Bolvir lidera la reivindicació d´una Cerdanya unida

MIQUEL SPA/ BOLVIR Els ajuntaments de l'Alta i la Baixa Cerdanya van fer ahir, diu-menge, un pas que, si es consolida els pròxims anys, podria resultar històric en el procés de reunificació comarcal. Sota el lideratge de Bolvir com a municipi amfitrió de la 27a Diada de la Cerdanya, 24 ajuntaments de tota la vall van signar el manifest de fundació de l'Assemblea General de la Cerdanya, un ens que en els pròxims mesos es constituirà amb uns estatuts propis.

La finalitat del nou ens -hereu del que ja es va planificar l'any 1998 a Font-romeu- serà treballar en l'elaboració de projectes d'interès comú. Per això durant les pròximes setmanes els impulsors miraran d'aconseguir el suport de la resta dels 32 municipis, 17 a l'estat espanyol i 15 al francès, segons va avançar l'alcalde de Bolvir, Bartomeu Baqué. En aquest consens també hi tindrà un paper important el debat amb el Consell Comarcal i el Consell General de l'Alta Cerdanya, que estan immersos en la creació d'un ens similar de dret europeu. La Diada de la Cerdanya va viure l'acte central en un dinar amb unes 300 persones de tota la vall a la qual van assistir el conseller de Governació, Jordi Ausàs, i la diputada a l'Assemblea de França María José Sánchez. Al final de l'àpat el president de l'Institut d'Estudis Ceretans, Tomàs Torrent, va anunciar que l'any que ve la festa se celebrarà a Estavar, a l'Alta Cerdanya. El regidor Laurent Leygue va recollir el testimoni de Bolvir.

La televisió, en teoria

Dissabte a la tarda Bolvir va acollir el debat sobre les possibilitats reals que la Cerdanya impulsi un canal de televisió transfronterer. El debat no es va moure del terreny teòric i van quedar paleses les dificultats tècniques i polítiques de tirar endavant el projecte. Va quedar clar que si bé el projecte l'han d'impulsar les administracions locals, a través, per exemple, del nou consorci d'ajuntaments, l'hauria de gestionar una empresa privada. Així els ajuntaments s'evitarien despeses i es podria garantir la independència del nou mitjà. Els representants polítics de l'Alta Cerdanya van ser els més convençuts que el canal es pot crear, si bé al final ningú no es va implicar obertament en el seu impuls. Al debat hi van prendre part el director de projectes d'informació del grup Mediapro, Frederic Pahisa; el conseller delegat del diari Segre, Joan Cal; el conseller delegat de Cadena Pirenaica de Ràdio i Televisió, Eduard Navarro; el responsable de planificació del pla Catalunya Connecta, Esteve Rivera; i el president del sindicat per a la reemissió de la televisió l'Alta Cerdanya i el Capcir, Jean Ribot.