L'urgellenc Carles Gascón obté un doctorat 'cum laude' a la UNED

L'historiador ha elaborat un estudi sobre la influència dels càtars en la Catalunya dels segles XII-XIV

19.01.2016 | 16:11
Carles Gascón amb el director de la tesi, a la seva dreta, i els membres del tribunal, a Madrid, el passat divendres 15 de gener.

L'historiador urgellenc Carles Gascón Chopo ha obtingut una distinció cum laude per la seva tesi doctoral sobre el catarisme a Catalunya elaborada a la UNED de Madrid i dirigida pels historiadors José Miguel López Villalba i Pilar Jiménez Sánchez.

Gascón, que és col·laborador de l´Arxiu Comarcal de l´Alt Urgell i tècnic de Patrimoni del Consell Comarcal de l´Alt Urgell, va llegir el passat 15 de gener la seva tesi doctoral titulada 'La disidencia cátara y sus bases sociales en la Cataluña de los siglos XII-XIV' a la Facultat de Geografia i Història de la institució madrilenya.

El tribunal acadèmic va destacar del treball de l'urgellenc la capacitat de reflectir a partir de la qüestió concreta del catarisme les realitats socioeconòmiques de la Catalunya dels segles XII i XIII en un discurs integral que supera les tradicionals mancances del discurs historiogràfic, i que ha estat elaborat des d´un profund coneixement i estima pel territori. El tribunal va qualificar la tesi amb un excel·lent cum laude amb menció de premi extraordinari de doctorat, que és la màxima qualificació assolible dins de l´àmbit acadèmic.

El contingut de la tesi

La tesi planteja un estudi del catarisme des de la perspectiva social, amb la finalitat de determinar quines realitats van afavorir la seva difusió des d´Occitània cap al sud dels Pirineus, i com va ser la implantació, així com els territoris i els grups socials més implicats.

Entre les conclusions destaca el grau d´implantació del catarisme, rellevant per determinar la creació d´una estructura eclesiàstica pròpia per a Catalunya i per generar un grau d´inquietud entre les autoritats eclesiàstiques i a la Corona d´Aragó, cosa que portaria a introduir el Tribunal de la Santa Inquisició a la Península Ibèrica amb motiu d´aquesta crisi.

L'estudi també planteja com la introducció i la posterior implantació del catarisme al sud dels Pirineus hauria afectat, de manera molt especial, els grans nuclis urbans de la Catalunya occidental i a les àrees muntanyenques dels extrems nord i sud d´aquest espai, on els predicadors de la dissidència haurien trobat el refugi i les complicitats per a continuar la seva tasca pastoral als nuclis urbans.

Gascón vincula els orígens d´aquesta predisposició amb el creixement econòmic dels segles XII i XIII i amb la relativa atonia de l´Església catalana del moment, incapaç d´adaptar-se a les noves demandes espirituals generades en aquest context expansiu, sense oblidar els estrets vincles polítics, econòmics i culturals que van unir Catalunya amb el món occità durant tot el període estudiat.

El treball de Carles Gascón posa també de manifest la importància dels arxius i de les biblioteques com a institucions al servei de la memòria en la preservació i la conservació de les fonts documentals. En aquest sentit, l´Arxiu Comarcal de l´Alt Urgell acollirà pròximament una presentació de la tesi per part de l´autor oberta a tothom.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema