El sol, amb prudència

La prevenció no és gratuïta. Costa, i de vegades molt. La despesa sanitària en prevenció és molt important. En la majoria dels actes mèdics s'inclou alguna activitat preventiva, una exploració per detectar alguna alteració, com poden ser la presa de la tensió arterial o l'examen de la pell, o una anàlisi per diagnosticar un mal no visible per actuar en les primeres etapes, com pot ser la glucèmia, o un tractament per controlar un factor de risc com pot ser la hipertensió, el colesterol.

També es realitzen activitats preventives basades en consells (no fumar, menjar saludablement, fer exercici, controlar el pes...). Si s'examinessin el temps i l'esforç que dedica el sistema sanitari a la prevenció, comprovaríem que no és poc, i no sempre del tot eficaç. Per descomptat, si l'estratègia per reduir la despesa és enfortir i incrementar les activitats preventives, el fracàs i la decepció poden ser tremendes.

Totes o gairebé totes les activitats preventives són costoses per al sistema sanitari; una altra cosa és que ho siguin per a la societat. És una ingenuïtat pensar que si es prevé un mal aquesta persona produirà menys despesa sanitària. Els estudis assenyalen repetidament i consistentment que la prevenció no fa estalviar el sistema. Produeix un increment de la vida i un increment de la vida saludable. D'això no n´hi ha cap dubte. Però això té un cost.

El responsable de la salut dins del govern ha de convèncer el responsable d'Hisenda que invertir en salut és bo per a la societat, però no pot dir-li que si enfoca el seu sistema sanitari a la prevenció l'any següent li demanarà menys diners. Aconseguirà una societat més sana, potser més productiva. I aquest és el seu objectiu. El què ha de fer el govern és decidir en què inverteix, si en més carreteres o ports, en més auditoris o museus, en més festes o més salut.

Els australians van fer l'esforç, no directament traslladable al nostre país, d'examinar i classificar les activitats preventives en funció dels seus beneficis i costos per a la societat, no per al sistema sanitari. El resultat és el que s'espera: la major part de la prevenció eficient està fora de l'àmbit purament sanitari. Això és molt evident en societats més pobres, en les quals una bona educació, habitatge higiènic, alimentació equilibrada i suficient, treball segur i justament remunerat i un aportament d'aigua neta contribueixen molt més a la salut que tot el sistema sanitari. Però en societats desenvolupades això està gairebé assegurat.