L´Alt Urgell recupera i museïtza els pous de gel de la comarca

Dels quatre que hi havia es conserven el d'Arfa i el d'Oliana

16.07.2014 | 10:12
L´Alt Urgell recupera i museïtza els pous de gel de la comarca
L´Alt Urgell recupera i museïtza els pous de gel de la comarca

L'Alt Urgell ha rehabilitat els dos pous de gel que queden a la comarca, els ha museïtzat i els ha adequat per fer-los visitables. Dels quatre pous de gel que hi havia al segle XVII a la comarca, només en queden dos, el d'Arfa i Oliana. Els altres dos, el de Cortiuda, resta en runes, i el de la Seu d'Urgell només se'n coneixen restes documentals. Els pous de gel a la comarca tenen l'origen en el segle XVII coincidint amb el que s'anomena "petita edat de gel". El tècnic del consell comarcal, Carles Gascón, ha manifestaT que "els pous de gel eren estructures per conservar el gel per èpoques més càlides, no per a fabricar-lo, això es feia de forma natural en basses al voltant o properes als pous".

"Per fer els pous calia escollir un lloc obac i fred a prop d'un riu o riera i no gaire lluny de les poblacions", diu l'arquitecte municipal de Ribera d'Urgellet, Antoni Fiol, que ha estat encarregat de la rehabilitació del pou de gel d'Arfa.

Des de l'època antiga, "el gel era molt important per a usos medicinals, la reducció de febrades, per tallar hemorràgies, per fer excipient per a medecines", comenta Gascón. I afegeix que tot i que els usos alimentaris no eren tan habituals els canonges si l'utilitzaven per a "l'elaboració de menges, refrescos i gelats, i conservació de productes com el peix o la fruita".

Fiol explica que per fer els pous s'aprofitava un turó o una paret natural a la vora d'un punt d'aigua, a l'Alt Urgell, del riu Segre. A sota terra es feia una construcció circular amb pedra seca d'uns nou o deu metres d'alçària i uns vuit d'amplada i es tancava amb una coberta amb forma de mitja esfera. La base era de còdols, que s'extreien del riu, i s'hi feia un petit reguerol que donava a l'exterior i que servia per extreure l'aigua provinent del gel que s'anava fonent. "Tenia una entrada a mitja alçada en forma de quatre per tal de tallar les corrents d'aire" indica Fiol, que afegeix que "també hi havia un forat dalt de tot de la coberta per on es podia baixar el gel a l'hivern quan l'entrada mitja quedava tapada pel gel".
Fiol destaca les basses inundables a la vora del pou de gel d'Arfa, que "s'inundaven a la nit, a l'hora del fred, per l'endemà tallar el gel i traslladar-lo al pou, per conservar-lo per l'estiu".

L'arquitecte ha remarcat que "el pou de gel el van construir els canonges de la Seu i que eren ells qui comercialitzaven el gel". El Capítol Catedralici d'Urgell va ser un gran promotor de la construcció de pous de gel en territoris sota la seva jurisdicció, com era el cas d'Arfa, Isona, Oliana o la Vall de la Vansa.

L'ajuntament de Ribera d'Urgellet ha invertit 84.000 euros en la rehabilitació del pou que han estat subvencionats per la Diputació de Lleida i amb fons municipals.

El pou de gel d'Oliana, d'estructura idèntica al d'Arfa, ha remodelat la seva museïtzació que estava molt degradada. A més, per facilitar la visita, s'ha obert un túnel que s'endinsa uns tretze metres i arriba a la base del pou. A les parets d'aquest túnel s'hi han disposat plafons amb textos, fotografies i dibuixos didàctics per tal d'explicar l'extracció, conservació i comercialització del gel. L'actuació ha comportat una inversió de 8.000 euros, finançada amb fons provinents del Consorci Ruta dels Oficis d'Ahir (CROA).

En la nova museografia hi té un pes preponderant la imatge, amb diverses fotografies històriques de pous de gel, tot i que no n'hi ha cap del mateix pou d'Oliana, ja que no se n'ha trobat cap mena de documentació relacionada. La restauració del Pou del Gel d'Oliana ha permetre salvaguardar aquesta singular construcció soterrada i, alhora, incorporar-la a la Ruta dels Oficis d'Ahir, promoguda pel Consell Comarcal i de la qual en formen part altres equipaments, com l'antiga farinera de Montferrer, la fàbrica de llanes d'Arsèguel i els museus de les Trementinaires a Tuixent, dels Raiers a Coll de Nargó, i de la Vinya al Pont de Bar.

L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema