Miquel Casas, l'enamorat de la bici que ha fet la collada de Toses 960 vegades

Professor d´autoescola jubilat i fill d´un ciclista professional, el puigcerdanenc de 70 anys suma 420.000 quilòmetres com a cicloturista

08.07.2016 | 14:30
MIquel Casas acompanyat de la seva inseparable bicicleta.

La bicicleta l´ha acompanyat tota la vida. Miquel Casas i Miquel, nascut a Puigcerdà fa 70 anys, va conèixer els noms mítics del ciclisme català i espanyol dels anys 50 i 60. I d´ells –i del seu pare, que l´any 1944 va ser el vencedor de la Volta Ciclista a Catalunya– va encomanar-se-li la passió per aquest esport. «Gairebé mai he gaudit de vacances, ni de dies lliures, però sí que feia escapades en bici sempre que podia. Ara que estic jubilat faig uns 20.000 quilòmetres cada any; des de gener fins ara n´he fet 10.500», relata amb aire tranquil a Regió7 prop del riu d´Aravó, vora casa seva.

És migdia i espera que arribin a dinar els seus tres fills i sis néts. «De petit vaig estar assegut sobre els genolls de Miquel Poblet i havia vist Federico Martín Bahamontes per aquí amb el pare», comenta.

El seu pare també es deia Miquel Casas. Era Miquel Casas i Subirà, que va guanyar la Volta en plena postguerra: un home que havia viscut la seva joventut a Caldes de Montbui, però que va escollir quedar-se a Puigcerdà després de conèixer la zona en una etapa Lleida-Puigcerdà feta un mes de setembre. Un ciclista professional que, de seguida, va treure del cap del seu fill la idea de competir, perquè es patia massa i perquè hauria hagut de marxar de casa. «Em va dir que la Cerdanya era un lloc molt inadequat per començar la carrera, per fer-hi els contactes», recorda.

Propietari durant quatre dècades de Casas Formació-Autoescola Cerdanya i d´un taller de reparació de bicis, ara el Miquel explica que és cicloturista i que sempre li ha agradat anar a la seva. «No sé si llavors hauria estat professional. Sóc molt solitari, gens partidari de les marxes cicloturistes, t´obliguen a competir i per a mi ja no és del que es tracta».

Ell –això sí– ha fet i anotat 420.000 quilòmetres, una xifra que resumeix tota una vida damunt de la bici i que té registrada en un bloc de notes en el qual ha apuntat totes i cadascuna de les seves sortides. Ha fet escapades a la Val d´Aran i ha estat als Alps i en ports amb tanta càrrega simbòlica com el Tourmalet o Alpe-d´Huez per Le Bourg d´Oisans, etapes clàssiques del Tour de França. «La bicicleta és la xicota», li fa broma la seva dona, Anna Nicolau. Estan junts de tota la vida, el Miquel i l´Anna. «En moltes escapades en bici, ella és qui m´ha acompanyat amb el cotxe, fent l´avituallament», diu ell.

A prop de casa, la collada de Toses l´ha pujat 960 vegades per la cara nord-est, i d´aquí fins a Ribes de Freser. «I més de 300 vegades per la cara est, per la banda de Campelles», afegeix. El seu 70è aniversari va ser dimecres 6 de juliol, i per molt que a casa el previnguin, i si la salut acompanya, no té intenció de deixar-ho. «Són més de 50 anys de pràctica en qualsevol dia o estació de l´any, pensa que se m´ha arribat a gelar el bidó a 15 graus sota zero», confessa. I també parla de la seva professió: «aquí vam ser la primer autoescola, la número 15 a la banda de Girona. Amb mi s´han tret el carnet moltíssims cerdans, entre ells Kilian Jornet».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema