La comissió d'Urbanisme de la Generalitat ha donat el vistiplau al Pla d'Ordenació Urbanística plurimunicipal de la Cerdanya, és a dir, els documents que fixen com i on han de créixer 12 dels 17 municipis de la comarca. El pròxim pas perquè els nous planejaments entrin en vigor serà l'aprovació definitiva per part del conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, i la publicació als butlletins oficials.
Els nous planejaments urbanístics s'han redactat i aprovat seguint criteris de millora de l'estructuració urbana, protecció del patrimoni, creació d'espais centrals de relació, conservació de la diversitat tipològica del paisatge i dels usos tradicionals de la població, segons ha explicat el departament. Així, en cada municipi, la Generalitat ha limitat el creixement al voltant dels nuclis ja existents a fi i efecte de fomentar la concentració i evitar la dispersió que posava en perill el paisatge de la plana ceretana. Els plans municipals es complementen amb dues figures urbanístiques vigents: el pla territorial de l'Alt Pirineu i Aran i el pla director urbanístic de la Cerdanya. El pla urbanístic aprovat pel Govern correspon als municipis de Bolvir, Das, Fontanals de Cerdanya, Ger, Guils de Cerdanya, Lles de Cerdanya, Meranges, Montellà i Martinet, Prats i Sansor, Prullans, Riu de Cerdanya i Urús.
El procés de redacció del pla ha patit un procés de discussió al Consell Comarcal, ens que en va fer l'aprovació inicial. Això va provocar que Bellver, Llívia i inicialment també Fontanals, se'n volguessin desvincular al·legant una hipotètica rebaixa de la sobirania urbanística. En aquesta tesi han quedat finalment Llívia i Bellver, dos municipis governats per ERC i a l'oposició del sociovergent Consell Comarcal. Això ha fet planar sobre aquestes discrepàncies urbanístiques el dubte sobre si realment es tractava de discrepàncies polítiques.
