L'Ajuntament de Puigcerdà ha iniciat les obres de reforma interior d'una de les plantes del Museu Cerdà per instal·lar-hi una nova mostra permanent, que s'afegirà al catàleg de propostes culturals i turístiques de la vila. Aquesta vegada es tracta d'un espai fix sobre la història de Puigcerdà, des de la fundació fins a l'actualitat, que complementarà l'estrenada fa dos anys sobre la història i l'evolució de la Cerdanya.

El nou espai museogràfic s'està instal·lant a la planta baixa de l'antic convent, seu del Museu Cerdà, sota el títol "Puigcerdà, crònica d'una vila". La proposta permetrà als visitants començar la visita a la capital cerdana coneixent-ne els capítols més remarcables de la història gràcies a un recorregut per plafons i imatges. La mostra sobre la història local complementa la que es va inaugurar l'estiu del 2014 sobre la Cerdanya i la casa cerdana, i configura en una de les vies més importants d'accés a la vila el primer acostament dels visitants a la cultura local. Aquest és el plantejament de l'Ajuntament, que amb aquest objectiu ha construït l'aparcament i els nous ascensors panoràmics al voltant del museu i l'inici de l'illa comercial de vianants.

El consistori treballa amb la previsió de poder inaugurar la nova planta museística durant el segon semestre de l'any per tal que es pugui visitar durant la temporada turística de l'hivern. Una altra de les intencions de l'equip de govern a l'hora de situar aquesta proposta a la planta baixa del museu és acostar la història local també als veïns, ja que l'espai és el més accessible d'un edifici que s'ha convertit, gràcies a la seva sala de convencions, en un dels més freqüentats pels puigcerdanesos. El projecte disposa d'una partida d'uns 40.000 euros en el pressupost municipal actual.

Aquesta actuació tan sols deixarà pendent la rehabilitació de la planta del soterrani, en la qual hi instal·larà una nova mostra permanent sobre la història de l'edifici. En aquest indret, el visitant coneixerà l'antiga comunitat religiosa de monges que el va habitar, i la gran presència de congregacions religioses que històricament han tingut seu a la capital cerdana.