MIQUEL SPALLÍVIA
El debat sobre quins són els destinataris finals dels actes que es programen a la Cerdanya -que no és nou ni exclusiu de Llívia- podria agafar una nova perspectiva si es valora com a pròpia la població que hi resideix esporàdicament. Així ho ha plantejat el doctor en Psicologia Ambiental per la Universitat Autònoma de Barcelona i professor de la Universitat Oberta de Catalunya Josep Vivas. Aquest professor ha considerat, en el marc d'un acte cultural celebrat a Puigcerdà, que la Cerdanya forma part de la metròpoli de Barcelona des del punt de vista social, econòmic i urbanístic. Vivas, que ha participat en un acte organitzat pel Grup de Recerca de Cerdanya titulat La Cerdanya postmoderna, ha remarcat els canvis que ha experimentat la comarca les últimes dues dècades, principalment després de la construcció del túnel del Cadí. Així, la proximitat més gran amb Barcelona i la consegüent aparició del fenomen de les segones residències han modificat el paisatge i la identitat cerdana fins al punt que cal considerar la comarca com un extrem de la ciutat. Des del Grup de Recerca han valorat molt satisfactòriament l'acte, al qual van assistir unes 50 persones, que després de la conferència van protagonitzar un intercanvi d'impressions amb el professor. Aquest debat també va permetre abordar efectes col·laterals del fenomen turístic, com ara el del creixement urbanístic.
Veïns de Llívia han posat sobre la taula una problemàtica que de tant en tant sacseja la vida pública dels municipis de la Cerdanya. Fins a quin punt es programa l'activitat cultural i social pensant en els segons residents? A Llívia ara aquest debat ha ressorgit fins al punt que un grup de veïns s'ha proposat revolucionar el poble i recuperar una vida social que considera apagada. L'entitat, que es diu Associació Social i Cultural de Llívia (Ascull), neix amb la voluntat de vertebrar els veïns i organitzar actes i activitats que siguin pensats per a la gent de Llívia i no per als segons residents de Barcelona, per als quals afirmen que es munten una bona part de les activitats del calendari festiu. La junta de l'Ascull la formen deu persones d'un total de 40 socis inicials, segons ha explicat Lluís Almestoy, un dels impulsors de la iniciativa.
Almestoy ha explicat que actualment la vida social de Llívia és nul·la i ha recordat que fa trenta anys eren els veïns els qui organitzaven fins i tot la festa major. Ara, en canvi, tan sols munta actes l'Ajuntament i, tret dels esportius, la major part van dirigits als barcelonins que omplen el poble el cap de setmana. Ascull es presentarà en societat en un acte públic que es farà a final de mes i ja ha previst activitats "fetes per gent de Llívia i per a gent de Llívia", com ara xerrades sobre la crisi econòmica i la història del poble, cursos de cosir, d'informàtica per a padrins, de cuina i festes al parc de Sant Guillem, segons ha explicat Almestoy. De moment, l'entitat, que presideix Elies Nova, es reuneix mensualment per preparar l'arrencada i dissenyar l'organització interna, que serà en comissions temàtiques per incloure tots els sectors del poble.
Des de l'entitat social i cultural Ascull han explicat que "des que vam perdre l'antic Casino, Llívia no té vida social, i el que volem és, precisament, recuperar el moviment veïnal més de base". L'acte de presentació es farà amb una festa popular que inclourà una cercavila i un concert coral.
La junta d'Ascull preveu que després d'aquest acte l'entitat augmenti el nombre de socis -que paguen una quota anual de 20 euros- i s'enfili cap als 300 membres perquè, segons han afirmat, han trobat molt ressò entre la resta de veïns. De moment, ha creat un grup a la xarxa social Facebook que disposa de setanta amistats i un portal a Internet des del qual els veïns poden expressar les seves opinions o afegir-se a l'entitat.
Argument electoral clàssic
L'organització massiva d'actes culturals i d'oci el mes d'agost i per Nadal paral·lelament amb un programa d'activitats més aviat escàs la resta de l'any és un debat que cíclicament es reprodueix als municipis de la Cerdanya. Tant és així que la queixa s'inclou sovint en els programes dels partits polítics més locals quan arriben les eleccions municipals.
.png)
