L'hort ecològic madura

Verdures, fruites, productes làctics, carn, pasta i, fins i tot, pastissos, sabons i plantes medicinals. Cada vegada és més freqüent trobar productes ecològics a les botigues, supermercats i també per Internet. La gran varietat d´aliments existents i les manipulacions a les quals estan sotmesos fan que cada cop més consumidors s´interessin per l´origen d´allò que mengen i busquin garantir una alimentació més sana. Això ha provocat un increment de l´agricultura i la ramaderia ecològiques, que garanteixen un aliment sense transgènics, restes de productes químics i additius. Una bona mostra d´això és que aquest sector manté tots els indicadors econòmics a favor i, malgrat la crisi, el mercat ecològic viu un bon moment amb perspectives de creixement.

Només a la Catalunya central hi ha actualment uns 170 productors que venen els seus aliments amb el certificat de productes ecològics. El president del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), Daniel Valls, assegura que «en deu anys, tant el nombre d´inscrits com d´hectàrees de cultius, explotacions ramaderes i empreses elaboradores i comercialitzadores s´han multiplicat per cinc; el sector ha crescut a la Catalunya central, com ho està fent també a tot el territori». A més, la facturació d´aquests productes també porta un ritme ascendent, des del 2003 cada any ha anat augmentant uns 8,5 milions d´euros de mitjana fins a situar-se, segons les últimes dades, en els 86 milions d´euros de l´any 2009. Les vendes es destinen principalment a Catalunya i a l´estat espanyol, però també hi ha el 27% dels productes que s´exporten a l´estranger. Aquestes dades representen el 21,6% del total de la producció estatal i converteixen Catalunya en la comunitat líder de l´estat espanyol en indústria agroalimentària ecològica.

«La crisi econòmica ha afectat en menor mesura el sector agroalimentari, però encara ha afectat menys el de la producció agroalimentària ecològica», afirma Valls, «tenim un sector que guanya adeptes». I és que cada any hi ha més operadors inscrits, superfície, explotacions i empreses que es passen a l´agricultura biològica. El president del CCPAE apunta que «les causes d´aquest increment són, per una banda, l´augment de demanda d´aliments ecològics i, per l´altra, la crisi en el sector de l´agricultura convencional, que veu l´ecològic com una sortida que dóna garanties».

Però, quines diferències hi ha entre els aliments ecològics i els convencionals? La més evident és que redueixen la contaminació ambiental perquè durant la seva producció no s´utilitzen productes químics de síntesi, com plaguicides, fungicides o herbicides, i que s´obtenen aliments saludables i de primera qualitat perquè es respecten els cicles de vida de les plantes i els naturals, i la fertilitat de la terra. A més a més, els productes de cultiu ecològic contenen, segons diversos estudis, més vitamines i minerals beneficiosos i es conserven correctament durant més temps, ja que la quantitat d´aigua per unitat de matèria seca és menor. A part d´aportar beneficis per a l´alimentació, també n´aporten per a la conservació del medi ambient, ja que es fan servir espècies, varietats i races adaptades a l´entorn per preservar la biodiversitat i afavorir el seu desenvolupament sostenible.

A mig camí entre els productes convencionals i els ecològics, també podem trobar l´agricultura que podríem anomenar natural o de pagès. Es tracta d´aquells productors que, malgrat no tenir el segell d´ecològics, utilitzen tècniques respectuoses amb el medi ambient per obtenir productes que després venen directament al consumidor final. Es tracta d´un comerç de proximitat i confiança, ja que normalment existeix algun vincle entre venedor i comprador.

Tot i això, per poder vendre els aliments amb el segell de productes ecològic no n´hi ha prou amb utilitzar mètodes naturals, sinó que cal obtenir la certificació que atorga el CCPAE, que és l´organisme creat l´any 2000 per controlar i certificar els productes alimentaris, d´origen vegetal o animal, transformats o no, obtinguts a Catalunya. Aquest òrgan es basa en les normatives europees sobre la producció i etiquetatge dels productes ecològics, que són comunes a tots els països de la UE, i que en el cas de l´estat espanyol es regulen per organismes independents en cada comunitat autònoma. Cada sector de producció té una normativa específica i el CCPAE fa una inspecció anual a tots els seus inscrits per garantir el compliment dels reglaments i autoritzar la comercialització sota el segell d´ecològic o eco, biològic o bio i orgànic, ja que la normativa europea reconeix amb els tres noms el mateix producte. Aquests productors podran vendre els seus aliments amb la denominació d´agricultura ecològica acompanyada dels segells del CCPAE, representat per un sol, una lluna i una terra de conreu, i l´Eurofulla, el nou distintiu europeu que des de l´1 de juliol del 2010 és de caràcter obligatori i comú a l´etiquetatge dels productes biològics de la Unió Europea.

En el cas de l´agricultura, per obtenir el certificat els productes vegetals han d´estar cultivats sense adobs ni pesticides químics i, per tant, sense residus d´aquestes substàncies. Així, l´ús de pesticides i fitosanitaris per lluitar contra les plagues se substitueix per controls biològics i naturals, s´utilitzen adobs provinents dels mateixos animals i no estan permesos els organismes modificats genèticament. En l´agricultura els rendiments de la terra i l´obtenció de quilos per hectàrea són, en general, molt semblants als del conreu convencional. A Catalunya en deu anys s´ha multiplicat gairebé per 8 el nombre d´hectàrees de cultiu ecològic, i les més nombroses són les de vinya, olivera i cereals.

En la ramaderia, en canvi, sí que hi ha una diferència evident: l´ecològica necessita més extensió de terreny que la convencional, ja que la carn, ous, llet i derivats provenen d´una ramaderia que vetlla pel benestar animal, de manera que proporciona unes condicions de vida dignes al bestiar i als ramats, que són criats a l´aire lliure. La seva alimentació es basa en farratges i pinsos ecològics i està prohibida la injecció d´hormones i altres promotors del creixement que n´alterin l´evolució natural. Tampoc no està autoritzat l´ús d´antibiòtics com a tractament preventiu de malalties, sinó que la sanitat es basa en la selecció de races adequades a l´entorn i una alimentació d´alta qualitat. Segons dades del CCPAE, la ramaderia ha passat de només 44 explotacions ecològiques l´any 2000 a 491 el 2010, i les més representatives són les dedicades a la producció de carn de vaquí, oví i cabrum.

Quant als productes ecològics elaborats, es caracteritzen per l´ús de tècniques que minimitzen les formes de contaminació i les pèrdues de qualitat i l´ús d´additius i auxiliars tecnològics hi és restringit. Actualment Catalunya té 609 indústries agroalimentàries ecològiques, la majoria dedicades a l´elaboració i embotellament de vins, caves i escumosos; a la manipulació i envasatge de la producció hortofrutícola i a la panificació i pastisseria.

El mercat dels productes ecològics és un sector amb futur, no només perquè ha demostrat la seva fortalesa davant la crisi econòmica, sinó perquè a llarg termini, i associat amb altres pràctiques com el consum de proximitat, de productes locals i de temporada, garanteix un model agrícola més sostenible.