MIQUEL SPAPUIGCERDÀ
Les obres de l'hospital transfronterer de la Cerdanya avancen més de pressa del previst, fins al punt que la constructora que l'està aixecant afirma que aconse-guirà arribar a l'aturada del sector de l'hivern amb l'estructura pràcticament acabada. Així ho van constatar ahir el gerent de la Regió Sanitària de l'Alt Pirineu i Aran del Servei Català de la Salut, Victorià Peralta, i el director del departament dels Afers Sanitaris i Socials del govern de França a Perpinyà, Dominique Keller, en el transcurs d'una visita d'obres.
L'edifici de l'hospital ja és clarament visible al pla de Rigolisa de Puigcerdà amb les dues plantes i la coberta inclinada i la torre de l'heliport. Ja es percep un edifici més ample que alt que permetrà que totes les habitacions dels pacients tinguin finestra cap al vessant sud, el més assolellat. Segons van explicar responsables de la unió temporal d'empreses, que formen Copisa i Agefred, que l'està construint, la major part dels treballadors no van fer vacances a l'estiu per aprofitar la bonança i fer avançar les obres. Aquets dies de festa acumulats els faran ara conjuntament amb les vacances habituals que el sector fa a la Cerdanya quan arriba el fred havent completat l'estructura.
Això permetrà obrir una nova fase de l'obra consistent en el farciment de tot l'equipament arquitectònic, informàtic i mèdic, el qual preveu una despesa estimada de set milions d'euros. Sobre els terminis de l'obra, Victorià Peralta va considerar que per poc que la climatologia ho permeti el servei d'urgències del nou hospital podrà entrar en funcionament a inici del 2011 coincidint amb el campionat del món de snowboard que es fa a La Molina i la resta de la infraestructura a final d'aquest mateix 2.011, és a dir, d'aquí a dos anys. A l'obra hi treballen actualment unes 50 persones, que en puntes de feina han arribat al centenar.
L'hospital transfronterer de Puigcerdà, confinançat pels dos estats i la Unió Europea, donarà servei als més de 30.000 cerdans de les dues bandes de la frontera estatal així com als turistes que anualment visiten la vall, que creen puntes de població de 150.000 persones.