Rock-ola, temple de la ´Movida´

La vida nocturna avui dia no seria igual si no hagués existit el club Rock-Ola. El cineasta Antonio de Prada ha escrit un llibre sobre l'històric local de la coneguda com ´moguda madrilenya´.

Amb motiu de la publicació del llibre "Rock-ola, temple de la Movida" (Amargord), afirma que el seu interès per aquesta sala madrilenya que no va conèixer, ja que tenia vuit anys quan el club va començar el seu camí el 1981, va néixer en " veure unes velles cintes de vídeo que contenien imatges d'alguns concerts a la sala ".

El que més li crida l'atenció d'aquest local és que "es va convertir en una mena de centre cultural, on imperava la diversió. Música, cultura underground, alcohol, roquers, mods, punks, groupies ..., fins i tot es van projectar partits de futbol del Mundial de 1982, com ha canviat la cosa! ".

Un dels èxits de la sala va ser aconseguir que totes les tribus urbanes de Madrid estiguessin allà presents. "Diguem, per generalitzar, que hi anava gent diferent, amb gust cap a tot allò underground", comenta. Una de les "modes" del local era la d'escopir als grups i "veure els cantants plens d´escopinades és una mica difícil d'imaginar i fins i tot d'entendre ... però el Rock-ola era així".

En definitiva, la clau del Rock-Ola va ser barrejar la cultura i les copes, "ja que va inundar la nit madrilenya amb sons que venien de fora d'Espanya i va acostar a la gent que ballava entre les seves escrostonades parets una música a la qual no era fàcil accedir en aquell temps".

El motiu del tancament, la mort d'un roquer apunyalat fora de la sala en un enfrontament entre mods i rockers, el març del 1985, va ser un pretext, encara que la realitat és que ja havien aparegut altres sales, la Movida es dispersava i el Rock –ola va deixar de ser el centre de la nit madrilenya, conclou l'autor.