El Retaule de la Pietat del Museu Diocesà d'Urgell ha estat remuntat després de la seva restauració. El Retaule es va desmuntar el mes de juliol i va ser traslladat a les dependències del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC), a Valldoreix. Al CRBMC s'ha realitzat una neteja integral de les policromies i s'han revertit les problemàtiques més destacades de la peça, com ara la pèrdua d'elements decoratius, les esquerdes i obertures de la fusta, els aixecaments puntuals de les capes de preparació, així com la descohesió de les capes de preparació, pictòrica i de la dauradura. El director del Museu, mossèn Josep M. Mauri, ha afirmat que "aquest Retaule és l'obra més important del renaixement que tenim al Museu i que marcarà el camí dels retaules després del concili de Trento".
La restauració del retaule de la Pietat s'ha dut a terme per part d'un equip de conservadores, sota la coordinació de l'especialista en pintura i escultura sobre fusta del CRBMC, el conservador-restaurador, Josep Paret. La restauració del Retaule ha estat subvencionada en un 40% del seu cost total pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
La directora del CRBMC, Àngels Solé, ha destacat que "quan aconseguim la missió més important que es recuperar l'obra original de l'artista, amb l'èxit amb que ho hem fet, és per nosaltres el que dona més sentit a la feina que fem". El coordinador de la restauració, Josep Paret, ha explicat que el Retaule s'ha muntat avançat del mur i amb una estructura que se sosté. Paret ha apuntat que "aquestes dues variants s'han fet perquè tingui un millor estat de conservació i per facilitar futures millores que pugui necessitar la peça".
El retaule de la Pietat és una de les obres més importants que es construeixen a la Seu d'Urgell durant el s. XVI, i que es manté al mateix lloc per on va ser creat, l'església de la Pietat. Actualment, aquesta església forma part del Museu Diocesà d'Urgell, i conseqüentment el retaule també n'és una peça constituent.
Es tracta d'un retaule d'estil renaixentista, on destaca l'exuberant profusió decorativa típica d'aquest estil. És una obra atribuïda a l'escultor Jeroni Xanxo (1548 - 1550), que no va ser pintat i daurat fins anys més tard, al 1573, per Antoni Peitaví, pintor de Tolosa establert a Perpinyà. La responsable de patrimoni del Bisbat, Clara Arbués, ha assenyalat que "aquest pintor era poc conegut al Bisbat per la qual cosa se li va fer una prova abans d'encarregar-li la pintura del Retaule".
L'escultura exempta de la Verge de la Pietat amb el Crist mort a la falda centra la composició del retaule i la seva iconografia, que es distribueix en varis plafons treballats en baix relleu, on es representen episodis de la infància i la passió de Jesús. En la predel·la els quatre evangelistes alternats amb els pares de l'Església i al centre l'anunciació. A la part superior del retaule, a l'àtic, la representació de Déu Pare i als laterals dins de medallons Sant Ermengol i Sant Ot. Completa la decoració tota l'estructura arquitectònica i motius decoratius propis del segle XVI.
