A

mig matí el campanar de Santa Maria toca les hores. Ho fa per als gats perquè pels carrers n'hi ha més que persones. Olvan viu el matí de dissabte al seu ritme. Un miler d'habitants en un poble de a 553 metres sobre un paisatge suau que domina l'entorn de la plana central. Olvan és a cinc minuts de Berga i a vint-i-cinc de Manresa, però vol quedar lluny del seu soroll. En fidelitat a aquesta manera d'agafar-se la vida, l'Ajuntament va organitzar ahir la tercera edició d'Olvaneja, una activitat bianual amb pretensió d'esdevenir un verb d'ús corrent al Bages. Olvanejar, un verb situat entre, per exemple, badar i assaborir.

La nova edició d'Olvaneja -nascut a l'ombra del moviment internacional Slow, que reclama el plaer de fer les coses bé i a poc a poc- es va centrar en el món de les paraules. El 2008 va girar a l'entorn de la imatge i el 2010 dels jocs tradicionals. Ahir, a través dels mots que els veïns van penjar a finestres i balcons, el programa va proposar tallers d'il·lustració, bookcrossing, contes o poesia. L'acció també s'enllaça amb una dita arrelada al poble: "Olvan, la traquil·litat més gran".

El poble es va llevar amb una seixantena de mots que feien pensar veïns i visitants: 'tastet', 'menester', 'silenci', 'suara', 'xerrac', 'cascaneta', 'xerricar', 'conco', 'rabejada', 'sagal'...En paral·lel a aquesta acció íntima, les activitats del programa van suggerir noves maneres de viure al poble, sempre a poc a poc. Com la de dibuix a càrrec de Susanna Campillo, que va convidar els assistents a recrear un racó del poble per després erigir-lo en el centre d'una faula. Així va ser com els participants van escampar-se pels carrers per, asseguts dibuixant, fer companyia als gats tot olvanejant. Com ara la Mercè i la Quar, mare i filla del poble, que van asseure's en un banc per dibuixar la font. Concentrades en la feina comentaven que tot i que abans era un poble molt més tranquil, "no ens podem queixar, aquí s'hi viu bé". L'estona tranquil·la del dibuix els fa veure detalls que mai no havien captat de la font de tota la vida. "D'això es tractava", remar-cava la il·lustradora Campillo, "afagar-se les coses amb calma, encara que a molts els costi perquè estan acostumats a córrer".

A la tarda, Olvaneja va proposar dues sessions de contes a càrrec de Judit Saula, que va interpretar tres històries d'Adriana Salvat. També es van interpretar tres relats curts de Toni Gol i un relat de Déborah Puig-Pey. A les vuit va combinar la cultura i el passeig amb un itinerari poètic que, sota el nom Les paraules, font de poesia, va portar els assistents pel poble guiats pels mots. Aquesta edició de la cita va proposar també al llarg de tot el dia un concurs de relats a partir de les paraules penjades a les façanes en un joc per olvanejar.