Des d'aquest dilluns, el Pirineu català té un nou inquilí, un ós bru que es diu Goiat, té 19 anys i pesa 205 quilos. L'animal, alliberat a la nit a la vall de Bonabé, al Pallars Sobirà, va arribar a Catalunya procedent d'Eslovènia. D'ell, l´equip tècnic del projecte Piroslife -finançat amb fons públics-, n'espera que sigui capaç de consolidar la població d'óssos al Pirineu i que prengui el relleu de Pyros, el mascle d'aquesta espècie que els darrers 18 anys ha estat el dominador dins d'una àrea d'influència de 5.000 quilòmetres quadrats de muntanyes. Aquesta àrea inclou zones de l'Alt Urgell, la Cerdanya, la Vall d´Aran, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà i l'Alta Ribagorça.

L'alliberament d'aquest plantígrad ha arribat precedent de reivindicacions del sector ramader. El director general de Polítiques Ambientals, Ferran Miralles, ha dit que amb l'objectiu de millorar-ne la gestió la Generalitat contractarà una assegurança per indemnitzar els danys de l'ós, el voltor i el llop. Aquesta assegurança estarà operativa aquest estiu i els danys s'abonaran amb 5 dies.

Goiat és una paraula pallaresa que vol dir noi, jove, fadrí i com ha explicat Miralles volen que ''aquest noi jove i fadrí substitueixi Pyros i incrementi la variabilitat genètica''. Pyros seguirà el que li queda de vida, 2 o 3 anys, per les muntanyes del Pirineu, fins que desapareixerà de manera natural.

Pel que fa a Goiat haurà de conviure amb una trentena d'óssos més. Concretament a la zona on s'ha alliberat l'ós, a la vall de Bonabé, hi ha entre 3 i 4 femelles reproductives, aspecte que l'ajudarà a trobar rastre fàcilment i a centrar-lo a la zona. El director tècnic del projecte Piroslife, Santi Palazón, ha explicat que es mogui cap on es mogui trobarà óssos.

La zona de l'alliberament, vall de Bonabé, al municipi d'Alt Àneu, s'ha triat d'acord amb criteris tècnics i no a la predisposició mostrada pels alcaldes de la zona, ha aclarit, Miralles. Tot i que l'animal en un sol dia pot recorre grans distàncies, aquest dimarts, seguia a la Bonabé. Els emissors que li han col·locat al coll possibiliten fer seguiment constant dels moviments de l'animal. Palazón ha explicat que la primera setmana de seguiment serà més estricta i rebran senyal, via GPS cada 15 minuts. Posteriorment el seguiment serà més laxa. Si l'animal canvia de territori i es desplaça a la Val d'Aran o a França, aquest seguiment el realitzaran els tècnics d'aquesta zona.

Miralles ha explicat que aquest programa d'alliberament dura 3 anys i és una part del PyroLife, dotat amb 2,5 MEUR i ha afegit que transcorregut aquest temps ''es deixarà de parlar d'alliberament per parlar de cohabitació i oportunitats''.

Alliberament controlat

El trasllat d´en Goiat ha estat monitoritzat en tot moment per l´equip tècnic, format per nou persones. L´equip ha custodiat l´animal des de la seva captura, l´ha transportat per carretera en les condicions més adequades fins que l´han alliberat en terrenys del Parc Natural. Quan l´han capturat li han col·locat cròtals a les orelles per facilitar la seva identificació en llibertat.

També li han instal·lat emissors convencionals a les orelles, a més d´un collar emissor GPS que els permetrà ubicar-lo en tot moment i obtenir molta informació sobre els seus desplaçaments, hàbits i comportament. Igualment, li han pres mostres de sang i de pèl que analitzaran genèticament, així com la seva salut. El director tècnic del projecte Piroslife, Santi Palazón, ha explicat que les mostres serviran "per comprovar que l´animal està bé i per estudiar la seva genètica, que ens servirà després per detectar la seva reproducció".

Palazón també ha concretat que "han fet falta sis intents de captura" a la reserva eslovena abans de trobar "l´exemplar que volíem". Finalment, aquesta es va produir el passat diumenge, 5 de juny, entre les 20 i les 21 hores. L´equip va sortir d´Eslovènia a les 02.30 hores de la matinada de dilluns i va arribar al Pirineu català a les 20.30 hores d´ahir, dilluns 6 de juny.

Quan s´esgotin les bateries dels emissors, l´ós es localitzarà mitjançant el seguiment convencional. Aquest mètode de treball consisteix en la cerca i detecció passiva de rastres deixats per l´animal en els seus desplaçaments habituals, com excrements, petjades, pèls i d´altres indicis, a més del trampeig fotogràfic.

A l´alliberament han assistit alguns dels alcaldes i presidents dels ens locals del Pallars amb presència permanent d´ós bru, com són Alt Àneu, Lladorre, Alins, l´entitat municipal descentralitzada (EMD) d´Isil i Alòs, el Consell Comarcal del Pallars Sobirà i la junta rectora del Parc Natural de l´Alt Pirineu. El director del Parc, Marc Garriga, ha explicat que aquesta decisió obeeix a que "aquest alliberament s´ha fet de manera consensuada amb el territori" i, per tant, els seus representants "han pogut gaudir del moment de l´alliberament des de dins dels cotxes, per motius de seguretat".

Història d´una reintroducció

A mitjans dels anys 90 l´ós bru va estar a punt de extingir-se dels Pirineus. Només va quedar un reducte de població a la zona atlàntica, entre França, Navarra i l´Aragó. L´extinció hauria representat, entre d´altres aspectes, la pèrdua d´una peça bàsica en l´ecosistema. Per això, durant la segona meitat d´aquella dècada, es va desenvolupar un programa LIFE, coordinat entre França i Espanya, amb Navarra, Aragó i Catalunya. El principal objectiu va ser realitzar una experiència pilot. Es van alliberar tres óssos als Pirineus centrals per avaluar la seva adaptació al medi i testar els mètodes de translocació.

En concret, l´any 1996 es van introduir dues femelles, Ziva i Mellba, i el 1997, un mascle, en Pyros, tots procedents d´Eslovènia. L´origen va ser seleccionat atenent estudis que demostren que els óssos balcànics, del sud d´Escandinàvia, i els del sud i sud-oest d´Europa pertanyen a una única línia genètica, que s´explica pel fet que es va produir un refugi durant l´última glaciació al sud d´Europa.

Aquests exemplars es van adaptar i van tenir cadells a la zona. L´Estat francès, després de signar un protocol internacional de col·laboració amb Andorra i Espanya, va alliberar cinc nous óssos l´any 2006. Van ser quatre femelles, de les quals només dues encara viuen -Hvala i Sarousse- i un sol mascle, Balou, que va morir per l´impacte d´un llamp el 2014.

Evolució demogràfica positiva

Des dels primers progenitors, als Pirineus centrals (Val d´Aran, Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Alta Ribagorça, Alt Urgell i Cerdanya) s´han obtingut primeres i segones generacions, tot completant el cicle biològic, i no han aparegut problemes d´adaptació. La variabilitat genètica és baixa, però no extraordinàriament baixa per al nombre de fundadors. Pyros, que ja té 27 anys i s´apropa a la senectut, s´ha reproduït en 16 ocasions entre 1997 i 2016 amb sis femelles diferents, i ha tingut 28 fills coneguts. Pràcticament tots els mascles en edat reproductora són parents directes seus. Les últimes dades confirmen que l´únic no emparentat amb ell, Balou, va tenir un sol fill pòstum, l´any 2015, amb la femella Plume. En canvi, les femelles reproductores representen a tres estirps

diferents, procedents de les fundadores Ziva, Mellba i Hvala.

Coexistència amb la ramaderia

Els óssos són animals omnívors. Tres quartes parts de la seva alimentació està basada en els vegetals -com herbes, fruits secs o fruita-, a més d´insectes, mel, bolets i ous. Acostumen a satisfer les seves necessitats de carn aprofitant carronyes d´ungulats, tot i que es documenten casos de predació sobre la ramaderia i l´apicultura. Les accions encaminades a afavorir la coexistència amb aquest sector són un dels eixos principals del projecte. No en va representen, aproximadament, un 40% del pressupost del Piroslife, és a dir, més d'un milió d'euros, majoritàriament per al Pallars Sobirà i la Val d´Aran.

En aquest sentit, Miralles ha explicat que "aquest estiu tindrem a punt una modalitat de pòlissa mitjançant la qual serà la Generalitat qui assegurarà el bestiar per danys d´ós, llop o voltor, en comptes dels ramaders". Així, "si es produeixen danys, el pagament es podrà fer en cinc dies, un cop peritat", un termini molt més àgil que en l´actualitat, ha concretat.

S´estan realitzant diferents accions per a la prevenció d´atacs d´ós bru sobre ramats i arnes. A banda del pagament dels danys ocasionats, existeix un programa de suport a ramaders i propietaris de ramats en règim extensiu de muntanya, perquè agrupin els seus ramats com a mesura efectiva de protecció i de vigilància quan pasturen en zones amb presència d´ós bru. S´han contractat pastors i ajudants de pastors d´ovelles i cabres, vaquers i eguassers per controlar i supervisar els animals a muntanya i també es duu a terme la col·locació, el control i el manteniment de vailets elèctrics instal·lats per protegir les arnes d´explotacions apícoles contra possibles predacions.

Recuperar la biodiversitat i dinamitzar el territori

Fins ara s´han contractat pastors -dos a l´Aran i tres al Pallars- i ajudants de pastors d´ovelles i cabres, tres vaquers, i serveis de pasturatge. També s´han agrupat una vintena de ramats. S´han construït quatre cabanes per a pastors i se´ls ha proporcionat 12 gossos de protecció, a banda d´instal·lar tancats electrificats. Fruit de la col·laboració amb el sector, s´han realitzat tallers per seleccionar propostes conjuntes de gestió futura, i s´ha ofert formació a pastors i ramaders en relació a la coexistència amb l´ós bru, a través de l´escola de pastors, les escoles agràries i diferents associacions.