L'Institut Català de Paleontologia (ICP) ha iniciat aquest dilluns la campanya d'excavacions a les comarques de Lleida i ho ha fet a Coll de Nargó (Alt Urgell) on s'ha trobat un esquelet d'un petit vertebrat. El cap del departament de recerca del Mesozoic i del departament de Faunes del Neogen i Quaternari de l'ICP, Àngel Galobart, ha explicat que si es confirma que les restes són d'un embrió de dinosaure, serien les primeres trobades a Europa. La troballa, que va fer Francesc Pérez Peralba, dels Amics dels Dinosaures de l'Alt Urgell (ADAU), és doncs "molt important". Es podria tractar una cria d'uns 40 centímetres com a màxim que, d'adulta, podria haver superat els 10 metres de llarg i els 3 d'alt.
Segons les primeres hipòtesi, les restes trobades a Coll de Nargó corresponen a un petit esquelet de fa més de 65 milions d'anys, d'identitat desconeguda, i a restes d'ous de dinosaure. Els experts creuen que podrien correspondre a una cria de dinosaure o un depredador que venia a menjar-se els ous que havien deixat els dinosaures.
Fins ara, les restes d'ossos trobades eren poquíssimes, ha explicat Galobart, i ara, diu, "hem trobat no només un os sinó un esquelet sencer, amb cinc o sis vèrtebres i alguns ossos que podrien ser del braç", puntualitza. Si es confirma doncs que es tracta d'un esquelet articulat o d'un embrió de dinosaure, seria el primer trobat a Europa. El procés per esbrinar-ho, però, és "llarg", ha puntualitzat Galobart. Aquesta troballa podria obrir doncs grans expectatives sobre el comportament reproductor dels dinosaures.
Aquest serà doncs el primer fòssil que es recuperarà en la campanya d'excavacions paleontològiques que l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) farà per les terres de Lleida aquest estiu, amb la col?laboració de l'Àrea d'Estratigrafia de la UAB, el Museu de la Conca Dellà, grups d'aficionats vinculats a l'Institut d'Estudis Ilerdencs (Secció de Geo-paleontologia) i el col·lectiu ADAU (Amics dels Dinosaures de l'Alt Urgell).
Francesc Pérez Peralba, dels Amics dels Dinosaures de l'Alt Urgell (ADAU) va trobar les restes i va donar avís als paleontòlegs de l'ICP. Una primera avaluació al lloc de la troballa va permetre confirmar que es tracta d'un esquelet d'un petit vertebrat, la identitat del qual encara és desconeguda.
Davant la importància de la troballa, es va demanar permís d'actuació al Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya i, que procedirà a la seva extracció entre aquest dilluns i el pròxim 31 de maig. Àngel Galobart dirigirà la intervenció.
La primera actuació, per tal de garantir la preservació d'un fòssil tan fràgil, ha estat fer un motlle de precisió per després extreure un bloc que contingui l'esquelet, que serà restaurat en el laboratori de preparació de l'ICP.
Aquesta excavació, dóna el tret de sortida a una ambiciosa campanya de treballs de camp de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont que incidiran als jaciments amb ossos de dinosaure d'Orcau 1 i Costa de les Solanes (municipi d'Isona i Conca Dellà), els Nerets (Tremp), i el de petjades d'Orcau 2 i Llau de la Costa (Isona i Conca Dellà), tots ells a la Comarca del Pallars Jussà. Aquesta campanya es clourà amb l'excavació al setembre del jaciment de l'Espinau (Santa Linya i Avellanes/Àger) a la comarca de la Noguera, un jaciment on s'hi farà la quarta campanya d'excavació per descobrir més ossos dels dinosaures herbívors anomenats hadrosaures.
Els Pirineus, clau en l'estudi dels darrers cinc milions d'anys d'existència dels dinosaures
Els jaciments del vessant Sud dels Pirineus estan esdevenint claus en l'estudi i coneixement dels darrers cinc milions d'anys d'existència dels dinosaures. La Conca de Tremp (Pallars Jussà), el sinclinal de Vallcebre (Berguedà), la Vall del Riu Sallent (Alt Urgell) i el flanc sud del Montsec (La Noguera) contenen un registre sedimentològic del Cretaci superior i Terciari, que va des del final del Campanià fins el Paleogen.
En aquestes conques s'està recuperant un gran nombre de restes de dinosaures, així com altra fauna de vertebrats, invertebrats i restes vegetals que són la base de l'estudi d'aquests paleoecosistemes. Així, Catalunya es proposa com un dels pocs llocs al món per comprendre què passava just abans de l'extinció que es va produir fa uns 65 milions d'anys i va acabar amb la presència dels dinosaures sobre la Terra.
L'any 2005 a Coll de Nargó es va descobrir la niuada de dinosaures més gran d'Europa que es va poder extreure l'any 2009 després d'un procés llarg i delicat. Després d'haver estat restaurada al laboratori de preparació de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, actualment es troba exposada al Centre Paleoambiental Dinosfera de Coll de Nargó.
