Primer ho va negar amb rotunditat, després ho va admetre a mitges i davant l'evidència no va tenir més remei que explicar que el Govern català buscava en el transvasament d'aigua a la capçalera del riu Segre una fórmula per garantir que Barcelona no passés set. L'aparició d'una estaques marcant terrenys de propietaris particulars sense que ni ells mateixos ni els ajuntaments en tinguessin coneixement va obrir la caixa dels trons.

A mitjan març del 2008, el departament de Medi Ambient negava que tingués res a veure amb la presència d'unes estaques de senyalització de terreny, que sortien de la vora del riu Segre. L'Ajuntament de Bolvir denunciava que tenia una sospita ferma que tècnics del departament o d'empreses contractades per aquesta institució havien estat al seu terme municipal fent els treballs previs d'un projecte que a ells ningú no els havia informat. Ni l'Ajuntament havia rebut el projecte, ni el propietari dels terrenys, Domingo Bertran, no n'havia estat informat de cap manera. Bertran va arribar a parlar amb les persones que clavaven les estaques a casa seva, però no en va treure l'entrellat.

L'Agència Catalana de l'Aigua que ara investiga el Tribunal de Comptes de l'Estat havia negat la seva participació tant a la premsa com al mateix propietari dels terrenys en el moment dels fets. De fet, estava treballant sobre un riu que tot i ser en terreny català pertanyia a la jurisdicció de l'estat, ja que el Segre és afluent de l'Ebre i tota la conca de l'Ebre la controla l'ens estatal Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE).

Les negatives a admetre les evidències que Regió7 va publicar el 14 de març, eren interrogants i canvis de denominació l'endemà, el dia 15. El conseller de Medi Ambient del moment, Francesc Baltasar negava la intervenció, mentre que el d'Agricultura, Antoni Llena, es mostrava incrèdul i acusa Artur Mas i CiU d'haver volgut treure benifici polític d'una visita que aquest va fer a la zona de les estaques. La CHE, per la seva banda, negava la seva participació en el projecte.

Mentre el govern oficialment encara negava les evidències, la premsa del país anava explicant la intenció del govern català de fer passar aigua del riu Segre cap al Llobregat a través del túnel del Cadí.

L'acció del govern de la Generalitat va generar un moviment d'oposició a la Cerdanya, en primer terme, però també en una bona part de les poblacions que beuen el riu Segre. Treure aigua en capçalera es veia com un risc per a les poblacions cerdanes.

No va ser fins a final del mes de març, quan la pressió política ja era insostenible, que el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va admetre que el govern volia portar aigua del Segre cap al Llobregat.

La voluntat de captar l'aigua del Segre i traslladar-la al Llobregat era un projecte que s'havia d'aplicar la tardor del mateix 2008, preveient que amb la sequera que hi havia a la primavera i l'estiu per davant, l'octubre es podria arribar a una situació límit per a l'abastament de Barcelona. Tot i que ara hi ha proves evidents que no només s'estaven mirant possibilitats, sinó que s'estava contractant l'obra, aleshores el conseller Baltasar (ICV) ho va explicar com la rea- lització d'uns estudis previs al projecte.