Les 'web sèries', de moda

A les sèries de televisió els hi han sortit uns germans menors imaginatius i dinàmics. Les web sèries, exclusives per a internet, s'han convertit en un veritable banc de talents i en un enganxall per als més joves, que segueixen amb avidesa les peripècies dels seus personatges. El que va començar sent un joc, un experiment per aquells que volien explicar històries i no tenien el beneplàcit d'una cadena de televisió, és ja un gènere autònom i consolidat, en què han desembarcat les grans productores.

Les web sèries tenen el seu propi format i una estètica plenament reconeixible, amb episodis curts que duren aproximadament cinc minuts. Els pressupostos varien molt, encara que prima l'austeritat. Hi ha, però, superproduccions com ´The cell´, de la Fox, que, com diverses d'aquestes produccions té el seu propi canal de reproducció. També n'hi ha que es poden descarregar en telèfons mòbils.

Algunes web sèries molt exitoses han aconseguit fer el salt a la televisió. És el cas de ´Qué vida más triste´, que va arribar a convertir-se en tot un fenomen de masses a la web, cosa que no va passar desapercebut per als directius de La Sexta, que la van rescatar per a la seva televisió.

Nascudes a l'empara d'internet, les web sèries aprofiten tot el feedback que aporta la xarxa (fotos, blogs, xarxes socials) per fer tot el soroll possible i donar-se a conèixer amb aquesta espècie de boca a boca mediàtic. L'estat de la tecnologia és determinant en l'evolució del gènere. A mesura que les connexions a Internet han guanyat qualitat i el streaming s'ha fet més fluid, possibilitant visualitzar imatges amb més resolució, els plans s'han fet més detallistes, per a acostar-se cada vegada més a les seves germanes grans televisives. En tot cas, sempre queda la idea original, el repte, pensar que amb tot just una càmera i molta imaginació es pot crear un producte que té com a potencial espectador el món sencer.

A mesura que les sèries s'han sofisticat i professionalitzat, s'ha plantejat un problema. Si es pretén continuar aquest creixement qualitatiu, cal trobar fonts de finançament. No hi ha en aquest sentit una vareta màgica, però una sèrie com ´Malviviendo´, potser l'espanyola més coneguda, va arrencar amb un capítol inicial que a penes va costar 40 euros. Aquesta producció incorpora a la seva web la possibilitat d'efectuar donatius que permeten sufragar el cost dels rodatges.

Algunes web sèries aconsegueixen patrocinadors o són llançades directament amb el suport important d'alguna casa comercial, encara que aquests casos són els menys freqüents. Després hi ha el supòsit, com l'esmentada ´The cell´,

d'aquelles realitzades directament per una productora important, en aquest cas la Fox, que decideix provar sort en aquest segment de l'entreteniment. Els autors recorren també al marxandatge i a totes les sinergies que puguin generar recursos, que a internet són moltes, per viabilitzar els seus projectes.