Després de la tempesta de divendres al vespre, l'estany de Puigcerdà presentava ahir un aspecte inusual: l'aigua havia sobreeixit per la zona de l'embarcador i el Bibliollac, impedia l'activitat normal d'aquest últim i formava una inusual llacuna en aquest espai que a l'estiu s'omple de llibres, lectors grans i petits i activitats complementàries. Maria Àngels Terrones, bibliotecària, va explicar que, divendres, aquesta activitat estiuenca a l'aire lliure de la Biblioteca Comtat de Cerdanya havia començat amb normalitat, però que ahir al matí havia estat impossible obrir l'estand. N'hi havia per a això i molt més, ja que l'aigua, en aquest punt del parc Shierbeck, arribava fins als turmells, mentre que, en altres zones del costat del llac, s'hi acumulaven a parts iguals el fang i els bassals.

Que l'aigua de l'estany inundi aquest punt concret de l'entorn del llac, situat a menys alçada que la resta del perímetre, és un fenomen infreqüent però que pot passar un cop cada dos o tres anys, o més sovint si la meteorologia no acompanya. Ho va explicar també Albert Piñeira, l'alcalde de la capital cerdana, a Regió7: "s'hi han de sumar una sèrie de circumstàncies, una de les quals és que plogui molt i en molt poca estona. Divendres, aquí va ploure, però a la vall de Querol, a Riutés, d'on ve l'aigua de la sèquia de Puigcerdà, van caure fins a 70 litres per metre quadrat", va dir.

L'Ajuntament de Puigcerdà sap que aquesta petita inundació és quelcom que pot passar, sobretot si una pluja forta coincideix amb un moment en què els agricultors que fan servir la sèquia tenen tancat o tanquen per precaució el pas d'aigua de les seves parcel·les, ja que llavors tota la sobrant s'acumula a l'estany. "La major part de l'aigua s'aconsegueix drenar pel sobreeixidor del llac, però en aquestes circumstàncies també es procura que s'obrin diversos dels passos d'aigua de la sèquia", va relatar Albert Piñeira.

L'estany de Puigcerdà és una zona d'oci on, a mesura que s'acostava el migdia, ahir s'hi van acumular turistes i curiosos. Amb la càmera a la mà, Alba del Puerto, que fa 15 anys que estiueja a la Cerdanya, gravava "les zones amb més aigua per ensenyar-ho als pares". Per a del Puerto, així com per a la cerdana Lucía de Ugarte, aquest era un fenomen encara inèdit: "estem sorpreses que hi hagi tanta aigua fora del que és l'estany", van coincidir. Per a d'altres, com els veïns de Puigcerdà Manolo González o Toni Lora, o Núria Vila, de Villa Paulita, no era gaire habitual, però sí recurrent: "d'aquí a unes hores tornarà a la normalitat", van dir confiats.