Mor a l´edat de 80 anys l´arquebisbe emèrit d´Urgell Joan Martí i Alanis

AGÈNCIES / LA SEU D'URGELL L´arquebisbe-bisbe emèrit d´Urgell, Joan Martí i Alanis, va morir ahir al matí a l´edat de 80 anys a l´hospital de l´Esperança de Barcelona, on estava ingressat com a conseqüència d´una greu afecció. Els funerals i la missa exequial s´han previst per a dimecres, 14 d´octubre, a 2/4 de 12 del migdia, a la catedral de Santa Maria d´Urgell, i serà presidida pel bisbe d´Urgell i copríncep d´Andorra, Joan Enric Vives. Per altra banda, la capella ardent, que s´obrirà al públic en general, s´instal·larà demà al Saló del Tron del Palau Episcopal de la Seu d´Urgell, a partir de 2/4 de 5 de la tarda, i fins a les 10 de la nit.

Monsenyor Joan Martí i Alanis va néixer el 29 de novembre de l´any 1928 al Milà (Alt Camp) i va ser ordenat sacerdot l´any 1951. El seu nomenament com a bisbe d´Urgell va tenir lloc l´any 1970, tot i que no va prendre possessió del càrrec fins al 30 de gener següent. El 17 de març de l´any 1971 va prestar jurament com a copríncep d´Andorra davant el Consell General de les Valls. Finalment, el 12 de maig del 2003, el papa Joan Pau II va acceptar la seva renúncia al govern pastoral de la diòcesi, dos anys després que fos nomenat arquebisbe pel nunci del Vaticà, monsenyor Manuel Monteiro de Castro, càrrec que va ocupar fins a la seva mort de manera emèrita.

Com a bisbe, Martí i Alanis es va alinear amb la línia més progressista de l´Església Catòlica, representada pel cardenal Enrique Tarancón durant l´Espanya de la transició. Així mateix, es va pronunciar sempre sobre temes polèmics, i després dels atemptats de l´11 de setembre a Nova York es va posicionar en contra de la guerra. En aquest sentit, va manifestar que «m´espanta pensar que només amb la guerra i les aliances antiterroristes es pugui arreglar la situació. M´espanta també quan diuen que els americans exigeixen venjança sense voler analitzar les causes del desastre». Martí i Alanis també va destacar per la seva defensa del matrimoni, perquè «dóna garanties d´estabilitat a la parella», davant les unions de fet que representen «un amor fràgil i amb poques esperances de poder durar». L´arquebisbe emèrit d´Urgell també va mostrar sempre el seu perfil catalanista, i al mateix temps, «va defensar l´existència i la independència d´Andorra com a estat», tal com li va reconèixer el síndic en l´acte de signatura de la Carta Magna al Palau Episcopal el 29 d´abril del 1993. Aquell mateix any, Martí i Alanis va signar la Constitució andorrana, que ell mateix havia impulsat, després de ser aprovada pel govern andorrà.

Durant el dia d´ahir van ser nombroses les mostres de condol manifestades després que es conegués la notícia de la mort de Martí i Alanis. L´alcalde de la Seu, Albert Batalla, va destacar que Alanis «ha deixat una petjada profunda» a la ciutat i al bisbat d´Urgell, i en va ressaltar la personalitat culta i visionària.

Per la seva banda, el vicepresident del Govern, Josep Lluís Carod Rovira, va subratllar «la solidesa de la dimensió intel·lectual» de l´arquebisbe emèrit, i en va destacar la tasca feta a favor d´Andorra. Finalment, el president del comitè de govern d´UDC, Josep Antoni Duran Lleida, el va descriure com «un prelat molt lligat als cristians de base, i molt fidel a les arrels cristianes de Catalunya i al catalanisme».