Puigcerdà i Guils es disputen part del terme municipal

Els consistoris demanen la mediació de la Generalitat per decidir on pertany un grup de residències

18.08.2014 | 07:38
Les cases afectades de la urbanització Puigcerdà Residencial, que sempre s´han considerat de Guils
Les cases afectades de la urbanització Puigcerdà Residencial, que sempre s´han considerat de Guils

Vuit cases de Guils que sempre han pagat els tributs locals a aquest municipi podrien pertànyer a Puig-cerdà. Els dos ajuntaments han demanat ajuda a la Generalitat per resoldre un conflicte sobre els límits del terme municipal després que tècnics i polítics dels dos consistoris no s'hagin posat d'acord sobre el pas de la línia divisòria dels respectius termes.

El conflicte afecta un espai petit de terreny que, però, afecta vuit cases de la urbanització Puigcerdà Residencial, una pleta de segones residències situada a l'entrada de la capital cerdana venint de la Seu d'Urgell. Es tracta de la part sud de la urbanització, que queda per sota de la carretera N-260 al vessant més de ponent del terme municipal. El desacord ha sorgit en el procés de confirmació dels termes que ha encarregat la Generalitat, el qual sí que ha culminat amb èxit la revisió dels límits entre Puig-cerdà, Alp i Bolvir. Pel que fa a la línia limítrofa amb Guils, en canvi, els tècnics dels dos municipis han considerat pròpia l'àrea afectada.

L'alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira, ha defensat que els terrenys pertanyen a la capital cerdana i ha atribuït a un error històric el fet que les vuit cases hagin pagat sempre els impostos municipals a Guils. Piñeira ha argumentat que feia molts anys que no es feia la revisió dels termes i que quan fa uns anys es van fer les cases no es va mirar si eren dins del terme municipal de Guils: "es va considerar que totes les cases eren dins de Guils perquè la resta de la urbanització ho està i no es va comprovar, mai no es va fer però cal que les coses es facin ben fetesÉ ara, en canvi, en fer l'agermanament hem vist que són en el nostre terme".

L'alcalde ha assegurat que els estudis topogràfics de l'Ajuntament coincideixen amb els mapes que els ha enviat l'Institut Cartogràfic de Catalunya, per la qual cosa s'ha mostrat convençut que la Generalitat acabarà donant la raó a la capital cerdana. L'alcalde, que ha remarcat que amb la resta dels límits amb Guils sí que s'han posat d'acord els dos consistoris, ha apuntat que en els pròxims mesos visitaran la zona per resoldre el conflicte per tal que o bé l'Ajuntament de Guils o bé el de Puigcerdà pugui aprovar la totalitat de la línia divisòria entre els dos municipis.

L'Ajuntament de Puigcerdà ha aprovat via ple municipal els acords sobre l'actualització del terme amb Alp i Fontanals, però ha deixat a l'espera la dels termes que comparteix amb Guils, a la banda de ponent de la vila.

"Son de Guils de sempre"
Per la seva banda, l'alcalde de Guils, Josep Mendo, ha defensat que les vuit cases són dins el seu terme municipal. Mendo ha argumentat que "teòricament són a Guils i així ha estat tota la vida, en tots els plànols que ha fet l'Ajuntament, el terreny és dins el nostre terme municipal i els veïns ens han pagat sempre la contribució". Mendo ha argumentat que "ara Puigcerdà reclama el terreny dient que en unes antigues obres que es van fer es va arrencar un senyal de terme que hi havia més avall, però el seu terme és enrere d'on era aquest senyal".

L'alcalde de Guils ha explicat que de fet es tracta d'un terreny petit però que afecta les cases fins al punt que podria deixar-ne part en un terme municipal i part en l'altre. Mendo ha explicat que "quan es va construir la urbanització ja es va fer comptant que era Guils i els plànols sempre ho han indicat així, però hem de buscar aquest senyal de terme que hi havia abans". Mendo ha admès que "els ajuntaments no ens posem d'acord i ara haurà de ser la Generalitat, que faci de mediadora, a veure què passa".

Puigcerdà Residencial és una urbanització on majoritàriament hi ha torres d'alt nivell amb preus de venda que se situen a l'entorn dels 450.000 euros. La pleta la formen xalets de grans dimensions amb jardins grans que generalment acullen segons residents.

Enllaços recomanats: Premis cinema