Dues províncies i cinc capitals

MIQUEL SPA BELLVER DE CERDANYA
La demanda d'un règim específic per a la Cerdanya no parteix tan sols d'una visió romàntica amb base històrica sinó que també ho fa d'una realitat administrativa complexa que dificulta la gestió dels serveis dels ciutadans. Tant és així que en el text de la proposició ahir refusat pel Parlament, el Consell Comarcal avisa que l'actual funcionament de l'administració dividit en tres províncies "compliquen, si no impedeixen", la prestació dels serveis comarcals. En aquesta línia, la llei defineix la Cerdanya com un "apèndix molest" de Lleida i Girona.
Efectivament, la Cerdanya pateix una divisió de l'administració que va més enllà de la complicació que ja suposa la divisió provincial en dues parts. La comarca veu dividits els serveis territorials de l'administració i de la justícia entre les delegacions de Girona, Lleida i Barcelona, i encara més, des de fa uns mesos les de les noves seus de la futura vegueria de l'Alt Pirineu. Però per si això no fos poc, molts departaments interns dependents de delegacions ubicades en una província depenen a la Cerdanya d'una oficina del mateix departament ubicada, però, en una altra capital. Així, a la partició general dels departaments entre les delegacions de Lleida i Girona s'hi afegeixen les organitzacions asimètriques dels departaments de la Generalitat. A la pràctica, la gestió de la Cerdanya queda dividida en serveis ubicats en cinc possibles capitals: Barcelona, Girona, Lleida, Manresa i, des de l'impuls de la vegueria de l'Alt Pirineu, també Tremp.
És el cas, per exemple, dels serveis que presta el departament de Presidència. Quan el Consell Comarcal ha de fer una gestió amb aquest departament s'ha d'adreçar a Lleida o Girona depenent del poble, però ho ha de fer a la de Manresa si l'assumpte és referent al Consorci de Normalització Lingüística, que tot i dependre de Presidència té la seu cerdana a la capital del Bages. El mateix passa amb els serveis relacionats amb els cossos de bombers o amb el Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil, que no estan vinculats amb les delegacions de Lleida o Girona sinó a la de la Regió Central, amb seu a Manresa.
El trencaclosques cerdà no tan sols és un maldecap per als gestors, que a mesura de patir-la la van aprenent, sinó que per als ciutadans és un nus absolut que afecta el dia a dia de les famílies. Pel que fa a l'educació, per exemple, els joves estudiants de la comarca disposen de l'Institut Pere Borrell de Puigcerdà. Per als de la Cerdanya de Lleida, en canvi, també hi ha la possibilitat d'anar al Joan Brudieu de la Seu. En aquest cas, però, les famílies han de fer un tripijoc amb l'empadronament per accedir a les ajudes de transport escolar. La mateixa casuística es dóna en l'atenció sanitària. Els veïns de tots els pobles de la comarca tenen assignat l'hospital de Puigcerdà, però els dels pobles lleidatans també poden prendre de referència el de la Seu d'Urgell.
Per acabar d'adobar la situació, alguns serveis depenen de seus situades a Ripoll, com ara l'Acolliment Familiar pels municipis de Girona o el Servei d'Ocupació.