Passejar al matí per l´entorn natural de Puigcerdà, Alp o la Seu abans de començar la jornada ajuda a pensar amb claredat. La visió del Cadí il·luminat pel sol que surt per darrere el Puigmal asserena. El passeig permet reflexionar i analitzar des d´una certa distància fins i tot l´actualitat més pesada i repetitiva de la política que es fa a la ciutat. Així ho ha fet Cinto Busquet, un capellà que entre el 2012 i el 2015 va viure a les parròquies de l´Alt Urgell i la Cerdanya, a través de 540 pensaments fets aquells dies i expressats en els 140 caràcters d´una piulada a Twitter. Espiritualitat tàctil.

El capellà, actualment resident a Barcelona i Banyoles, ha decidit ara publicar en un llibre les reflexions que li van anar venint al cap fruit d´aquelles i altres passejades. Piulades al vent. Pensaments d´un captaire de l´esperit és, doncs, un recull de reflexions personals que comparteixen el format curt de la piulada: «em vaig autoimposar que tinguessin totes 140 caràcters per una exigència formal relacionada amb la poesia, que m´agrada molt... a més, crec que aquest tipus de pensament és mot adient per a aquesta mètrica quan es vol dir alguna cosa significativa». Les piulades «no parlen específicament de la realitat o la societat del Pirineu, sinó que estan molt lligades a una actualitat del dia que potser no tindria més interès més enllà del moment, en canvi jo vaig fer servir aquesta eina per fixar reflexions que van més enllà de la quotidianitat». Mossèn Cinto Busquet, que va conrear amistats tant a l´Alt Urgell com a la Cerdanya durant la seva estada, argumenta que «molts dels pensaments estan lligats a experiències concretes que vaig viure, però la formulació no està lligada a un fet concret sinó a persones, relacions, sobre la interioritat, el dolor, el temps, Déu...». El capellà explica que el conjunt de reflexions «va néixer en el context de l´Alt Urgell i la Cerdanya, que és on vivia, i molts dels pensaments són fruit de passejos a primera hora del matí... és en aquest moment, mirant les muntanyes, que molts dels pensaments van prendre forma». Cinto Busquet, que també ha viscut al Japó, explica que enyora l´ambient i la pausa del Pirineu: «la vida de la gran ciutat sempre porta uns ritmes que, si un no vigila, deshumanitzen força... sempre depèn d´un mateix, de com afronta les coses, però certament un context com la Cerdanya o l´Alt Urgell té una qualitat de vida més gran... per això de tant en tant hi faig una escapadeta, les muntanyes em van robar el cor».