La crisi recupera l´hàbit de comprar cada dia

Comprar el que és bàsic, dia a dia i en quantitats petites. És el resum del canvi que ha comportat en els hàbits de compra dels consumidors la crisi econòmica. Regió7 n´ha parlat amb set establiments dedicats a la venda de productes carnis i amb tres supermercats. Tots ells de Manresa.

Al mercat de Puigmercadal Teresa Tomàs, de la parada Tomàs, on venen pollastres, carn i xarcuteria, afirma que la gent «no gasta tant» i situa entre el 40 i el 45% la rebaixa de la despesa de la clientela. Antònia Martínez, de Pollastres Pujol, hi afegeix que «compra menys quantitat». Malgrat que ella ven pollastres i conills, productes que no són pas cars, hi ha notat. «Abans compraven per quilos; ara, el just». A Especialitats J. Moreno, on venen pollastres, porc i embotits, la dependenta de la parada hi està d´acord. «Abans carregaven més. Ara vénen cada dia i no compren per guardar. Viuen més al dia». Miquel Àngel Centelles, de la cansaladeria xarcuteria Centelles, coincideix amb Martínez que la gent compra menys quantitat. Tots destaquen que els preus es mantenen i Tomàs especifica que «els productes surten més cars a l´hora de comprar-los i més barats a la venda».

«Ara va amb la llista»

Al carrer d´Urgell hi ha la cansaladeria xarcuteria Conxita, que porta Joan Bonvehí. Reconeix que la gent «compra menys i va més al dia», i que aposta més per productes econòmics, com pollastre i hamburgueses. Quant als preus, afirma que «es mantenen com deu anys enrere». Una altra cansaladeria històrica de la ciutat és la Soler. Maurici Soler, l´amo, diu que «la gent que abans tenia un pressupost de 40 euros, ara se´n gasta 35 i s´està de comprar segons quins productes no tan necessaris. En aquests productes redueix la despesa; en canvi, en els bàsics diria que hi dedica el mateix pressupost. Per exemple, pel que fa a la costella i la carn picada és el mateix; fins i tot diria que ha pujat».

Soler remarca que en el tema del consum hi ha moltes variables a tenir en compte, com ara «on tens situat el negoci. Si és en un barri més obrer i de famílies que noten més la crisi, es tradueix en les vendes». Per a ell, en el fons, el que ha fet la situació econòmica actual ha estat resituar una mica les coses. «Abans la gent comprava més compulsivament, i ara va amb la llista. Està aprenent a comprar el que necessita». Comenta que «jo havia vist comprar d´una manera que fins i tot em feia vergonya aliena pensar que aquell menjar pogués anar a parar a les escombraries. Ara no passa tant». Posa el cas de «gent que et venia i demanava pernil del més bo perquè deia que el seu gat notava la diferència. Havíem arribat a un punt de paroxisme i al meu entendre ens estàvem equivocant».

Pere Garriga, amb negoci al carrer d´Àngel Guimerà, que va obrir el seu avi el 1949, és dels que afirmen que, a diferència d´altres sectors, en el de l´alimentació els preus es mantenen. Pel que fa a la clientela, en el seu establiment diu que potser el que ha canviat una mica, més que la quantitat, és la qualitat. La gent compra els mateixos grams, però s´està dels productes més cars. Al seu entendre, el consumidor prescindirà abans del mòbil que del menjar.

Més proximitat

Al supermercat Plusfresc de la Bonavista, l´encarregat ha observat que la clientela ara compra més dia a dia, mentre que abans hi anava a fer la gran carregada. Des del seu punt de vista això més aviat ha afavorit el comerç de proximitat. Al Caprabo de davant dels cinemes Atlàntida, Michel Dieste, encarregat, ho resumeix dient que «la gent compra més barat i els productes més bàsics», i «les marques blanques són les líders».

Raquel Aguilera és directora de màrqueting i comunicació del Grup Llobet de supermercats. Admet que amb la crisi «hi ha hagut uns canvis de consum bestials» i que «els especialistes en màrqueting ho tenim més complicat que mai» perquè el consumidor actual s´ha fet més imprevisible. Esmenta, per exemple, que s´ha convertit en un autèntic especialista a trobar el preu més econòmic. «És capaç de desplaçar-se d´un punt de venda a un altre per comprar un producte més barat, ni que la diferència sigui de cèntims». També diu que «va més cops al punt de venda en funció de la promoció i de l´oferta» i que, «si tens productes més cars que en un altre lloc, et castiga». Quant a l´alimentació, com Soler, pensa que «carrega menys, però fa una compra més racionalitzada. Abans potser comprava els talls més gruixuts i ara se´ls fa fer més prims». Fins i tot comenta que «hi ha qui compra més producte bàsic, pa, patata i arròs, i no tant tall». Com Deste, Aguilera també parla que les marques blanques «ja ocupen el 40% de la cistella». Ho resumeix dient que el consumidor és «més exigent».