L'Arxiu Comarcal de Cerdanya a Puigcerdà ha recuperat un pergamí del 1178 emès pel rei Alfons I en el qual el monarca concedeix als veïns d'Ix el dret de pobla el Montcerdà. Aquest document és per ara el més antic, i l'únic original conservat, sobre el procés de fundació de la vila de Puigcerdà. El pergamí era en el paquet de 124 documents del segle XII que l'Arxiu de Barcelona va trobar endreçant les seves dependències fa uns mesos. Des d'aquesta setmana, el pergamí del 1178 i els altres 123 són a Puigcerdà iniciant un procés de neteja i redifusió.

De l'existència del document se'n tenia coneixement a nivell científic però se n'havia perdut el rastre. Es tracta d'una carta de poblament i franquesa atorgada pel rei Alfons I amb la intenció de consolidar la seva posició a la frontera davant l'amenaça dels comtes de Foix i Tolosa. En el text, el rei acull els pobladors del Montcerdà i els concedeix la condició de "francs, lliure i quitis", segons ha traduït Manuel Rovira, de l'Arxiu Històric de Barcelona. En aquest sentit, el pergamí dóna informació sobre la procedència dels primers pobladors de Puigcerdà al·ludint als habitants d'Ix. Precisament per això Alfons I ordena que les esglésies que es construeixin a l'encara Montcerdà quedin subjectes a l'església de Sant Martí d'Ix formant una unitat sota la tutela del bisbat d'Urgell. El valor del document rau en el fet que és un original que dóna fe d'un procés que es coneixia per dues cartes més, aquestes transcrites, del 1181 i 1182.

Segons explica Manuel Rovira en un article d'anàlisi sobre el pergamí trobat, les dues cartes posteriors "representen la consolidació del procés iniciat el 1178 pel rei Alfons per crear una població nova, estable i fortificada en un punt estratègic pel seus dominis fronterers". Sobre aquest punt, Rovira afirma que és probable que la fundació de Puigcerdà s'iniciés uns anys abans, però avisa que ara per ara el pergamí del 1178 n'és la més antiga referència.

La directora de l'Arxiu Comarcal de Cerdanya, Erola Simón, s'ha mostrat molt satisfeta que aquest i la resta de pergamins hagin pogut tornar a Puigcerdà. Simón ha explicat que ha iniciat un procés d'anàlisi dels continguts i de neteja dels documents que podria incloure'n la restauració. Igualment, també estudiarà la fórmula més adient per fer-ne difusió popular i científica.