet, però no importa el retard. Al cap i a la fi, si la premsa musical no s'ha equivocat aquesta vegada, estem davant d'una de les bandes que marcaran el camí de moltes altres durant els propers anys. La seva nominació la setmana passada per el prestigiós premi Mercury serveix com a excusa per furgar en la banda i el seu so.

Això de The xx és com una reinvindicació de la senzillesa, dels temes de curta durada i composició clàssica. Amb aquesta fórmula varen elaborar un àlbum que hipnotitza des del primer acord- sorprenent l'arrencada amb un tema esglaiador i inquietant com Intro - i que va ser aclamat de manera unànime per la crítica. A la web Metacritic, que fa una mitjana de les notes concedides per publicacions de tot el món, va assolir un 86. L'influent lloc Pitchfork va elevar aquesta dada fins al 87 sobre 100.

El seu so s'ha colat en campanyes publicitàries i promocions de les cadenes de televisió de tot el món. També va acompanyar la desfilada de la col·lecció tardor-hivern 2011 presentada el març d'aquest any a París per Karl Lagerfeld: l'exquisit gust del Kaiser i la seva capacitat com a trend setter van quedar una vegada més demostrats. Ja sigui causa o efecte, les vendes han acompanyat durant aquest temps de forma modesta però constant.